I una altra cloenda simbòlica

(Des del mòbil). Sóc al llit mirant el televisor una estona abans d'anar a dormir. He decidit agafar-me la nit lliure. Aquesta tarda he anat a la celebració dels graduats i nous doctors del Departament. Han fet una recepció i A. m'hi ha acompanyat. El curs passat no hi vaig assistir i m'ha sorprès que, al parlament tradicional que el director sol fer-nos en aquesta mena d'actes, ha tingut unes paraules per a cadascuna de les persones que hem format part del Departament, que érem allí i que el curs que ve continuàvem la nostra trajectòria en un altre indret. Ha agraït les nostres aportacions, la dedicació i ha destacat algunes de les nostres iniciatives durant aquest temps, com el simposi que vaig organitzar sobre la recepció d'Ovidi amb especialistes europeus i nord-americans. Em vaig sentir orgullosa de com havia anat, vaig rebre'n felicitacions i m'adono de com s'ha valorat. Ha estat una satisfacció i m'ha paregut un detallàs que es detinguessin en el nostre comiat en un acte dedicat als graduats i a les famílies que els acompanyaven. Un mes encabat d'arribar, el director del Departament, en aquella mateixa sala del Faculty Club, em donava la benvinguda al parlament. Ara era un brindis de comiat, amb els millors desitjos per al futur. Una manera de fer una llaçada final a l'experiència acadèmica, encara que afortunadament tingui més de dos mesos per seguir treballant i encara tingui pendent un dinar -reunió amb el meu cap. 

Després, A. i jo encara hem tingut un budellet buit per anar a fer gelats al Toscanini de Central Square.

M'ha agradat aquesta sensació de donar valor a la feina més pública del que he fet aquests dos anys, de poder dir adéu en aquest acte de cloenda, de veure la gent, de sentir-me'n part, perquè era molt conscient que, segurament, seria el darrer acte departamental aquí. Ja us ho explicaré en persona, que ara vull aprofitar aquest benestar de les coses ben fetes per badar una estona estirada al llit. Encara que intueixis que has afrontat els propis reptes, que ha sortit de la pròpia zona de comoditat un cop i un altre per acomplir metes, que has crescut professionalment, que estàs disposat a seguir-ho fent i encara que t'adonis de tot el que has après i de les oportunitats úniques que has caçat al vol sense arronsar-te pels riscos durant aquest temps, a vegades el reconeixement significa molt. I les persones que han compartit molts d'aquests moments amb mi m'han seguit empenyent, m'han donat suport i m'han animat a dir que sí a situacions en què d'entrada no em veia i que han donat molts de fruits. Situacions noves, com les que vindran, de les quals te n'enduus experiències molt positives, que superen amb escreix unes expectatives que d'entrada ja eren molt altes. Un altre dia potser us parlaré dels perfils dels graduats d'aquí i dels plans de futur que tenen després d'anar a una universitat d'elit com aquesta. Però ja fa molt que s'ha acabat la mitja part de la pel.lícula i me l'estic perdent! M'afanyo. Bona nit.