El meu rànquing de Londres

En realitat no faré en bé un rànquing, però sí un llistat dels indrets de Londres que recomano al turista que viatja a Londres per primera vegada (i que a mi m'agraden) i, com que m'ho ha demanat una amiga que vindrà a finals de gener durant dos dies i mig, ho intentaré adaptar a aquestes característiques i, si m'hi animo, llistaré el meu menjar anglès preferit. Com alguns ja sabeu sóc aficionada als rànquings des que els vaig descobrir ara ja fa uns anys a classe de sintaxi.

Encara que sigui molt obvi, per a mi, allò que em fa sentir que sóc a Londres és el Big Ben i les cases del Parlament, per això hi vaig expressament de tant en tant, perquè són part de la màgia de la gran ciutat (no dels petits barris) que és Londres. Però al Big Ben s'hi ha d'anar en metro i fer cap a la sortida que et deixa davant del rellotge, perquè quan alces és cap és impressionant! I, allà al costat mateix, hi teniu l'abadia de Westminster (una bellesa) i a l'altra banda del pont el London Eye (no apte per a butxaques escurades). Si vols veure la ciutat il·luminada pensa que a les 5 ja és fosc i l'atracció tanca cap a les 9, però si vols veure la vista panoràmica clara també ho has de tenir en compte (i la llum del migdia: no t'enlluernis).

A l'altra banda del riu pots fer la passejada vora el Tàmesi (a mi el creuer em va fer poc el pes) pel Southwark i passar per davant dels centres culturals, Tate, el restaurant d'ahir, the Globe, els mercats de Nadal, les fires de llibres utilitzats i mercats gastronòmics (si camines força arribaràs a la catedral de Southwark i al mercat de menjar més popular de la ciutat llevat del Covent Garden. Quan surtis del The Globe travessa el Millenium Bridge, que et porta directament a la catedral de St. Paul.

Altres indrets imprescindibles són el London Bridge i la torre (tothom se sent atret per les joies de la Corona, però hi ha molta coa i no és el que val més la pena de l'edifici). L'entrada a la torre és cara i no és una visita cara, així que si és la teua primera vegada a Londres, canvia-la per una passejada al Piccadilly Circus de compres, d'aparadors, a veure les llumetes o deixar-te endur per la gentada; més shopping o degustacions a Harrods (hi ha un apartat sencer d'articles de Nadal) o un musical.

Pel que fa als museus, és molt difícil triar-ne només un: si vas a la National Gallery, fes abans un llistat de les obres que no et vols perdre o simplement preparat per quedar-te embadalit a les primeres sales i no continuar endavant. És gratuït. Però jo recomano abans visitar el British Museum (perquè, a més de les col·leccions egípcia i romana i la pedra Rosetta, l'arquitectura m'hi atrau) i el Natural History Museu (necessites una tarda sencera per visitar-lo): comença pels dinosaures i continua per la part geològica. Per cert, Olivera, al centre Darwin et vaig copiar un herbolari amb un codi de barres i te l'he de donar.

El temps que us quedi passeu-lo amb els esquirolets de Hyde Park (on ara està muntada la Wonderful Land nadalenca).

Ah, i a mi m'havien recomanat molt el Madame Tussaud's, però hi ha molta coa, és car i no és una de les meues prioritats...

P.S. No he estat gaire original, però vés, heu de veure tots els imperdibles!
P.P.S. Si us agraden els restaurants indis aneu a White Chapel.

Ah, i la llista dels menjars british que m'agraden:

1. El pa d'all.
2. El kiev chiken.
3. Aquells ous acroquetats escocesos.
4. Les cookies de Ben.
5. Steak pie.
6. L'esmorzar anglès (sense els fesols i la tomaca).
7. Fish'n chips.
8. El dinar de Nadal!

Per cert, aquell postre fet de galeta triturada i una salsa groguenca com es diu? És molt típic d'aquí i a mi no em convenç gaire...

P.P.P.S Que m'he deixat el Buckinham Palace! Amb el canvi de guàrdia...

Comentaris

  1. Si el Madame Tussaud's és com el de NY, imagino que sí, t'ho passaràs molt bé si el visites amb gent i munteu quadres amb les figures...No sé si te'n vaig enviar alguna fotografia. Encara que sembli mentida, el recordo sempre que penso en la "meva odissea"
    És un plaer passejar per Londres amb tu!

    ResponElimina
  2. Jo vaig anar al de Londres, i com que no em va acabar de convèncer, no vaig visitar-lo a NY ni a LA, però és que els famosos tampoc no em són gaire familiars... i sí, hi anava tot sola. Em vaig quedar amb poques ganes de repetir, bé per veure què era allò de què tothom parlava tant, però ja està.

    És un plaer que m'acompanyeu en aquest viatge, també!

    ResponElimina
  3. Gràcies pel codi de barres de botànica.
    Ja me'l donaràs.
    Veig que vas pensant en tothom.
    Besets
    Olivera

    ResponElimina
  4. Tot molt tipic, i ara si que puc dir que excepte el national gallery ho he vist tot!!! :DDDD

    Pd: quina gracia que tu, sent tan llepafils tinguis una llista tan lalrga de menjars... (alguins menjats crus i tot!! XD)

    Petons!

    ResponElimina
  5. Ja te l'he enviat, a veure si funciona! Em pensava que seria més fàcil i que s'hi podria accedir directament sense registrar-se.


    Ssssss! No diré que no ho hagi fet més (és molt pràctic com a menjar entre hores). La National Gallery l'altre dia la comparàvem amb le parisien amb el Louvre. A la National no has de pagar i per a l'entrada normal, estranyament, no hi ha coes, però per a les temporals... ja vas veure el que va passar amb Da Vinci. Em penso que a tu la National no t'hagués acabat de fer el pes! Jo hi he estat tres vegades i és per anar-la paint. T'estimo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada