Una imatge: la xiqueta que ven llimonada

Aquí comencen a ensenyar-los com funcionen els negocis des de ben menuts. És habitual sentir tothora els pares que ensenyen els xiquets a sumar i restar per calcular el preu d'alguna cosa (més val que ho facin, perquè quan hagin de començar amb els percentatges de les propines, hi han d'estar acostumats). També us he parlat a vegades de les girl scouts que venen galetes a l'estació del tren (no sé pas com deuen fer la declaració) i fins i tot les devíeu veure en acció si vau mirar la nit dels Oscars. Ara fa quinze dies que, quan surto de casa en cap de setmana, hi ha una xiqueta d'uns set anys que ven llimonada casolana en una taula amb son pare (al parc o més avall, al carrer principal que va cap a Davis Sq). I de màrqueting també en sap, perquè surt a buscar els clients. 5 dòlars el gotet de la llimonada. Jo no duia diners en metàl·lic, perquè aquí no és gaire habitual, però ara que comença la temporada dels food trucks, els carros de llimonada i els camions de gelat que arriben fent musiqueta perquè surtis de casa, potser és moment d'aconseguir quatre duros solts (no només els quarters de la rentadora). Mentrestant, torna a ser aquella època que se'm va fer tan estranya el curs passat, quan el curs s'ha acabat i la rutina canvia una mica.