Ja tinc els vostres Christmas crackers!

Eh que són bonics? Ara només falta que me'ls deixin pujar a l'avió! (i ja aviso que serà difícil que n'entenguem les brometes). Per cert, ahir em vaig llegir la llegenda que contenia el meu caramel gegant i explicava l'origen (comercial) d'aquest artefacte (que explota una mica, espero que aquests no gaire, els de l'altre dia gairbé no ho feien). Es veu que se'ls va inventar un anglès anomenat, com no podia ser d'una altra manera, John Smith. Els va crear a semblança d'uns caramelets de sucre, embolicats en un mocadoret de paper, que va veure a París (tot i que la Wiki això no ho recull -en català ni tan sols n'hi ha entrada, fixeu-vos les poques llengües que li dediquen explicació). Se li va acudir que podia vendre'l i, per cridar més l'atenció, introduir-hi frases semblants a les galetes de la fortuna. Encabat, per augmentar encara més l'èxit, va veure com espetegava la llenya al foc i hi va afegir el mecanisme que fa la petita explosió. Va haver de traure-hi el caramel i substituir-lo per un regalet. Així, es va convertir en una tradició nadalenca de la qual, pel que he comprovat avui, els britànics no poden prescindir.

Després d'una mala nit i un mal despertar per coses pràctiques, l'exposició que he anat a veure amb S. m'ha apujat els ànims! Feia molt de temps que volia tornar a les galeries de Sommerset House, concretament, a la Courtland Gallery i ara hi feien una exposició temporal (una salta) que portava el títol temptador de The Spanish Line: Drawings from Ribera to Picasso. Jo l'Spanish line-thing ja l'havia oblidada, però recordava Ribera i Picasso. Així que avui, que feia un fred que pelava, hi hem anat. L'exposició ocupava només una sala del segon pis i hi havia sobretot esbossos. Murillo també. Però de Picasso, que ja sabeu que m'agrada molt, només n'hi havia dos dibuixos: un d'una dona despullada i un d'uns porquets! De fet, hi ha altres obres de l'autor a la resta del museu. Així que, quan hem acabat, hem visitat la sala de Lewis i un parell de sales més (per a mi, revisitades), però hem quedat que S. hi tornarà un altre dia, perquè se'ns feia tard per a tot el que volíem fer abans de dinar,

que és el que estic fent...

Bon profit!