dissabte, 5 de setembre de 2015

Washington D.C. El retorn



Teatre Ford, on van assassinar Lincoln
Aquest matí encara el tenia per voltar per D.C. He decidit fer una volta abans d'anar al darrer dels llocs que em feia més il·lusió i que, amb encert, vaig deixar per al darrer dia per evitar la temptació de tornar-hi o de quedar-m'hi un dia sencer: la National Gallery. Abans que l'obrissin, he passejat per la zona on van assassinar Lincoln, plena de turistes (potser perquè ara sí que és el cap de setmana del Dia del Treballador, que aquí no se celebra l'1 de maig perquè això és 'socialista', 'comunista') i amb museu amb coa. Hi ha també botigues de records davant, de manera que per fi he comprat més postals, però no n'espereu rebre tots, que les he de repartir. Les he escrites i enviat abans de marxar.


La casa on va morir Lincoln, i és que abans de Kennedy, tres presidents dels EUA ja havien mort assassinats, de manera que el vicepresident tenia molts números d'acabar governant sense eleccions pel mig.
Sovint, el darrer dia, quan vas amb més tranquil·litat, t'acabes adonant de zones de la ciutat que no coneixies i que fan que encara t'atregui més. Aquests edificis són a la vora del Federal Triangle, on he pogut resseguir part d'una ruta que parla sobre l'Exposició Universal, els edificis classicitzants que s'hi van fer i la monumentalització de la ciutat. (Tants dies sense ordinador estic desentrenada i em fan mal els dits al teclat!).
Casa on va expirar Lincoln.

L'arxiu nacional. M'ha fet gràcia la frase perquè, tot i que no sigui historiadora, també treballo amb el passat, el nostre llegat literari medieval.



La National Gallery té dos edificis. Jo he començat per l'oest, però després he anat a l'altre, ple d'escultures contemporànies. Després del control habitual, típic d'aeroport (per cert, sempre em seleccionen la maleta per a més proves?), sense mirar el plànol, el museu m'ha rebut de la millor manera possible (és un museu que segueixo a Twitter i, si hi visqués, aniria sovint a les seues xerrades i activitat de dibuix guiades perquè són fascinants): les sales dedicades a escultures de Rodin i Degas (n'he fet una explicació a M. pel mòbil) i altres escultors, com Paul Manship, americà, que no coneixia i m'ha atrapat (el Prometeu del Rockefeller Center de NY és seu) i, a continuació, els impressionistes i altres pintors contemporanis. Res no podia estar a l'alçada, per a mi, d'aquest començament. Estava en èxtasi. Si no feia salts d'alegria és perquè la bossa em seguia pesant (aigua, guia dels EUA, paraigua...) i perquè hi havia guàrdies a cada sala. A més l'edifici és preciós.

Degas. Sí, un munt de ballarines, què podria superar-ho?


Un exemple de l'obra de Manship. National Gallery, DC.
 Mireu el contrast entre els dos edificis, d'estil i de contingut:
D'una...

a l'altra.


No us penseu que he visitat tots els museus, de cap manera:
Per exemple, el museu de les notícies, 'història viva', diuen, amb vitrines fora.

I si voleu visitar aviat Washington D.C. perquè us n'he fet agafar ganes, aviat us podreu allotjar en un hotel nou del senyor Trump, al 2016. Un dels candidats republicans a les eleccions presidencials. El senyor C, sap quants de diners té al banc, exactament.
I ara ja us escric una altra vegada des de Somerville. S'han acabat les vacances!

Llista mental dels llocs que més m'han impressionat (no puc dir d'imprescindibles perquè, tot i que sempre podeu treure museus de la llista, penso que quedaria incompleta la visita sense alguna de les grans àrees he esmentat. Evidentment, cadascú selecciona segons els gustos propis):

(per ordre cronològic, n'he triat un o dos de cada dia): 

- La Georgetown University amb l'ambient festiu de benvinguda.

- El jardí de Dumbarton Oaks de Harvard (que també conté biblioteca i centre de recerca). Per la tranquil·litat, els jardins impressionants per gaudir sol i perdre-t'hi, la fragància de les flors.

- El Capitoli, sobretot les visites a la House of Representatives i encara més la dels frescos de Constantino Brumidi (que havia restaurat el Vaticà i n'agafa inspiració).

- Evidentment, la biblioteca del congrés, que per la pintura, l'arquitectura, les escultures i la dedicació a les arts és espectacular. 

- Lincoln Memorial. Trobar-me'l allà dins, tan desproporcionadament gran, assegut, em va fer molta gràcia. També em va agradar molt el monument a Martin Luther King, el Washington Monument i impressiona la tomba de Kennedy amb la flama eterna, donació dels del gas, em penso.

- Roosevelt Memorial. Paisatge idíl·lic, selecció de frases molt ben fetes (molts edificis i monuments de DC tenen frases gravades), l'arquitectura, la combinació amb l'aigua i el simbolisme.

- El trosset de lluna i la història que hi ha darrere d'això, a la National Cathedral. Detalls com aquest, que vinculen els astronautes amb l'ambient que els va veure créixer i al qual, com a tribut, ofereixen aquest regal, potser faria que ma rebesiaia hagués cregut que l'arribada a la lluna no havia estat una farsa.

- La National Gallery!!!

En definitiva, és una ciutat en què és fàcil moure's (compte amb el transport públic en cap de setmana), és tranquil·la i tens la sensació de seguretat, hi ha molts barris d'estudiants, conté una part essencial de la història del país (incendis inclosos), dóna per a una visita llarga (4 dies sencers com en el meu cas, 5 dies) i és encisadora, fins i tot per viure-hi, comentari que faig poc sovint sobre ciutats americanes. És un plaer anar-hi des de Boston, l'inici de tot. A més, els avions nacionals et donen un aperitiu i és molt ràpid no haver de passar la frontera (jo ja sabia que no caldria, però per si de cas portava tota la documentació).

P.S. Per cert, Amelia, un altre Pensador de Rodin, mida menuda.

5 comentaris:

  1. Hem anat seguint-te en el viatge.
    Ja coneixem una mica més W. DC
    Ben tornada a casa teua.
    Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Espero que la connexió Skype millori. M'espera una setmana acadèmicament intensa. Demà, festa, treballaré des de casa, però.

      Elimina
  2. Uy! creo que tuviste suerte con los barrios porque si te hubieras metido por el que fuimos nosotros a la estación de tren, desde el lugar en el que asesinaron a Lincoln, no dirías que es segura. Aunque las zonas turísticas si me parecieron muy tranquilas y seguras.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón. Siempre voy con mucho cuidado cuando viajo sola. Por cierto, estoy un poco asustada por los asaltos y violaciones constantes en Cambridge (también durante el día) y en la universidad nos han puesto policía, patrullan todo el día por el campus y nos mandaron un email para decirnos por qué...

      Elimina
    2. Yo también lo vi ayer en el Twitter de la policía de Cambridge. Dieron la descripción del sospechoso y todo :(

      Elimina