dijous, 5 de maig de 2016

Vetllada literària a la Dudley House


Avui era la festa de celebració de la publicació del número anual de la Dudley Review, una revista de creació iterària de Harvard. De fet, és d'un grup que organitza: lectures d'obres d'autors de la comunitat universitària per comentar-les i millorar-les, lectures crítiques de contes d'escriptors actuals (n'he rebut i llegit, però no he trobat mai temps per anar-hi, a més, sol ser després de sopar i és poc còmode si no vius al campus) i boot camps, és a dir, cap de setmana intensiu (de pagament) dedicat a la creació literària. També editen anualment la revista i, avui, era el torn dels autors que en tinguéssim ganes, de llegir-ne fragments. Jo no les tenia totes, però al final hi he anat i he llegit un passatge d'un conte meu traduït a l'anglès per Mary Ann Newman. Bon ambient. M'ha paregut que els escriptors eren menys agosarats que l'acadèmic estàndard i hi he conegut gent, ens hem intercanviat correus, ens hem lloat mútuament, he menjat formatge i galetes salades (altres, han begut vi o han menjat raïm i nous), ens hem fotografiat uns quants i hem parlat sobre les pròpies vides acadèmiques. 


A més, ens hem pogut fer amb uns quants exemplars de la revista (també hi ha il·lustracions i fotografies molt interessants). Qui m'hauria dit que acabaria anat a un esdeveniment d'aquesta mena en una de les cases de Harvard! A vegades, encara em fa l'efecte que estic en una pel·lícula, tot i que canviaria l'escenari de la casa (avui no, 7 graus i pluja, encara) per a l'acte pel jardí, tots asseguts al terra (o a les cadiretes de colors), amb el solet torrant-los. Encara que ara ja no vagi a anglès, a la tornada he passat a saludar el professor (era just després de l'horari de la meua antiga classe) i li he regalat un exemplar de la revista. Fa molta patxoca. 

La sala estava plena i hi havia gent que no sabia on seure. Els exemplars s'han esgotat de seguida i n'han tret més capses. I jo que em pensava que només hi hauria autors i les dues editores, però no. Com sempre, tot ha començat amb una ronda de presentacions. M'hi he sentit molt còmoda, tot i que duia vestit (d'hivern) i feia una mica de fresqueta.

5 comentaris:

  1. Me alegro que al final lo pasases mejor de lo que esperabas... a veces hay que darle una oportunidad a los eventos, sobretodo a los que dentro de poco te quedarán muy lejos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Necesita un empujoncito y valió la pena. Al conocerlos ahora, también me sería más fácil unirme al grupo de lectura. ¡A ver si vamos juntas al congreso del Cervantes!

      Elimina
    2. Sí y así por fin veo el Instituto Cervantes que nunca he estado :)

      Elimina
  2. Una sortida diferent a les que havies fet fins ara.
    Què bé que t'hagi agradat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un ambient molt harvardià, però, com que tots teníem aquesta afició comuna i la recerca, era molt fàcil tenir conversa. Va ser molt diferent, també l'ambient literari, que era acadèmic en la creació artística. Molt interessant i m'hi vaig trobar molt a gust. Encabat de les festes sempre em costa ficar-me al llit i em vaig adormir llegint còmics amb el llum encèa fins ara!

      Elimina