dilluns, 12 de desembre de 2011

Obres de vori del s. XI per a un rei de Lleó, per Noemi Álvarez

Avui, una de les amigues que he conegut durant la meua estada a Londres, ha fet una conferència dedicada a la presentació de les obres de vori dels s. X i XI a "Hispània" (això ja té mèrit per si sol: es veu que les peces que han cridat més l'atenció dels estudiosos són les gòtiques!).

És historiadora de l'art i és la que em va fer de guia del vori l'altre dia, al Victoria & Albert Museum. La xerrada ha estat molt didàctica (i acompanyada d'imatges espectaculars!), tant, que gent com jo, que no em vaig fixar en les peces d'art d'aquest material fins que vaig "descobrir-les" al The Cloisters, l'hem seguida. En primer lloc, ha parlat sobre el vori com a material sumptuós, la legislació actual que prohibeix convertir-lo en una mercaderia, els animals d'on s'havia arribat a extraure i les tècniques de treball. En segon lloc, ens ha posat en context, explicant el panorama i la diversitat de la Hispània del s. XI. He trobat molt interessant el tractament que feien els moros del vori, utilitzat per decorar espills, recipients per a cosmètics i l'ampliació d'usos que li donen després els cristians, per decorar bastons eclesiàstics, a les capses de relíquies, les creus i crucifixions de Jesús.

A continuació, ha descrit els dis tallers principals de la Hispània del s. XI que treballaven el vori: Córdova i Cuenca al sud (des del s. X) i al nord, Lleó i San Millán de la Cogolla. Lleó era rica i el vori és una manera de mostrar aquest benestar econòmic. A més, Ferran I i Sanxa, monarques de Lleó, promovien les arts, com les peces de vori, per això n'hi ha esments en algunes de les produccions de l'època. Noemi s'està especialitzant en les peces de vori de Lleó i ens ha parlat de les més notables: el crucifix de Ferran I i Sanxa, el cofre de vori (Sant Joan i el cofre de Pelai) i el cofre de les beatituts, del qual ha presentat dos possibles reproduccions (dos hipòtesis diferents, una de les quals ha recreat ella mateixa).

Una dels aspectes que m'atreu més de viatjar és que sempre acabes adquirint nous interessos i coneixent coses que abans potser ni tan sols t'interessaven. Segur que a partir d'ara em miraré d'una manera diferent les peces de vori exposades als museus que visito i m'hi tornaré a fixar, encuriosida, com a The Cloisters.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada