dimecres, 2 de setembre de 2015

Washington DC. Dia 1, 2a part




Deia que hi havia una visita que no tenia prevista: es tracta de la Dumbarton Oaks, que té una part de museu (gratuïta), a la qual no he entrat i una part de jardins (de pagament). Si hi he acabat anant ha estat per pur sentiment de pertinença i perquè hi era molt a prop, a la zona alta de Georgetown. De pertinença perquè el propietari actual, a través d'una donació, n'és Harvard. A més a més, tal com sospitava, els membres de la universitat també hi tenim entrada debades, als jardins; només hem d'ensenyar el carnet. L'entrada normal eren deu dòlars. De totes maneres i, sobretot si aneu amb temps, penso que val molt la pena. Malauradament, aquí ja havia vist que no em quedava gaire bateria al mòbil i volia fer una fotografia a la Casa Blanca. Per això en tinc poques imatges. Els jardins són enormes, noy hectàries, i els pots recórrer lliurement. Això sí que era un oasi de calma i no hi havia ningú. M'he assegut una estona en un dels banquets. Les olors de les flors inundaven l'aire i hi havia ombreta.


Ple de racons romàntics.
I ara que dic això, encara en sorprenc més d'un dient que viatjo sola! 



Engrescada, he decidit treure el cap en una altra de les mansions amb jardí, la de Marta Washington (Tudor House), que no sortia a la guia, però sí al mapa. Però tanca a les quatre i només quedava un quart i cap visita guiada. He tret el cap al jardí, però tampoc no hi he passejat i no n'he fet cap fotografia. Els horaris de museus, encara que sigui estiu, segueixen sent reduïts. Així que he continuat cap a la Casa Blanca (i he comprat segells per escriure postals quan les trobi). 

No m'esperava de cap manera que em pugués apropar tant a la Casa Blanca!! Es veia molt bé i l'avinguda és per als vianants. Com que també hi he anat caminant, estava cansada i he descansat al parc de davant. Suposo que el referent que tenia més proper era el del Buckingham Palace de Londres i allí no t'hi pots acostar i hi ha molts de soldats (aquí, uns quants policies). Tampoc no hi havia gaires turistes, aquesta tarda. 

Ja cansada (avui m'he aixecat abans de les sis i he dormit poc), he anat a sopar en un restaurant italianitzat. 35 dòlars sense beguda (més barat que l'altre italià que tenia filat), però era molt a prop de l'hotel, bo i havia dinat "de supermercat". 


Demà més! 

2 comentaris:

  1. Eso es algo que no me gustó de Washington D.C., los museos son gratuitos y hay muchos pero cierran taaaaan pronto que es imposible poder disfrutarlos con calma cuando vamos de turismo unos días. Una pena :(

    ResponElimina
  2. Por suerte estoy encontrando muchos que cierran a las 7.30 p.m. en verano :)

    ResponElimina