dimecres, 14 de desembre de 2011

Bona nit?

No, no me n'he anat al Japó, aquí segueix sent una hora menys, però... és que avui m'he aixecat a les 5:15 a. m. (és a dir, de la matinada!) i, tapada amb 7 capes, l'abric boleta, el gorro, la bufanda i els guants he agafat un metro mig buit que m'ha deixat a Picadilly Circus (per fi han acabat de fer obres a la pantalla i ja es veu sencerea), que estava tot il·luminat perquè era de nit (com que a les 5 és nit plena, jo em pensava que a les 6 ja sortiria el so, però no, ha estat a les 9!). I a les 9 jo ja no em sentia els peus ni el cul ni res, congelada esperant dreta, fent coa a Trafalgar Square (la segona, que la primera, sent jo la primera d'arribar de TOTHOM, l'he feta a una tercera entrada que no era la correcta, tot i que se m'havia acabat unit gent) per poder entrar a l'exposició de la temporada (o del cicle/sigle): Leonardo Da Vinci. Painter at the court of Milan. Ahir, a darrera hora, N. i jo vam decidir anar-hi i a les 6:45 jo ja havia arribat. A la segona fila, teníem 15 persones davant i a les 9 ja no en véiem el final, però la taquilla no obria fins a les 10!!

A les deu ja havíem esmorzat, fet passejades cap a l'arbre de Nadal del mig de la plaça (preciós, però no he tingut esma de fer fotografies) i jo em reservava un segon entrepà, que al final no ha calgut, per si l'entrada que ens tocava (un cop arribats els que les havien comprat a internet) era per a la tarda, perquè et sols haver d'esperar tres hores més i la gent que arriba cap a les 8:30 se sol quedar sense (això m'han dit, tot i que cada dia n'hi ha 500 a disposició dels primers que arriben). Però al final, de tant matineres, hem arribat al primer torn, el de les 10, que, un cop comprada l'entrada, et porta a una segona fila (això si no penses deixar res a la fila del penjarobes). Es tracta d'entrar de 10 a 10:30, perquè l'entrada caduca al cap de mitja hora. Jo ja ho sabia i, com que no m'havia de traure res, he esperat N. a la coa nova i hem aconseguit entrar a les 10:20! Dels que compren les entrades del dia, n'hi ha 50 a cada torn, els altres no sé quants són, però a l'exposició no hi cabia ni una agulla i era molt dur avançar entre la gent (nosaltres hem optat per llegir-ho tot directament de la guia que ens havien donat a les 9 a la coa exterior i no dels panells del costat de la pintura per poder dedicar-nos simplement a contemplar-la en una bona posició un cop davant de l'obra d'art. Són les 2 del migdia i acabo d'arribar a casa (torno a tenir malament el dit del peu, massa pressió, pobret).

I l'exposició és boníssima. La de Degas i la de Da Vinci han estat memorables. Realment val la pena l'espera i el fred. I això que ja pensàvem que l'havien acabat sobrevalorant amb tanta propaganda (un home de la coa m'ha explicat que fins i tot va sortir a la BBC i que va ser aleshores quan les entrades de dilluns a dimecres per avançat també es van acabar). Però no. És brutal les obres que hi ha, pintures i moltes esbossos, estudis de mans, de xiquets, de colls... que encara m'han agradat més que les pintures finals i que ajuden a entendre-les, fins i tot hi són els esquetxos primerencs que van servir-li per al Sant Sopar: disposicions de la taula, anotacions de Da Vinci per a la composició sobre detalls, estudis d'expressions de sorpresa i horror que apareixeran als rostres dels apòstols. També hi ha obres de deixebles seus (sobretot de Boltraffio) i una còpia que va fer un dels seus estudiants sobre el Sant Sopar, que ja sabeu en les condicions que està. No esmentaré les 93 obres de l'exposició, eh!

Han dividit l'exposició en 7 sales (la darrera de les quals queda fora mà): el músic a Milà (on hi ha, entre altres obres, estudis on pots veure disseccions del cervell); bellesa i amor, els retrats de dones de Leonardo (amb, per exemple, esbossos del cap i de les espatlles d'una dona, de les potes d'un gos, del cap d'un os i en destaco Dama amb un ermini i La Belle Ferronnière, la viva imatge de la bellesa); cos i ànima: Sant Jerònim penitent (més esbossos, entre els quals un del sistema nerviós i de calaveres, la pintura Sant Jerònim, que resulta que està en la mateixa posició que la Mare de Déu adorant que va aparèixer en una il·luminació en infrarojos de la segona versió de la Mare de Déu de les roques, com s'explica a vídeo del final del recorregut); pintant la divinitat (com a qualitat, "the divine"), la Verge de les roques (a més dels estudis i esbossos preparatoris estan les dos versions del quadre de Da Vinci una davant de l'altra, a costats oposats dde la sala, perquè les puguis comparar; la primera, dels anys 80 del s. XV, ve del Louvre i l'altra és la de la National Gallery, on érem. El paisatge del fons, tot i que no hi deia... pot ser Montserrat? En veure-ho n'he recordat un documental); la Madonna Litta: Leonardo i els seus companys (amb aquesta Madonna lactans i un esbós que m'ha agradat molt anomenat Verge i Nen amb gat); el miracle del talent: Leonardo i els francesos (quan el duc d'Sforza va haver d'abandonar Milà per culpa de les tropes de Lluís XII, quan pinta Christ as Salvator Mundi i la preciositat (de la qual he comprat postal) Esbossos per a una Mare de Déu i Nen Jesús amb Santa Anna i l'infant sant Joan Baptista); personalitat i emoció, l'Últim Sopar.

No patiu que, després d'una crisi de segells, n'he comprat un altre paquet (ja sabeu que aquí no els venen d'un en un).

3 comentaris:

  1. Sembla que tot l'esforç va valer la pena! ara.... 93 obres en 30 minuts?¿?¿ has de veure 3 obres x minut....20 segons per obra...:o

    Petons!

    ResponElimina
  2. De debò? Vaig estar-hi 2 hores i 45 min.!! On ho he posat? :D Hi vaig entrar a les 10!! ;P

    ResponElimina
  3. És l'entrada, només pots fer l'acció d'entrar-hi durant 30 min. (hi ha una altra coa per entrar-hi). Un cop dins t'hi pots estar tant de temps com vulguis.

    ResponElimina