El dinar de Nadal
N'hi ha que enguany tindrem dos dinars de Nadal (per què en diuen Christmas dinner si es menja per dinar i no per sopar?). Avui havia quedat amb els amics que us vaig dir per anar a fer un dinar de Nadal. Em penso que al W. també en fan un un dia d'aquests, ho vaig veure la setmana passada a l'ascensor, però em va parèixer molt car.
Per sis lliures servien aquest menú complet de Nadal, que consisteix en: tito rostit, carrotes, diria que col de Brussel·les (jo he demanat que no me'n posessin), pataques al forn, salsa de nabius, una mena de mandonguilla d'aparença però que de gust no s'hi assemblava gens, es diu rich nutty stuffing, que vindria a ser un farcit molt ple de d'avellanes o ametles, unes salsitxetes embolicades amb cansalada viada, salsa de pa (blanca) o un panet paregut al pie i la salsa del tito (marró). Encabat d'això porten directament el postre, que no m'ha agradat gens, hi havia panses per tot arreu (és el plat blanc amb pastissos surant-hi). Evidentment s'anomena Christmas pudding i en general no tenia gaire èxit. M'han preguntat què mengem nosaltres el dia de Nadal, així que els he parlat de la sopa plena o sopa de galets (fer-los entendre que la sopa porta pasta -ja sabeu que les seues solen ser de tomaca- ja era complicat, però per explicar jo que hi havia carn dins de la pasta i que per això es diu sopa plena m'he fet un bon embolic!), del cava i el torró. Un detall, el dinar de Nadal no incloïa aigua: o de l'aixeta o de casa!
M'ha encantat menjar-me un dinar tan tradicional. Fins i tot hi havia Christmas crackers, que no exploten, són aquests papers que pareixen caramenls gegants embolicats amb papers de colors. Cadascú tenia el seu. Els compren per Nadal, busques una altra persona, cadascú l'estira d'un extrem fins que es trenca i de dins en surt un regalet que només s'ha quedat a la mà un dels dos. A mi m'ha tocat una llibreteta diminuta i una llegenda que encara no m'he llegit. També inclouen un paperet amb una broma (una endevinalla d'aquestes que fa jocs de paraules i ha de fer gràcia, però sort que m'han explicat el doble sentit, que si no...!) i una corona de paper. Els he trobat molt bonics, aquests crackers, a veure si en trobo i us en compro.
Tinc diverses preguntes lingüístiques (o lingüisticoculinàries):
ResponElimina1) Què és el tito rostit?
2) Creus que és decent utilitzar la variant dialectal "pataca" en un text com aquest?
3) "Nabiu" forma part del teu repertori lèxic habitual? (he hagut de consultar diverses pàgines lingüístiques i visuals per fer-me una idea de què es tractava, hehe)
4) Existeix la salsa de pa???
5) Què vol dir que hi ha carn a dins la pasta? Els vostres galets són així, o és una altre tipus de pasta? Està bé saber que l'anomeneu "sopa plena"
Oh, que bé que portis Christmas crackers...
M'alegro que hagis tastat la gastronomia local.
Jo l'altre dia vaig menjar alguns "macarons" parisencs, però no són típics de Nadal. No sé ben bé què deuen menjar aquí el dia de Nadal, ho hauré de preguntar...
Fins aviat!
Estimat senyor parisenc anonimíssim.
ResponEliminaEstic segura que vostè sap perfectament a quin diccionari pot trobar la paraula tito (per si de cas, surt al DCVB) i també estic convençuda que no volia dir "decent". I em penso que en aquest text he posat el meu granet d'arena (sí, sí, d'arena) per a millorar el coneixement del lèxic de certs dialectes (ara ningú no dubtarà del gall dindi) i qui estigui una mica interessat en qüestions culinàries o tradicionals (i encara més lingüístiques) i no ho entengui, ho buscarà. Una bona aportació a la llengua. I el proper cop no necessitarem traductor, que els secessionisme lingüístic no ens agrada.
Encara haurem de fer un llibre de cuina per reflectir tota la riquesa lingüística de la nostra llengua!
Malauradament, ara com ara no puc consultar cap diccionari, ni el DIEC ni el DCVB perquè tinc molt mala connexió a Internet des d'anit i fa molta estona que es carrega la pàgina de l'Institut. De totes maneres, imagina't la feinada que vaig tenir quan vaig assegurar-me que havia entès bé tots els components del plat i només ho vaig trobar en anglès. Va ser una feinada buscar aquestes paraules tan específiques al diccionari i després buscar-los una traducció adequada. Em penso que "nabius" és l'única manera de dir-ho en català, però en anglès era "cranberry sause", en francès em surt que és "canneberge" (però només puc fer servir el traductor del google), en italià diu que és "mirtillo rosso" i, si li cal, en castellà, són "arándanos". Ja sap que normalment a mi les fruites exòtiques no m'agraden, així que no acostumo a fer servir "nabius", però diria que és l'única manera de dr-ho (he de confessar que els confonc bastant amb els gerds).
Oh, la salsa de pa sí que existeix, sí! :D
No hi poseu carn, dins del galet? Era per explicar-los què era un galet, però no sé si ho vaig aconseguir.
Va. Prou de la broma que sempre acabem parlant del mateix i vull suposar que darrer de "decent" no hi havia cap matís d'insolència i era una pregunta innocent en què es volia dir "adequat". Escolta, que no hem tret el número de viatges de Dinars de duro i aquest tema gastronòmic podria ser molt interessant per als nostres amiguets.
Tu ja sabies què eren els Christmas crackers? En fan a altres llocs? Jo no n'havia vist mai!
He buscat el menú típic de Nadal francès al google i em diu que de primer mengen: foi gras (síiiiii) o marisc i salmó fumat. Com canvia la cosa, eh?
Però de segon tornem a tenir tito, normalment amb nous, pataques i arròs.
El formatge és opcional.
I de postre: en anglès hi diu "yule log" però el meu accés restringit als diccionaris no em deixa veure què és...
Veig que encara vas llegint el meu blog. Ja has tornat de Nancy?
D'una banda, penso que passaria molta gana, igual que als EU, que em vaig aprimar 5 quilos en una setmana. D'altra, m'agraden les tradicions que ens expliques. La del caramel la conec, ja que l'excompanya del meu fill va passar una temporada a Anglaterra i un Nadal ens hi va dur.
ResponEliminaPel que fa a l'idioma no tinc ni flowers, però compte amb una intèrpret molt especial, la meva filla...Molt viatgera, com tu. ^0^
Oh, als EUA jo també em vaig aprimar a base d'hamburgueses amb formatge i cansalada i pataques fregides! A l'aeroport, quan em catxejaven, em queien els pantalons i em van haver de demanar que me'ls aguantés. Els vaig dir que pensava que m'havia aorimat, aquelles vacances i que no sabien el que donaria per la paeella de ma mare! Una poli molt simpàtica, li vaig fer molta gràcia.
ResponEliminaAvui m'han explicat que quan van començar a prohibir líquids als avions, com que els crackers aquests fan una miniexplosioneta quan els estires (en el nostre cas no va fer soroll, si no jo m'hauria espantat) també els van prohibir i es veu que els anglesos que marxaven a celebrar Nadal fora, es van posar colèrics i en massa van reivindicar poder-se'ls endur. Van guanyar, així que ara potser en podré prendre... però han d'estar embalats com a la botiga i no ser sospitosos.
Estimada cronista londinenca,
ResponEliminaTé raó: hauria d'haver buscat la paraula "tito" al DCVB, va ser l'única que no vaig buscar... La paraula "decent" estava expressament pensada perquè em dediqués un parell de paràgrafs com els que ha escrit, amb els quals gaudeixo molt (però he de confessar que la seva defensa és prou sòlida...).
El problema amb els nabius és que en general no hi deu haver gaires melmelades o sucs d'aquest fruit etiquetades en català, i com els de Barcelona no sortim gaire al camp... Però vaja, per molt que no t'agradin les fruites exòtiques, pel que expliques la paraula no deu ser gaire viva a la teva zona lingüística, no? Només era curiositat...
Continuo sense explicar-me com es deu fer la salsa de pa, i sobretot, quin sentit té fer-ne, :)
I no, jo no he vist mai galets farcits de carn... A la sopa de galets se li sol afegir la pilota, però en tot cas és un ingredient que manté la seva autonomia respecte la pasta...
No he vist mai un christmas cracker ni n'havia sentit a parlar, però si en portes segur que ens farà gràcia!
Sí, els francesos mengen molt de "tito", i jo de fet darrerament he deixat de comprar pollastre i compro "tito". És més tendre.
He tornat de Nancy, de fet només hi vaig estar un dia i mig allà. Sóc a París fent turisme perquè m'han vingut a visitar.
Abriga't força!
Mira, avui no tenia ganes d'anar a dormir i em trobo aquesta sorpreseta de comentari ^^ Nosaltres la pilota la fiquem dins del galet. En aquest blog n'hi ha una fotografia: http://recetascarmenrico.blogspot.com/2009/12/sopa-de-galets.html per això li veig tanta lògica a la designació de "sopa plena". I he trobat aquesta informació: Una de las variantes, también tradicional de la sopa de galets, es rellenar la pasta con carne picada, lo que hace que este entrante sea más nutritivo y por supuesto, más sabroso. Los rellenos pueden variar en función de los deseos del cocinero, pues se pueden rellenar con espinacas a la catalana (con pasas y piñones), con butifarra, con setas… Cuando la sopa de galets no lleva la pasta rellena, suele elaborarse la ‘pilota’ con la sopa, esto son unas albóndigas también de gran tamaño que se pueden hacer con carne de cerdo, ternera, pollo, huevo, pan rallado, etc. (és estrany que tenint el cercador en català les primeres opcions de sopa de galets, com a menjar tradicional català, m'hagin sortit en castellà) extret d'aquí: http://www.gastronomiaycia.com/2008/12/02/sopa-de-galets/.
ResponEliminaJo no sabria cuinar-lo, tot i que estic aprenent ràpid a fer platerets senzills (i Londres és el millor lloc per a una persona que no sap cuinar, pot ser que algú compri espaguetis ja bullits però sense salsa? Amb salsa tambéb n'hi ha, és clar).
Per xafardejar també vaig buscar el menú alemany de Nadal, després de la teua pregunta, vaig pensar que a la Cris li faria gràcia. I no és gaire diferent d'aquests, sobretot de l'anglès (el nostre deu ser l'únic que té un primer plat consistent) i sense tall: porta ànec o conill o oca; acompanyat de maçana (DIEC2) i de salsitxa (és clar), col i boles de pataques. Després mengen l'"stollen" (en surten imatges pel google, em sembla intraduïble), que pot tenir un dibuixet de la robeta que portava el Nen Jesús quan va nàixer. Interessant, eh? A veure si més gent pot aportar tradicions de menjars de Nadal diferents... d'Itàlia se m'acud el panettone, però no sé què menjaven per Nadal. Potser demà ho miraré.
Bona niiit.
A mi la visita el va marxar dimecres a la matinada!!! I demà m'estaré a casa dormint, prou de turisme! :D
*acut
ResponEliminaItàlia no ens l'acabem: http://www.corriere.it/Rubriche/Salute/Alimentazione/2005/12_Dicembre/23/regioni.shtml
ResponEliminaJo ja estic buscant què faré de segon plat el dia de Nadal.
ResponEliminaDe primer la iaia ens farà sopa de galets plena i després el bollit.
El segon em toca a mi, i amb aquest primer tan complet em penso que em decantaré pel peix.
Les postres li toquen a ta padrina.
Fixa't estem a dia 10 i ja pensem en el dinar de Nadal
Besets
Olivera
Nyam, nyaaaaaaam, mariiiisc...
ResponEliminaOhh!!! Doncs no els havia vist mai farcits de carn, els galets! Un dia m'hauràs de convidar al teu poble i que ta mare o ta iaia facin sopa plena d'aquesta, hehehe.
ResponEliminaFa gràcia que indiquis que "maçana" surt al DIEC2. De fet tots els meus comentaris de l'altre dia van néixer perquè se'm va acudir consultar si "pataca" era una forma acceptada... :)
Bona nit!
Ara m'ha picat molt la curiositat... Anònim: tu com els dius, als nabius?!? Jo només conec "nabiu" i "mirtil", però com que per ca meua no se'n crien, són paraules apreses al diccionari i avant. I em temo que els "canneberge" són una altra classe (rojos). Si més no, al Quebec.
ResponEliminaEutrapèlia: on passaràs el Nadal?
És estrany que "pataca" no hi surti i "tomaca" (la que fem servir nosaltres) i "tomata" (que diuen a Tortosa) sí... no m'hi havia fixat mai. El que passa és que hauria de ser per Nadal, perquè la sopa plena no es fa cada dia ;P Els accidents a la via del tren de Londres em provoquen malsons.
ResponEliminaEva, per Nadal tornaré a casa!!!!!!! Uns dies al poble (sense Internet, tot i que potser agafaré l'ordi de la iaia) i uns dies a propet de Barcelona. Espero que rebis notícies meues abans de Nadal.
Jo els nabius no els he hagut d'anomenar mai fins ara, i per això no havia escoltat mai la paraula (tot i que, les coses com són, el mot castellà sí que m'és més familiar, bàsicament per les melmelades del supermercat). Al DIEC2 i al DCVB hi diu que "mirtil" és la planta i no el fruit (???). A França els sucs i les melmelades d'aquest fruit són de "myrtille" (i són extramadament cares!!!). En alguns diccionaris també he trobat el mot "airelle".
ResponEliminaHaurem de demanar un dia a algun botànic, o algun recol·lector de fruits silvestres, que ens faci una classe sobre el tema, hehe.
Tenint un jardí botànic allà darrere no ens deurà ser difícil, potser en trobarem un exemplar i tot!
ResponEliminaAis mare aquest parisenc.... per deformació professional no hauria de fer aquestes preguntes de noob! La salsa marro es diu gravy, es el que posen al sunday roast ( d'allo que vas fogir! XDDD) Mai se m'hagues passat pel cap que posessin pastanagues i patata al menjar de nadal...XD
ResponEliminaPetons!
I cols de Brussel·les?? Això ni ho vaig agafar! Però la pataca era al forn, molt bona. El parisenc em provoca...!! És la mateixa salsa, doncs? A mi el roast aquell no em va fer el pes!
ResponEliminaperò la meua reacció va ser... overeacted :s tots els clients estaven esparverats.
ResponElimina