Independence Day (Fourth of July!)

Volia escriure aquesta entrada dilluns, quan vaig arribar a casa, passada la mitjanit, però em vaig dedicar a penjar-ne un àlbum al Facebook i a explicar-vos el dia pel mòbil i ja no m'hi vaig posar. Tenia moltíssimes ganes de viure aquí el Dia de la Independència dels EUA, perquè era la darrera festa americana que tenia marcada com a pendent. L'any passat era a Europa de gira de congressos i, enguany, justament m'havien convidat a anar a València aquell dia, però jo volia ser aquí. Em vaig vestir de color roig (i vaig estar a punt de posar-me una faldilla blanca, però no tenia cap gorreta dels Red Sox blava, que hauria completat els colors de la bandera -aquesta mena de detalls, la gent conjuntada amb el motiu de la festa, són molt americans) i vaig anar de bon matí a Boston a veure la desfilada (que aquí veieu davant de la Granary Burial Ground, un dels cementeris que deveu reconèixer del Freedom Trail) i la lectura de la Declaració d'independència, pronunciada des del balcó de l'Old Senate House (que dóna al lloc exacte de la "Massacre" de Boston que tant va escandalitzar ma germana quan li vaig explicar com s'havia usat com a eina propagandística).

Jo vaig passar pel Dunkin Donuts a esmorzar un dònut Boston Cream i degustar-lo de valent, perquè deurà ser, si no el darrer abans de marxar, un dels últims (no us penseu que passo per la botiga, que és a cada cantonada, gaire sovint). Vaig arribar justeta de temps perquè la nit abans, diumenge, me n'havia anat a dormir tardíssim treballant, però dilluns volia fer mig festa (ells tenien festa oficial). Duia també la meua bandereta, la que em van donar divendres. De totes maneres, per als actes del matí hi havia gent, però no es podia comparar amb els focs artificials "Spectacular" ni el concert a la petxina de Boston. Vaig trobar la part del matí molt emotiva i, encabat, van convidar a anar al hall a tancar l'acte, tot i que no sé si gaire gent els devia acompanyar. Va arribar la desfilada, els que carregaven armes no les van disparar davant del senat vell, va tocar l'orquestra una música que devia ser de l'època i aleshores va començar l'acte del balcó. El que recordo de l'estructura de l'acte:

- benvinguda i commemoració

- jurament de la bandera dels EUA per part de tot el públic (Pledge of Allegiance, em pregunto com ho vaig entendre i com ho recordo): es van treure les gorres, es van posar la mà dreta al cor (jo els vaig imitar) i aleshores van dir un paràgraf de memòria, com si resessin el Pare Nostre. Era el jurament de bandera. Això sí que no es feia quan es van independitzar; és més recent. És el que els xiquets solen resar a l'escola cada matí. No és gaire llarg, he trobat que és això (em pensava que ho era més): "I pledge allegiance to the Flag of the United States of America, and to the Republic for which it stands, one Nation under God, indivisible, with liberty and justice for all". Això em va impressionar molt, però no ho vaig gravar.

- Un senyor va cantar God Bless America, que s'entenia amb claredat.

- Un coronel o general va llegir la Declaració de la Independència (a la meitat vaig desconnectar una mica, però va aturar-se un moment abans de dir les paraules clau i es va sentir la gent aplaudint perquè havia re-proclamat l'alliberament del jou britànic, com ells ara volen el #Brexit, deien alguns).

- Aplaudiments, cloenda, musiqueta i confeti dels colors de la bandera (hi havia gent vestida de bandera -no només els colors-, barrets, de tot).

Mols americans havien vingut a Boston perquè aquest és el lloc original on va començar tot i feien el Freedom Trail. Una altra possibilitat era instal·lar-se a l'Esplanade, a la vora del riu i a la zona de la petxina, fins a l'hora del concert (amb pícnics...) per reservar lloc. Quan es va arribar al límit de capacitat, van tancar les entrades. Hi havia molt de control, com el dels aeroports, ja us ho he detallat aquests dies.

Jo vaig tornar a casa perquè havia de passar pel supermercat (no tanca mai, només el dia de Nadal), fer el dinar i treballar i a quarts de set havia quedat amb un matrimoni amic des de fa poc per anar a veure els focs artificials a l'Esplanade, el lloc tradicional, a la banda del riu de Boston, i el concert previ. Duia la manteta i vam acampar a la zona de la pantalla. Hi havia food trucks i vam sopar allí mateix. També ens van deixar provar productes nous, un refresc de meló de moro (vam repetir, peròhi va haver goluts que se'n van endur un pack sencer cadascun). El concert va ser entretingut, hi va haver espectacle aeri i els focs em van encantar, i això que no m'agraden gaire. Realment, espectaculars. Va valdre molt la pena i es va acabar a temps per agafar el metro.

Aquest dia també és tradició fer una barbacoa, que ja sabeu que aquí amb poca infraestructura i un pati els americans solen muntar-ne bastantes durant tot l'estiu. Però nosaltres ja en vam fer una de bona fa no-res!

Aquí hi veieu la beguda, la bandereta, la manta i els braçalets que ens posaven quan havíem passat el control de seguretat, tant la bossa com jo. Bé, i l'anell també. ;P

Una altra vegada drets (dalt) i crits de "iu", "es", "ei" (USA) tot el vespre.

No surt a la foto (de fet, de seguida va deixar de funcionar-me el mòbil, que fa temps que no va gaire bé i darrerament no paro de carregar-lo perquè la immobiliària m'escriu 10 min. abans que ensenyin el meu pis cada vegada; ja han vingut unes 5 persones, en una setmana, però surten molts imprevistos), però hi havia un vaixell que projectava la bandera americana i altres dibuixos a la vela. Llumetes de la bandera també a l'altra riba, que és Cambridge.