dimarts, 20 de desembre de 2011

Com els planyo!

Pobres londinencs, com els planyo!! I ara no parlo ni dels preus dels pisos i del transport ni de les calefaccions que no van (torno a funcionar amb el mètode de bullir aigua, però si no millora al tornar avisaré, ara per poc... tornaria i ja seria hora de repetir la purga!)... noooo!! Parlo de l'oferta cultural inacabable que se'ls ofereix!! Fa gairebé tres mesos que sóc aquí, no he parat d'anar amunt i avall (primer a les exposicions permanents, ara a les temporals; a veure musicals, ballets, tradicions, festivals i mercats) i aquesta darrera setmana abans de Nadal encara tenia coses pendents per veure (i tampoc no és que m'interessi tot).

Avui he anat a veure una altra de les exposicions que deixen marca, de les que recordes tota la vida. Potser tot just començo a valorar-les, a descobrir-les, però igual que amb el vori, tot i que els manuscrits sempre em criden la curiositat, no solc embadalir-me davant d'ells gaire estona. Fins ara no havia anat mai expressament a veure una exposició que se'ls dediqués exclusivament: ho vaig fer al Getty Center de Los Àngeles (però en trobar-m'hi, hi havia anat més atreta per l'arquitectura de l'edifici i les vistes que per res més) i a la biblioteca d'Oxford (però era menudeta). Avui, però, ens hem fet un empatx de manuscrits il·luminats (unes autèntiques meravelles) a l'exposició de la British Library (ja ho sé, hi he anat dos vegades i mai a estudiar, encara; carnet sense estrenar): Royal Manuscripts: The Genius of Illumination (entrada de pagament, abans es veu que eren gratuïtes).


L'exposició tenia 6 sales plenes de manuscrits i explicacions (si no comptes les de l'audioguia ja en són prou) i nosaltres hem començat molt animades, aturant-nos molta estona a la sala introductòria (sobre com es fa i s'il·lumina un manuscrit) i a la primera sala, sense pensar que en quedaven cinc més. Així, ens hem familiaritzat amb els manuscrits d'Eduard IV (s. XV), en vida del qual es va fundar la Royal Library, actualment repartida entre el castell de Windsor i la British.

Els manuscrits exposats en aquesta sala eren en francès, perquè d'allí era el rei i de França van ser molts reis d'Anglaterra, mentre que quan hem entrat a la sala dels reis anglo-saxons (i, per tant, hem retrocedit en el temps) ens hem tornat a trobar textos en llatí, alguna inscripció en anglès. S'hi explica la cristianització per part de grups religiosos d'aquestes contrades, els regals de llibres cristians il·luminats de forma luxosa i les donacions de llibres que els reis feien a monestirs, que mostraven la seua generositat. Curiós veure els segells dels monarques, enormes, per signar els documents. Hi havia un altre apartat dedicat als normands (que al s. XI s'imposen als saxons) i després, seguint l'ordre cronològic ara, s'arriba als Tudor, amb Enric VII i Enric VIII, de la biblioteca del qual eren la major part dels manuscrits de l'exposició (encara que haguessin pertangut abans a altres grans personatges). S'hi veu la fe dels monarques, malgrat que Enric VIII va trencar amb el Papa i es va proclamar cap de l'Església Anglicana. En aquesta secció hi tenien el document que Enric VII va signar amb l'abadia de Westminster concedint-los privilegis, que els seus descendents continuarien. M'he fixat que en aquesta època Winchester, que apareix tan citat com a lloc de donacions i manuscrits il·lustrats, ja no té importància.

També hi ha seccions dedicades als arbres genealògics que es realitzaven per mostrar el dret legítim de governar dels reis o la seua dinastia poderosa i per saber a qui podia tocar regnar, llibres de lleis de monarques, miralls de prínceps perquè aprenguessin a governar (hi havia dibuixos de figures cèlebres que servien de model, com Salomó per a la justícia, amb representacions del judici de les dues dones que clamen que un xiquet és son fill o de tres joves que es disputen el regne del seu pare (no a la Bíblia; el rei Salomó demana que llencin fletxes al cos del pare difunt i quan un d'ells es nega a fer-ho sap que n'és l'hereu legítim), llibres sobre el coneixement del món (enciclopèdies, atlas, horòscops, cosmologia, bestiaris! de totes les èpoques, amb un retrat d'Elisabet I com a reina sàvia que sabia anglès, llatí, italià i francès, si no m'erro), els llibres que emparenten els monarques anglesos amb els gustos continentals (de fet, els reis anglesos clamaven el govern de França i en dominaven algunes parts. Atent, le parisien! Això ja es veu a la sèrie dels Tudor...), obres humanístiques del XV (l'exposició arribava fins a principis del XVI) i les composicions musicals (que fins i tot es podien escoltar) de l'època d'Enric VIII. En alguns dels llibres exposats que havien format part de la col·lecció d'aquest monarca hi ha anotacions que indiquen que els havia revisat buscant arguments per donar suport al seu divorci de Caterina d'Aragó.

Ho he deixat pel final perquè és un dels temes que més m'interessen: entre els models que podia seguir un bon governant estaven els dels llibres de cavalleries. Hi havia il·lustracions de Lancelot i del rei Artús, aquest darrer dins de llibres que feien compèndiums d'història (tan real com llegendària). Es veu que Enric VII, que va posar al seu fill Artús, havia fet portar la seua dona a Winchester perquè parís al lloc on es guarda la Taula Redona, us en recordeu? També hi havia il·luminacions del Roman de la Rose. I una altra cosa que m'ha encantat han estat els mapes, sobretot els que va dibuixar un clergue que indicaven com anar des d'Anglaterra fins a Terra Santa, tot i que no hi va anar mai (el mapa tenia dibuixets de les ciutats principals del camí, entre les quals sortia Torí!! Sí, ho he buscat expressament i de fet volia comprar-ne la postal, però no en tenien).

A la sortida he comprat postaletes a la botiga de records (caret i sense descompte).

3 comentaris:

  1. Al cap d'un temps te'n recordes de tot el que has vist? Déu n'hi do quantes coses i tan interessants.
    Tenien il·lustracions i les primeres lletres fetes amb decoració?
    Olivera

    ResponElimina
  2. Sí, amb daurats, les caplletres ben dibuixades, flors i moixons a les sanefes de les vores i dibuixos dins del text! Al cap d'un temps no me'n recordo ni de ka meitay, per això el blog em va tan bé, perquè d'alguna manera em preserva la memòria. Però de cada lloc em quedo amb unes quantes idees i, si torno a sentir a parlar d'Eduard IV, sabré que el puc relacionar amb el seu interès per la bibliofília i que era un rei francès. No sabia fins a quin punt reis francesos havien governat Anglaterra i això segur que no ho oblidaré. Ni com es fa i il·lumina un ms., com feien els daurats i la cola. Gràcies a haver vist els Tudor he pogut relacionar la inormació nova sobre Enric VIII i per primera vegada la completo amb la informació que he llegit sobre el seu predecessor en el càrrec, Enric VII, el que va signat el tractat amb Westminster. I gràcies a l'excursió a Winchester, avui quan he vist que els reis hi havien fet donacions de ms. luxosos no m'ha estranyat, perquè vaig aprendre que havia estat la capitat d'Anglaterra fins als normands i quan he llegit que Enric VII i va manar dur son fill per la Taula Redona he recordat que de fet és del XIV i la vaig veure. Alguns dels dibuixos d'avui em penso que els recordaré durant temps i n'hi ha que els havia vist reproduïts moltes vegades, mai en directe, com el de lleó del bestiari que llepa els cadellets per donar-los forma i fer-los ressucitar passts 3 dies. Estic contenta perquè aprenc molt a cada visita i ara ja sé alguna cosa sobre Anglaterra i la seua història.

    ResponElimina
  3. M'hagués agradat enregistrar la guia del Parlament, que passava d'un monarca a un altre, però només em vaig quedar amb el més estrident!

    ResponElimina