dimecres, 28 de desembre de 2011

Tornar

No sé si ho faig inconscientment, però els cops que he anat a viure fora (sempre una temporadeta curta, el meu temps ideal de moment no arriba a l'any, no arriba mai a fer-se una nova rutina, a desprendre's de l'embolcall de temporalitat, de voler immortalitzar cada segon i cada rostre perquè d'aquí uns mesos seré lluny recordant-ho) arriba el dia que torno a casa per una data tan assenyalada com és Nadal, encara que després hagi de tornar al lloc d'acollida, però aleshores aquests dies encara són més especials, et retrobes amb les persones que més estimes i t'estimen, es fan dinars i sopars tots junts, regals i notes aquelles ganes de veure-us.

Jo tinc el cor dividit i les festes també, uns dies al poble i els altres ben a prop de la capital. Els primers ja els he exhaurit, ara recupero la connexió a Internet i gaudeixo d'una segona retrobada amb els meus.

4 comentaris:

  1. Atura el temps, Eutrapèlia, queda't a viure en cada instant.

    Pilar

    ResponElimina
  2. Que ràpida, Pilar! Ho procuro. Ara m'estic familiaritzant amb l'ordinador nou. Per fi avui he pogut veure J.! Espero que estiguis xalant, aquests dies!

    ResponElimina
  3. Recorda: Qui oblida els origens, perd identitat.
    Agafa tot lo bo de cada lloc i gent.
    Olivera

    ResponElimina