Washington D.C. Dia 2: el Capitol i The Mall

(El Capitoli dels EUA!)

Quan ja em pensava que no es penjaria mai la segona part de l'entrada del primer dia (i mira que ho he actualitzat vegades), funciona just quan me n'anava a dormir, però com que no us he contactat en directe des de fa dies, us en faig cinc cèntims breument (avui he fet moltíssimes fotografies, però són les que dificulten que es pengin les entrades, així que en penjaré poquetes, almenys de moment i us en puc enviar més).

Avui m'he despertat amb un ensurt. Solc ser molt organitzada, però anit no vaig revisar la lletra menuda del tiquet de reserva d'una de les visites que em feien més il·lusió, el Capitoli, i que vaig reservar amb antelació (tampoc tanta, a l'agost). Hi havia de ser trenta minuts abans de l'hora que hi deia a l'entrada i, a més a més, m'he perdut seguint les fletxes (tenen la mania d'indicar cap on has d'anar, però emmudeixen quan t'hi acostes). Així que, corrent, he fet cap a la biblioteca del congrés, que diuen (segurament amb raó, tot i que el Capitoli deu igualar-lo) que és l'edifici més bonic de Washington. Jo demanava instruccions, mentre el guàrdia ja em feia passar un control de seguretat (al Capitoli no hi pots entrar amb aigua ni cap altre líquid!) perquè m'ha acompanyat a un túnel que connecta amb el centre de visitants i, de fet, com que he arribat deu minuts abans de l'hora de la visita amb els controls superats, m'han deixat passar a la de les 9.20, tota suada. No sé si és per les dates, però insisteixo que no he trobat gaire gent enlloc i que, malgrat que se solen haver de reservar les entrades amb temps, avui en donaven al moment.

Durant un any, faran obres al Capitoli (pel que he entès, format pel senat, votat directament pel poble, i la House of Representatives, les dues ales) i no es pot visitar la Rotonda (amb frescos de Brumidi), tot i que l'exposició oberta a tothom del pis inferior de l'edifici (colossal, impressionant; l'edifici original el van cremar els britànics a la guerra del 1812 -noto com vaig entenent les referències dels guies a la història del país-) n'ofereix explicacions i n'exposa maquetes palpables. És una exposició d'una certa mida; jo que he estat tres hores i dod quarts a l'edifici només l'he començat i m'he fixat que gairebé començava amb dos temes cridaners: el Watergate i les morts de Kennedy i de Luther King.

Com és que hi he estat tanta estona? La visita normal al senat l'han hagut de modificar per les obres. A més del documental (amb més idea i propaganda que història i l'aire condicionat massa fort, com arreu, però fora a 34 graus), la Cripta (una sala amb columnes i estàtues -cada estat pot cedir dues estàtues al Capitoli, dels personatges que vulgui, però no les pot canviar durant uns deu anys; les van repartint per l'edifici, tot i que inicialment eren a la Sala de les estàtues, al primer lloc on es reunien i treballaven els membres de la House of Representatives-, es diu així perquè queda just davall de la Rotonda, destinada a les cerimònies, i s'hi havia d'enterrar George Washington, que va morir-se molt abans que l'acabessin i la família es va estimar més que seguís reposant a Mount Vernon, d'on era. Ara la tomba és buida i l'estàtua d'ell, representat com a déu clàssic, al museu d'història americana), the Old Chamber i poca cosa més, quan no hi ha reformes es visita la Rotonda i la Sala de les estàtues amb l'entrada general. Ara molts passadissos estan tallats i s'arriba a la sala per una altra ruta (mai abans oberta al públic), de manera que l'entrada és més restringida. La Rotonda no es pot de cap manera perquè la restauren: tenia molts badats i es veu que moltes capes de pintura de plom, tot i que pot ser que les altres sales també (jo sospito que casa meua també les té).

Ha estat una visita molt lliure i a la sortida he preguntat si això era tot i si no em donarien més informació... M'han apuntat de seguida a dues visites especials: la de la House of Representatives i la dels frescs de Burmidi, les dues guiades. Han valgut molt la pena. Dubtava sobre l'última perquè tenia moltes activitats programades, però ha valgut molt la pena (també és un especial que ofereixen només ara). He xalat com un camell. I tot era gratuït. Tot i que ho he deixat aquí, també hi ha dos visites (a les nou i a les deu, em penso) als jardins i si ets de fora i demanes entrades, a les galeries. Com m'agradaria ensenyar-vos les fotos de les sales! Entremig, he dinat pasta i pollastre a l'ast a la cafeteria.

Per cert, he buscat les estàtues de Massachusetts a cada visita: les he trobades, han triat Samuel Adams i Winthrop.

Encabat he tornat pel túnel a la biblioteca. Un dels edificis més bonics que he vist mai. M'ha recordat la biblioteca pública de Boston i la de Nova York. Seran les fotografies que em doldrà més deixar fora. A més, les pintures i estàtues estan dedicades sobretot a les arts i a la literatura. Un dia em demaneu que us expliqui la història de la biblioteca i de l'incendi. També hi tenien la Bíblia de Gutemberg (ja n'he visitat unes quantes; n'hi ha una a la Widener).

Main Hall. Library of Congress.

Sala de lectura.

Hi havia també sales d'exposicions, entre les quals una sobre el 1964 Act, la llei de protecció dels drets civils (amb conseqüències molt rellevans per a la població africoamericana). Per cert, al Capitoli hi tenien una estàtua de Rosa Parks que no pertanyia a cap estat! També hi havia un estat que n'havia enviat una d'una xiqueta, però no em sonava. Jo no he pogut dedicar gaire atenció a les exposicions, però aquesta la tenia situada perquè se'n parla al curs durant i post-Kennedy. I m'he tornat a trobar Kennedy al segon museu que hd visitat i que era l'altra joia del dia: el de l'Aire i l'Espai, perquè m'he centrat sobretot en les exposicions sobre la cursa espacial! 

Però abans he visitat (a més del palau de justícia), el jardí botànic i el de les escultures, que si no fos per les fotografies del blog d'Amelia, al primer no hi hauria entrat perquè al Regne Unit ja em van passar les ganes de visitar més jardins botànics.

Botanical Garden Museum.

Sculpture Garden. J., hi reconeixeràs l'escultor! M'ha fet gràcia perquè ningú no ho entenia i com que nosaltres n'havíem buscat art un dia...

Aquest edifici, M., m'ha tornat a recordar el Getty:

Avui, com que encara és estiu, els museus tancaven a les 7.30 i no a les 5.30, encara he tingut temps d'anar al Natural History Museum després de sopar! Tot i que em van sorprendre més els museus d'història natural de Londres i de NY.

Washington Monument.

Demà, el tercer dia!