Les meues vacances: a Washington DC!

(Des del mòbil). Dia 1.

Aquest cop faig una excepció i penjo com a primera fotografia el darrer que he visitat avui (i per al qual m'havia guardat la poca bateria que em quedava al mòbil perquè no duc el portàtil per penjar les fotos de la càmera): la Casa Blanca!!!

Però anem a pams. Com sabeu, quan vaig saber que vindria als EUA, hi havia dues destinacions que em feien una il·lusió especial visitar: una eren les cascades del Niàgara, que vaig solucionar quan em van acceptar la proposta per participar en un congrés el maig passat a Toronto i l'altra era, sense cap mena de dubte, la capital del país, D.C! Damunt, darrerament he mirat la sèrie (si no us agraden els espants no la mireu) "House of Cards", que parla sobre tripijocs polítics i que està ambientada, evidentment, a Washington. Tot i això, quan vaig arribar no estava feta a les distàncies americanes i no m'esperava que hagués de venir-hi volant. Finalment, però, al juny vaig reservar cinc dies a la ciutat per a primers de setembre (necessitava fer vida sedentària a l'agost, després del tràfec del juliol, avançar recerca aquest mes passat i pensava que la ciutat estaria més buida, però ara han arribat els estudiants -avui m'he mogut pel barri dels estudiants de la universitat de dins de la ciutat, la George Washington University (jo em perdré, demà, l'inici de la shopping week a Harvard) i tampoc no vaig pensar que divendres hi deurà haver més moviment perquè dilluns és pont (el primer dilluns de setembre és el Labor Day; aquí els festius se celebren en dilluns, en general).

Foto del barri històric Foggy Bottom, DC.

I aquí em teniu, he agafat un vol aquest matí i he canviat la Charlie Card de Boston per la SmartCard de la ciutat, tot i que depèn de com potser surt més a compte un abonament setmanal. Aquí, com a Londres, distingeixen entre els preus del bitllet d'hora punta o hora vall i la targeta totsola ja val dos dòlars (però els bitllets en paper són més cars cada vegada). Des de l'aeroport de Reagan fins a l'hotel, cèntric com m'agrada a mi quan viatjo totsola, s'hi pot anar en metro, que és modern.

Així que, després de passar per l'hotel a deixar la maleta (no tenia l'habitació preparada i per això no he pensat a deixar els llibres, que pesaven com un mort, amb la guia de tots els EUA inclosa), he començat per les conspiracions polítiques més morboses, el Watergate Complex, amb oficines i apartaments, la zona on els demòcrates van patir un espionatge, en el qual el president Nixon, segons es diu, hi estava ficat i ben ficat. Encara ara als exemples sobre el vocabulari de les mentides que vam estudiar a anglès fa unes setmanes hi surt Nixon com a exemple de mentider.

No és que fos el que tenia més ganes de veure de Washington, que diria que ho tinc programat entre demà i dijous, però m'anava bé per anar caminant a Georgetown, un barri de mansions (no hi arriba el metro), famós per la Georgetown University (prestigiosa, de jesuïtes, sense que sigui a l'Ivy League, em penso). També hi va viure la dona de Kennedy, ara que estic ficada en el tema.  

Foto del Kennedy Center, que també he visitat quan anava cap a Georgetown. És un edifici d'arts amb escultures fora. Dins: l'òpera, el teatre, la simfònica... És molt gran.

M'ha agradat molt passejar per Georgetown i mirar-me les cases, tant diferents de les unifamiliars de Somerville. Aquí els edificis són de tabot/totxo i es veuen més elegants. Hi ha mansions. Un altre detall que m'ha cridat l'atenció quan he arribat és que hi ha més persones negres que a Boston. I que hi fa molta més calor. Aquí estem a 34 graus aquesta setmana i no paro de comprar aigua. Les zones on he estat, Georgetown i Casa Blanca, són molt tranquil·les i, tot i que el professor T. em va dir que hi trobaria molts de turistes, de moment no ha estat així. Les botigues també fan goig: hi he vist "diners" (aquells restaurants familiars) autèntics (! Sí, A., queda pendent el de Somerville), botigues de cupcake ben "cuques", llibreries de vell, molts de restaurants. Pareix un bon lloc per viure-hi, també. I el transport públic n'és un altre punt a favor (encara que els bitllets són molt cars; jo no sé ni si he picat de més amb la targeta).

Fotografia del Kennedy Center.

Fotografia de la Sala de les nacions al Kennedy Center. (Ah, també anant cap a Georgetown hi ha un munt d'esglésies arquitectònicament molt estranyes!).

Georgetown es troba a l'altra banda d'un pont i és com si visitessis un barri residencial (per les casetes), però amb molta vegetació, molts arbres, molt de verd, i carrers centrals amb botigues. Georgetown és més antic que DC i la meua guia (ElPaís/Aguilar, Guía visual) explica que hi havia un poblat d'americans nadius i que al XVIII ja hi vivien molts immigrants escocesos. Sigui com sigui, el barri es va posar de moda i si vols veure antigalles, estigues alerta i no et perdis l'edifici més vell de la ciutat, l'Old Stone House, del s. XVIII. 

Fotografia de les casetes de Georgetown, com més puges més msnsions.

Un carrer comercial del barri, tots amb les floreres.

Fotografia de l'Old Stone House des del jardí de darrere de la casa.

L'Old Stone House, però, no m'ha paregut una visita que no et puguis perdre, segurament pel que he vist encabat, que no tenia previst fins que un comentari de la guia m'ha cridat l'atenció. La visita, tant a la casa com al jardí, és gratuïta, com la majoria de museus de la ciutat, però no hi ha gaire informació. (Els comentaris d'Internet van fer que li donés prioritat perquè estava molt ben valorada a Yelp, que condultl sovint i la definien repetidament com un oasi de tranquil·litat enmig de DC). Com a punt positiu, no es tracta de la casa de cap mercader o balener ric; tot i que els propietaris eren benestants, és molt més senzilla, de manera que complementa la visió que tenim de l'època. L'explicació que m'ha quedat a la memòria: al s. XVIII tenen documentat com a costum, almenys aquí, que es dormia dos vegades en una nit: quan es ponia el sol, cap a les vuit, es gitaven fins a les dotze. Es despertaven i xerraven al llit o jugaven pel llit fins a les tres, més o menys i tornaven a adormir-se. Les mateixes hores de son que ara, unes vuit.

Com sempre, la meua part preferida solen ser les universitats; aquest cop, la Georgetown University! Segur que a tots us ve al cap algun personatge que va estudiar-hi (o fer-hi classe, ai!). 

Foto amb la universitat al fons.

(Es fa difícil escriure al mòbil mentre contesto el Whatsapp; n'hauré de revisar els errors). 

Però encara és molt millor si quan arribes a la universitat, coincideix amb la benvinguda dels alumnes. Els donen menjar (de fet no duien acreditació, així que si m'hagués fet l'orni hauria tornat a dinar): hamburgueses, frankfurts, fato d'aquest tipus per acampar a la gespa, aigua, refrescos, gelat... Hi havia un disc-jòquei i cadires preparades per a un acte que devia ser el d'inauguració. Molt d'ambient i molt jovenets (cada any els hi veig més i m'hi camuflo menys). No hi he vist la fruiteta Harvard, però potser m'ha passat desapercebuda; hi havia un munt de taules i ja eren les dues i seguien portant viandes!

Això dels universitaris i el menjar ràpid no és cap mite. A la tornada, a l'hora de sopar, els food trucks aparcaven davant de la universitat del centre, la Washington University, davant de cada edifici, on els estudiants feien coa per endur-se el sopar.

Georgetown University

Deu ser-ne la mascota? No trobeu que s'assembla al gos (blau) de Yale?

Sí, un dels desitjos dels de primer abans de la graduació d'aquí quatre anys és fer-se amic d'un jesuïta! En una universitat jesuïta...

Continuaré el dia en una entrada nova perquè costarà carregar-ho des del mòbil i així acabo de parlar amb J. per Whatsapp, que no dorm i vol saber coses.