dilluns, 16 de maig de 2016

Cap de setmana d'amics i de celebracions

Pastís de la Burdick. Dissabte.

No és la primera vegada que faig èmfasi en les amistats que he conegut aquí i tots els moments que passem junts, xerrant (davant d'una taula parada). Tampoc no és cap novetat que el temps paregui boig i enguany la primavera no ho és, ben bé i hem de tenir a mà la roba tant d'estiu com d'hivern i el paraigües. Els dos elements han estat presents en aquest cap de setmana, que per a mi ha estat molt especial perquè era el meu sant. La primera fotografia la vaig fer a l'acadèmia d'anglès perquè, tot i que no hi vaig des de Nadal, ara he reservat un parell de classes particulars perquè el professor em revisi un article que he escrit. Com que, de moment, a la primera sessió no hi va trobar errors, em dóna molta confiança per a properes publicacions, si mantinc el nivell d'anglès, ara que l'oral el practico menys aquests mesos (per cert, aquests articles solen trigar més d'un any a veure la llum, així que només és una primera fase). Però li vaig demanar que hi afegís millores estilístiques i estem treballant en això. Es veu que li vaig comentar que el dia que m'havia donat hora aquest cap de setmana era el meu sant i em va comprar el tall de pastís de la fotografia! Boníssim. A la meua pastisseria preferida de Cambridge. Me'l vaig menjar a Somerville, a l'acadèmia i després vaig tornar a casa per parlar amb J. i amb la família i rebre felicitacions. Encara vaig trobar una mica més d'una hora per escriure.


Però aquesta no va ser l'única celebració del dia, sinó que havia quedat a les 7.45 amb L. perquè em convidava a fer dos còctels dalt de tot del Prudential Tower, on hi ha bones vistes de la ciutat. No es pot reservar, així que vam haver de fer 45 minuts de coa i jo, això de dos còctels no ho tenia gaire clar, però la consumició mínima per cap eren 24 dòlars sense impostos ni propina. Ens vam animar de seguida i va ser una vetllada molt divertida. Vam agafar el tren de tornada dins mateix del Prudential a quarts de dotze. Era el meu primer regal de noces (i del trentè aniversari, que ja s'acosta). Aquests moments, quan després els tindré tan lluny, encara valen més la pena. Amelia m'ha explicat avui que si hi vas entre setmana no hi sol haver coa, hi pots anar durant el dia i no tenen aquesta consumició mínima. Tenint en compte que si puges a l'observatori el preu és molt més car, és una molt bona recomanació turística. Me l'havien fet quan vaig arribar, però no sabia quin bar era. 

Aquest va ser el meu còctel preferit, més que el Cosmopolitan del Hub (el nom del lloc) de la fografia anterior.
 I avui, diumenge, havia quedat amb A. i F. i altres matrimonis per fer un brunch a Harvard Square (bé, això quan finalment m'he aixecat), perquè avui se celebrava la Mayfair, de la qual ja us vaig parlar l'any passat. Enguany l'havien hagut d'ajornar dos caps de setmana per la pluja (aquí tots els esdeveniments s'anuncien amb una primera data i, darrere, rain day, el dia que se celebrarà si la pluja ho impedeix). Fins i tot tenen un verb per referir-s'hi (to rain out). Hem fet cap al restaurant Henrietta's Table, que A. havia reservat per a set. 


L'esmorzar-dinar era sense carta, un bufet. I valia... 50 dòlars per cap sense impostos ni propina. Així que, tot i que havíem demanat sucs i cafès, hem acabat sortint escopetejats sense esmorzar i hem fet cap al mexicà que divendres a la nit havíem trobat ple A. i jo en sortir del congrés (em va fer molta il·lusió que em vingués a veure a l'Observatori Cervantes de Harvard; vam sopar després al restaurant Sinclair).

El restaurant mexicà de Harvard Square. Nosaltres som més d'entaular-nos junts, però el carrer estava ple de paradetes i dels camions de menjar, que tenen de tot, fins i tot pareixen bufets ambulants.
Veieu com m'he tornat més atrevida amb el menjar?

Una llimonada enorme, que no m'he acabat malgrat que era reomplible (sí, pel mateix preu, i aquest no era car).


Encabat, ens hem quedat A., F. i jo i, abans de fer cap a un Starbucks ple de gent amb ordinadors, hem anat a mirar els resultats del concurs de dibuixos amb guix. A diferència d'ahir, avui feia fresca i vent i la gent a les cinc ja s'havia fet fosa. Es nota que els estudiants també van escampant la boira perquè el curs ja s'ha acabat. Divendres i dissabtes eren les graduacions de la Boston University, per exemple. Em penso que el MIT és el darrer i a Harvard són d'aquí dues setmanes, però ara ja escassegen les activitats acadèmiques. 






Al carrer, hi havia diversos escenaris amb música. Ha seguit refrescant i he arribat gelada a casa,

Dos dels nostres amics també van ser a Walt Disney World els mateixos dies!

4 comentaris:

  1. Yo también la tengo ya escrita.... pero no la publico hasta mañana que me toca, jajaja. Acabo de terminarla ahora.

    También he puesto fotos de la comida al final aunque me salían bastante rojas, las tuyas salen muy bien ;)

    Que ganas de ir la semana que viene a la próxima actividad de tu trabajo... todo eso es nuevo para mí, así que es divertido :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tendré que esperar a mañana, pues. No sabía si la próxima publicación sería una sobre alguna actividad anterior o esta nueva. ^^

      Si quieres alguna de las fotos de la comida, te la presto. Por cierto, ¡hay una manipulada en el Paint porque no me di cuenta y salías tú!

      A mí también me hace mucha ilusión que me acompañes. Seguro que nos divertimos. Si puedo (al final, aún me queda una sesión de revisión del texto), el viernes nos escapamos un rato a visitar la tienda. ;P

      Elimina
    2. Normalmente las cosas sobre eventos o festividades de Boston tienen prioridad y las publico los más cercana a la fecha posible.... lo demás ya sabes que va con mucho retraso, sobre todo los viajes :(

      No te preocupes por las fotos, pero gracias y por eliminarme de la foto más!! jejeje

      Vale, ya me dirás del viernes...

      Elimina