El blog està de marxa: Boston Bachelorette Party (prou aviat)

 Ja feia dies que havia mirat pàgines web per comprar-me una samarreta per al comiat de soltera que celebraré el mes que ve aquí als EUA, encara que això doni temps a si cap amic [o família, que m'han dit que les mares ara hi solen assistir] català vol organitzar-me'n un quan torni o proposa que ho torni a fer jo (diu una amiga valenciana a qui vaig conèixer en un projecte de mentors que puc reciclar el merxandatge aquest, que no és barat). Totes les que vaig trobar s'han de comprar en línia i, malgrat que n'havia trobat una amb tenda física, només és per recollir els paquets que has encarregat prèviament a través de la xarxa. Divendres havia quedat amb A. per anar-hi, però me'n vaig adonar a temps. Així que ella mateixa va passar ahir per davant de la botiga Sweet 'N Nasty i em va ensenyar que hi havia bandes (i també samarretes) per a l'ocasió. Tenia l'aspecte d'un sex shop (me'n va enviar fotografies de l'aparador), però vaig mirar-ho per internet i... és més aviat una pastisseria eròtica amb completements. Així que avui hi he anat i, quan ja feia una mica que hi era, ha vingut la meua amiga valenciana. He comprat de tot:

Banda de bachellorette, lliga-cames Futura núvia/Bride-To-Be, joc de cartes per al pub, xapes per a unes quantes convidades i per a mi, diadema Bride-To-Be. Més estridències de les que pensava! 

Això ho he comprat a la pharmacy quan tornava a casa perquè dissabte faré trenta anys. És un centre de taula "per molts anys" i dos candeles. Penso tornar a bufar les candeles quan torni a casa, però vull demanar un desig quan toca, ja. M'han felicitat una dona que buscava serpetines per a la festa de graduació de son fill i de la xicota i el dependent. La celebració l'he deixat més aviat a L.

I també hi compraré magdalenes temàtiques (les trobareu a l'enllaç de la botiga, les de comiat de soltera), una per a cada convidada; cup cakes). Discreteta, la part més picant.

En principi, estic pensant trobar un lloc per menjar-nos aquest berenar (o pel carrer). Passar després al restaurant a sopar i anar a prendre alguna cosa (per a això, tenim el joc a mà). En realitat, he anat tenint moltes idees, però en principi farem el que us he dit i n'he anat parlant amb les meues amistats i pareix una bona idea. També m'han ofert llogar un parell d'hores la terrassa de dalt d'un dels blocs de pisos del MIT (on viu L.), perquè té bona vista pel riu. Tret que sigui el lloc de partida i ens empesquem alguna activitat divertida per fer-hi, potser és millor quedar en un espai a l'aire lliure, seure a la gespa a menjar les magdalenes i fer cap al restaurant (en horari americà, així podem fer les begudes i la música d'hora i tornar a casa en una hora decent i en transport públic). He proposat que la gent, si vol, pugui afegir-se o marxar de la festa, per no obligar-los a ser-hi tota l'estona, sobretot als menys íntims. 

Idees extra que havia tingut i, poc o molt, hem descartat:

1. Substituir el tradicional pub crawl (es diu així perquè vas de bar en bar bevent i acabes a gatameus/gatejant/de quatre grapes i jo no ho he fet mai i no hi tinc cap interès) per un dessert crawl; és a dir, el mateix, però triant llocs de postres (pastisseries, restaurants). Incovenients: acabaríem embafades i sense poder anar a sopar ni tampoc a beure còctels, problemes logístics a l'hora d'entrar a restaurants per demanar només un o diversos postres i tantes persones (a més, els locals als EUA solen estar plens i has de fer coa per trobar lloc als restaurants, 45 min.-50, sobretot les nits dels caps de setmana i això serà un dissabte). D'aquí va sortir la idea de la pastisseria, però els cup cakes juganers he pensat que tenen el toc que hi mancava. El que no acabo de veure és on i quan, encara. S'accepten idees.

2. De la primera idea, també vaig fer recerca i hi ha una companyia a Boston que té un cupcake crawl molt recomanat. No són barats i acabes realment embafat. El darrer que vull és que la resta d'amigues s'hagin de gastar molts de diners, sobretot si no és res que els cridi l'atenció. Sé que a Catalunya darrerament els comiats de solters, amb gimcanes, llocs d'entreteniment de tot un dia amb paintball inclòs, escapades... se'n van de les mans i ho paguen els convidats. No és el que volia. De totes maneres, és una bona manera de fer turisme diferent per Boston: http://www.bostonchocolatetours.com/tours/boston/great-boston-cupcake-crawl/. Jo estic molt satisfeta amb la solució que he trobat, que li dóna el to picant.

3. A partir d'aquí, vaig mirar scavenger hunts per Boston (gimcanes amb diverses proves, dos equips, del tipus: has de fotografiar-te amb un home sense dents), especialitzats per a comiats de solteres: http://www.cashunt.com/bridaldashboston.html  No recordo quin vaig mirar, però aquest n'és un exemple. El preu no és barat i n'hi havia un que aprofitava molt de recoregut històric per anar-te guiant i ensenyant la ciutat (no necessàriament són de Boston, les noies que el fan). Jo en vaig fer una fa anys, quan em preparava per a la confirmació a la parròquia. Va ser divertit, tot i que em vaig morir de vergonya i em penso que encara vam fer alguna prova després amb les amigues. Mai com a major d'edat, però. Aquí ho vaig acabar descartant perquè tenia al cap la idea de quelcom senzill i, sobretot, perquè va acompanyat de qüestionaris sobre la futura núvia (molt habitual, ara que me n'he informat una mica) i, al capdavall, fa poc que ens coneixem! En cap cas més d'un any i mig. També hi ha una part en què s'han d'haver fet preguntes al futur nuvi sobre la promesa i un vídeo. Aquesta mena de qüestions, en el nostre cas, eren poc adequades. El joc de cartes que he comprat té un bon component d'això, de manera que has de trobar també persones (nois) que compleixin uns certs requisits o fer proves absurdes (com se suposa que has de fer un nus a una cirera amb la llengua?; sí, m'he llegit unes quantes cartes per assegurar-me que no calia que passessin censura -per mi mateixa). En principi són, sobretot, per a la promesa, però jo m'estimo més que hi juguem totes alhora, em penso!

4. Avui he llegit al Facebook de l'amiga que és a Nova York d'estada de recerca de tres mesos, que aquest cap de setmana han llogat una limusina pel centre de la ciutat per pegar una volta iau i els ha sortit per 25 dòlars per cap, que és molt menys que un sopar i és una experiència única. Així que J. m'ha animat a mirar-ho per Boston, però aquí s'han de contractar mínim 4-5 hores de servei, he demanat pressupostos i en tots els casos sortia molt més car. He calculat per a unes 8 persones, atès que ara n'hi ha 7 de confirmades, dos potsers, quatre sense resposta i una que no pot, si no m'erro. Hauria estat una bona manera de desplaçar-nos i de tornar a casa, però he de dir que no hi confiava. 

Ja veieu que en tinc moltes ganes! En tornar, mentre buscàvem una pastisseria per prendre quelcom, hem vist que ja havien obert les barques dels cignes:

Hi hem intentat pujar, però tancaven a les 4 i era un quart de cinc (ella diu que té molt mala sort). Un altre dia?

També he vist cases al meu barri amb el pati ple de banderes americanes plantades, tot ple, per al Memorial Day, que és el dilluns després del meu aniversari (festa arreu).

I he entrat al parc de qual us vaig parlar ahir. Resulta que està ple d'escultures aèries i terrestres:

Cada escultura té una explicació en panells blaus. Aquesta és la de la vaca que us vaig ensenyar ahir. Així s'entèn l'escultura que hi ha al mig de Davis Square i que us he penjat en altres ocasions, fins i tot nevada. La recordeu? 

Quan he preguntat a J. si ja em reconeixia, tan marxosa, m'ha dit que li feia molta gràcia i que admirava molt la il·lusió que em feia també el meu trentè aniversari encara que fos lluny d'ell i de la família i diferent dels tres dies de platja que havíem quedat amb L. i que no podran ser. Me'n fan molta i, evidentment, estic disposada a repetir celebració amb vosaltres quan toni. Volentieri.

M'encanten aquests racons. I n'hi ha un fotimer.

Ai, sí, hi havia una banda per Davis, quan he tornat.

La carta que us deia...

L'extensió de les entrades és conseqüència de la falta de TV. Al final de curs, les sèries també s'han acabat, totes. Això vol dir que, quan l'activitat mental i física ja comença a decrèixer, em relaxo mirant què es fa en un comiat de solter, apuntant-me a bodas.net (tenen una llista per organitzar-te les tasques!) i escrivint al blog, almenys aquests darrers dies de cap de setmana. Tot ben sa.