Londres és aglomeracions, caos i coes

Vi calent!

Alemany, alemany, alemany... com a segell d'"original" i qualitat.


Quina bona pinta.


Suposo que associar el Nadal als esperits i dels fantasmes a la por només pot venir pel Christmas Carol de Dickens.
El far del fons és un tobogan!!!! Per què quan era menuda no hi havia coses així??
M, recordes que la primera cosa que et vaig comprar a Torí va ser un angelet com aquests?

Ho he trobat molt graciós. Em recorda a les castanyes-ratolí que féiem a l'escola.
Els pessebres, tot i que deien que venien d'alemanya, aquest tipus de figuretes.

Per fi dins!
Les coes.
Coes per entrar. Christmas Wonderland al Hyde Park, completament a l'alemanya! Entre aquest i el de Rochester això s'està popularitzant, però és que als anglesos els agrada molt tot el que sigui menjar al carrer, paradetes de menjar... i els mercats de Nadal alemany lliguen amb això. Al de Roschester hi volia anar perquè està inspirat en Dickens, però és un viatget en tren (hi havia pensat anar dissabte passat) i al final he donat prioritat a altres coses (com descansar).

Hyde Park.

Houses of Parliament.
I quan s'acosta Nadal, encara més. Mai no s'aparten, van de pressa, xoquen contra tu, circulen per tot arreu, t'atropellen amb cotxets (hauríeu de veure quines marques de rodetes fetes amb fang que m'han quedat a la part de darrere dels pantalons), et xafen, t'espenen. I damunt et fan fer dos coes per a entrar al mateix lloc, ets dins i si has seguit per l'esquerra, per accedir a la part de l'esquerra et faran tornar a sortir del parc (es veu que de la dreta a l'esquerra sí que hi pots accedir directament) i tornar a fer la coa inicial, ara pel lateral dret... Increïble! Coes interminables, agreujades pel fet que si compres entrades anticipades pots passar a tot arreu directament (i això que l'entrada al parc era gratuïta, et cobren per atracció i compra un cop dins). I no sel's ha acudit res més que tancar l'entrada (no la sortida) de l'estació de metro del costat del mercat de Nadal, és a dir, que he hagut de travessar tot el Hyde Park, caminar fins a Oxford Street, buscar la parada i fer tres transbords per tornar a casa! Però tot això, tan abreujat i confús, és només el preàmbul, així després em podré saltar la crítica i explicar-vos directament el meu dissabte de llevar-me tard (i al final animar-me a fer, com veureu, força passejades malgrat el fred).

Fa dos estius vaig venir un dia a Londres i el primer que vaig fer va ser córrer al Parlament per trobar entrades per a una visita guiada, però les que quedaven eren per a moltes hores més tard i jo només havien anat a Londres per veure Henry VIII de Shakespeare al The Globe. Em moria de ganes d'entrar-hi, però em pensava que només obrien a l'estiu i, fa poc, vaig veure uns cartells al metro on hi deia que ara hi feien visites guiades els dissabtes durant tot l'any. M'ho vaig apuntar a l'agenda i fins fa dos nits no hi havia tornat a caure. Tot i que també pots comprar entrades per avançat, amb l'horeta marcada, m'he estimat més provar sort, sense pressions, quan m'he despertat he baixat al súper, he dinat a les 12 i he sortit cap al Parlament (no el més antic d'Europa, que va ser el català).

A un quart de dos ja entrava a una visita. Les sales són enlluernadores, hem entrat a la càmera dels Lords i a la dels Commons, ens han explicat com voten una llei quan hi ha desacord (els partidaris d'acceptar-la a una banda i els que no a l'altra i els compten mentre van sortint, cada persona és un vot i així no hi pot haver manipulacions). No sabia ni que fos tan antic (s. XI) ni que hagués estat un palau reial, on hi residien els reis fins al s. XV. M'ha semblat entendre que quan els monarques hi entren es converteix mentre hi són en palau reial i que fan onejar la seua bandera. El palau original es va cremar gairebé sencer, tret de la sala per on entren les visites després de passar el control i ser fotografiats (quina llàstima que et demanessin les targetes de visita al sortir, perquè m'agradava com havia quedat a la foto en blanc i negre que et fan en entrar).

Després d'assabentar-me una mica de les intrigues i manipulacions reials al Parlament britànic he decidit mirar de trobar el Christmas Wonderland, que sabia que estava a Hyde Park. Hi havia una gentada i molts de policies i molta i moltes coes. Ja us he explicat l'estat lamentable dels meus pantalons al sortir-ne: aquí ha faltat educació. He passejat pel parc fins que s'ha fet fosc. Estava molt animat. Tothom menjant, comprant... he vist més adults a les atraccions infantils (tot i ue n'hi havia per a totes les edats) que xiquets i m'ha sabut una mica de greu que al final no hi hagués anat amb J., perquè haguéssim xalat molt (tenien cotó de sucre). Ara bé, fins que S. no m'ho va explicar bé (aquesta setmana) em pensava que el públic del parc era més aviat infantil i per això no acabava de convèncer-me!!

P.S. També hi havia vi calent!