Parole

L'altre dia es va iniciar un debat al blog sobre la llengua, la correcció, l'estàntard i la riquesa dialectal del català, que són temes que fa anys que susciten passions. I avui se m'ha acudit mirar si el DIEC2 recollia una paraula que jo sempre he dit així

ensomniar [ansumiá] i també sento sovint ensomni i ensòmnit,

però que escric així:

somniar o somiar.

Jo pensava que era algun fenomen epentètic o similar a l'*enrecordar, que explica el DCVB que aglutina la partícula pronominal "en" igual que a "empujar-se" o "endavallar-se" (jo això no ho he sentit mai). Però resulta que no, que el mateix diccionari explica que ve del llatí INSOMNIUM, del qual també ha derivat insomni, simplement ha mantingut la síl·laba inicial. I el DIEC 2 l'accepta, és clar. En canvi somni prové de SOMNIUM en llatí. El DIEC remet ensomni a somni per saber-ne el significat, és a dir que si hi havia alguna diferència, tal com l'usem ja no n'hi ha. Les definicions del DCVB no m'acaben d'aclarir si els ensomnis també poden ser somnis impossibles o no té el sentit figurat?

Comentaris

  1. Molt interessant. Jo em pensava que havia derivat a ensomiar per la parla.
    Segueix-nos aclarint paraules correctes de la nostra parla, i així les utilitzarem amb seguretat.
    Olivera

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada