El temps corre, gira i vola!
L'altre dia rellegia al blog totes les sortides que he fet amb només dos mesos d'estiu (sense comptar el juliol) i ho comparava amb les de la resta de l'any i, tot i que vaig tenir en compte el període d'adaptació inicial i els mesos llarguíssims d'hivern, no sé si acabava d'entendre d'on em venia la sensació d'haver fet tantes activitats a l'hivern. Bé, ja ho tinc clar.
Ara fa tres setmanes que vam començar el curs a Harvard i aquesta ha estat la primera que no hi ha hagut cap dilluns festiu, de manera que la immersió universitària ja ha estat total. A més de les classes a les quals assisteixo com a oient (dues assignatures, aquest cop!), aquesta setmana he anat al primer dinar d'estudiants i facultat del meu departament d'aquest curs (s'organitza mensualment al Faculty Club i l'assistència és gratuïta per a professors i alumnes del departament), on vaig tastar per primera vegada el pastís de plàtan, dimarts vam tenir el còctel de benvinguda del departament (acte formal) i jo encara vaig aprofitar per anar amb A. a la cerca dels gofres de celebració del quart aniversari de la gofreria Zinneken (que vam completar a casa A. amb Nutella, maduixes, sirops diversos, gelat de nata, batuts/tes: ei, que no ens ho vam menjar tot) en sortir (començaven a repartir-ne, de forma molt organitzada, a les vuit, perquè era de vuit a onze i a les set ja hi havia coa. N'han penjat vídeos a Youtube. Jo mai no havia vist res similar, però es veu que és molt habitual). Hem tingut reunions per videoconferència gairebé cada matí a les set (i no han estat les úniques reunions), dimecres em va convidar a dinar la noia a la qual faig de mentora en un programa de la universitat (ha superat els exàmens de doctorat, així que estàvem de celebració!) i després vaig córrer a fer els deures d'anglès. Almenys avui no aniré al Happy Hours setmanal del departament perquè treballo des de casa, avui.
Ara començo a recordar l'activitat que hi ha aquí durant l'any (escolar). No paren d'arribar-me avisos de seminaris, conferències (de fet, amb l'estudiant a qui faig de mentora, vam mirar d'anar a una conferència d'un politòleg prestigiós de la universitat, però no s'hi cabia), festivals (perquè a Boston, Cambridge i Somerville no paren) i avisos que ja arriba la temporada de l'apple picking -anar a collir maçanes- (i aviat la de les carabasses i la de l'observació del color de les fulles dels arbres), però per a això s'ha d'anar a les granges i en transport públic és impossible. Mentrestant, espero la papereta (que fa dos dies que va arribar a Boston, segons correus) i preparo la meua intervenció de la setmana que ve en un congrés a Amherst (a Massachusetts, però he de fer combinacions de busos per arribar-hi, unes quantes hores, i hi faré nit; l'hotel és a la universitat mateix). Ja ho veieu. Fa més d'un any que sóc aquí i em fa l'efecte que no tindré prou temps per explorar-ho tot, però això ja ho hauria d'haver entès fa temps! Ha arribat mitjan setembre sense que me n'hagi adonat.
P.S. He anul·lat la quedada de diumenge, al final, perquè aquest cap de setmana me'l passaré treballant i escrivint la comunicació.
Ara fa tres setmanes que vam començar el curs a Harvard i aquesta ha estat la primera que no hi ha hagut cap dilluns festiu, de manera que la immersió universitària ja ha estat total. A més de les classes a les quals assisteixo com a oient (dues assignatures, aquest cop!), aquesta setmana he anat al primer dinar d'estudiants i facultat del meu departament d'aquest curs (s'organitza mensualment al Faculty Club i l'assistència és gratuïta per a professors i alumnes del departament), on vaig tastar per primera vegada el pastís de plàtan, dimarts vam tenir el còctel de benvinguda del departament (acte formal) i jo encara vaig aprofitar per anar amb A. a la cerca dels gofres de celebració del quart aniversari de la gofreria Zinneken (que vam completar a casa A. amb Nutella, maduixes, sirops diversos, gelat de nata, batuts/tes: ei, que no ens ho vam menjar tot) en sortir (començaven a repartir-ne, de forma molt organitzada, a les vuit, perquè era de vuit a onze i a les set ja hi havia coa. N'han penjat vídeos a Youtube. Jo mai no havia vist res similar, però es veu que és molt habitual). Hem tingut reunions per videoconferència gairebé cada matí a les set (i no han estat les úniques reunions), dimecres em va convidar a dinar la noia a la qual faig de mentora en un programa de la universitat (ha superat els exàmens de doctorat, així que estàvem de celebració!) i després vaig córrer a fer els deures d'anglès. Almenys avui no aniré al Happy Hours setmanal del departament perquè treballo des de casa, avui.
Ara començo a recordar l'activitat que hi ha aquí durant l'any (escolar). No paren d'arribar-me avisos de seminaris, conferències (de fet, amb l'estudiant a qui faig de mentora, vam mirar d'anar a una conferència d'un politòleg prestigiós de la universitat, però no s'hi cabia), festivals (perquè a Boston, Cambridge i Somerville no paren) i avisos que ja arriba la temporada de l'apple picking -anar a collir maçanes- (i aviat la de les carabasses i la de l'observació del color de les fulles dels arbres), però per a això s'ha d'anar a les granges i en transport públic és impossible. Mentrestant, espero la papereta (que fa dos dies que va arribar a Boston, segons correus) i preparo la meua intervenció de la setmana que ve en un congrés a Amherst (a Massachusetts, però he de fer combinacions de busos per arribar-hi, unes quantes hores, i hi faré nit; l'hotel és a la universitat mateix). Ja ho veieu. Fa més d'un any que sóc aquí i em fa l'efecte que no tindré prou temps per explorar-ho tot, però això ja ho hauria d'haver entès fa temps! Ha arribat mitjan setembre sense que me n'hagi adonat.
P.S. He anul·lat la quedada de diumenge, al final, perquè aquest cap de setmana me'l passaré treballant i escrivint la comunicació.
No tienes tiempo para aburrirte... y seguimos teniendo pendiente ir al dinner que hay por tu barrio.
ResponEliminaPues va a ser pronto, que se me hace la boca agua... Hoy pensaba en ello :D
ResponEliminaGenial porque tengo que hacer algunos "mandaillos" por la zona ;)
Elimina¡Perfecto! Y si no podemos escoger todo lo que nos apetezca de la carta en una sola vez y el resultado es bueno, volveremos ;p
EliminaTinc la sensació que no pareu de menjar A i tu. :)
ResponEliminaOlivera
Cada dia mínim dos àpats! :D
Elimina