dijous, 1 de desembre de 2011

La noia que fou dijous

King's friends (això mateix, amics del rei)
Estic al mig de la meua estada, just al mig, fa dos mesos que sóc aquí i me'n queden dos més que intueixo que encara passaran més ràpid del que ha passat tot fins ara. La proximitat de les festes de Nadal fa que tingui la sensació vertiginosa que algunes coses s'acaben i que a poc a poc m'he d'anar acomiadant mentalment dels amics que he fet, que espero retrobar algun dia, en diverses ocasions, però que m'imaginaré als llocs que hem freqüentat, als mateixos cafès, i potser d'aquí uns anys, un dia tornaré a Londres i correreré a buscar-los als espais que ara ens són tan familiars. I segurament ja no hi seran.

No us penseu que estic nostàlgica, no parem de fer plans de celebracions i sortides abans de Nadal, així que res d'això! A més, la setmana que ve volem anar a fer un "banquet" de Nadal, amb tito inclòs, diria. Però hauria de començar pel començament i tornar-vos a recordar el títol de l'entrada. I és que dijous és un dels dies infaliblement divertits de la setmana, perquè em trobo amb els amics del King's (ens vam conèixer allí) i anem a dinar tots junts. És també, generalment, el dia que practico més anglès, perquè parlem una hora i mitja i intercanviem les nostres aventures de la setmana. Avui els he fet una fotografia amb l'excusa del blog (els en donaré l'adreça; m'han donat permís per penjar-la), però en realitat no voldria marxar a casa sense tenir-ne cap d'ells (hauria de començar a fer-ho amb els altres amics que he conegut, que si no a última hora em trobaré amb les mans buides).

La noia de l'esquerra és S., vam anar a l'exposició de Degas juntes, us en recordeu? Demà hem quedat per anar a la White Chapel gallery. I volia planejar una excursió amb tots per anar a patinar sobre gel (jo no sé si m'atreviria), però A. (l'altra noia), sembla tenir els mateixos problemes d'equilibri que jo ^^ I el de la dreta és B., que va viure a Mallorca durant molts anys i fa de traductor castellà-anglès. Un bon grupet, no trobeu?

2 comentaris:

  1. És una entrada emotiva.
    Aprofita el temps que estàs amb ells, ja que tot passa molt depressa. No ho sembla que faci dos mesos que estàs per Londres. Sort que al mig hi ha el Nadal, si no potser se't faria pesat tant temps lluny de casa.
    Besets
    Olivera

    ResponElimina