Tornaré a casa

i voldré pensar que durant aquest temps res no ha canviat i que potser cada dia som un pas més a prop dels nostres somnis (malgrat la crisi, que sabem com superar), perquè aquests darrers anys hi ha hagut moviment i la darrera vegada que vaig tornar d'Anglaterra hi havia hagut una manifestació multitudinària per la independència.

Voldré posar-me al dia, esperançada, i llegiré algun titular i em trobaré aquesta mena de coses.

http://www.ara.cat/cultura/Can_Ricart_0_608339312.html sobre la casa de les Llengües,

http://www.ara.cat/politica/Generalitat-espanyol-tribunals-limpagament-milions_0_608339296.html que els deutes, com sempre, no ens els paguem i encara som on som, (estafes i més estafes)

http://www.ara.cat/cultura/Cultura-qualifica-suspensio-Patronat-Salamanca_0_608339340.html i que els diners no són l'únic que no ens tornen. (I em preguntaré, una vegada més, no hi ha res signat? No es poden fer complir acords? La UE no hi pot fer res? Quina estafa d'estat democràtic!).

Prou, prou, prou (amb permís d'en Cuní). Quan jo torni vull dir prou. S'ha acabat. Fi. Estem a punt d'entrar al 2012, suposo que algú recorda que el 2014 es volien prendre decisions de debò, decisions sobre el que de veritat ens preocupa, però jo no veig cap campanya de sensibilització, només molt de desacord, molta crispació, molts atacs descarats als catalans i l'única força de la gent normal com tu.

I desitjaré no tornar a obrir un diari.