Happy Thanksgiving!!

El meu plat per al potluck d'anglès.

M'estic posant al dia de forma ràpida en la gestió de la meua vida virtual. No he tingut connexió a Internet des de dimecres a la tarda perquè al senyor C. se li va acudir canviar de companyia i de sistema (per mirar de solucionar els problemes que arrossegàvem amb Internet) just abans del dia d'Acció de Gràcies i això ha fet que, fins avui, Black Friday, no vingués cap tècnic perquè era festa (i encara no sabem si el pedaç aguantarà). Així que, per força, aquesta entrada tornarà a ser breu. Aquest cop m'ha amoïnat perquè no em podia comunicar amb la família i J. per dir-los que estava bé, però que no podríem parlar per Skype (els mòbils americans o les tarifes que tenim no ens permeten enviar missatges de text a l'estranger; la universitat estava tancada; tot estava tancat perquè era la gran festa de l'any), no em vaig assabentar dels canvis d'hora del sopar (que es va anunciar per Facebook i que també vaig rebre al correu) i, evidentment, no podia treballar, només fer miquetes, perquè no tenia el meu incunable digitalitzat a l'abast. Veure com passaven les hores, els dies, sense realment avançar m'anguniejava de valent, perquè necessitava treballar aquests dos dies i tenia reunions a distància programades amb associacions de la UB (ni tan sols no vaig poder avisar que no funcionava). Sé que no n'hi ha per a tant, però en un dia en què tot està tancat, només et pots quedar a casa i tots els amics cuinen, fins al vespre les hores van passar d'una manera una mica estranya. Volia llegir, però tenia massa feina per fer-ho sense remordiments.

Vaig fer la foto abans que acabessin de dur tots els plats, però després estava entretinguda xerrant. S'hi veuen dumpings xinesos (una mena d'empanadilles de pollastre, al costat de les culleres), darrere els pastissets de maçana holandesos de L., més pollastre oriental, m'adono que no es veu el pot de salsa picant japonesa, darrere unes galetes japoneses i el meu pa sucat amb tomaca, pernil, formatge manxec i brie. El professor és vegetarià. Me'n maig sentir orgullosa i era la primera vegada que comprava tomaques -em va costar trobar-ne amb suc-. Les llesques amb pernil (de Parma) es van acabar de seguida, però va sobrar sobretot el brie. Me'n vaig endur tres llesques cap a casa, però un gat es va encapritxar de mi i vaig haver de fer mil voltes perquè no entrés a casa. Va entrar al pati i tot i estava davant mentre jo obria (tenim doble porta i, al final, em van caure de la safata). Però del soroll va sortir el senyor C. i em va regalar dues magdalenes de móra (el dia abans ja me n'havia deixat una. Ha fet 70 anys aquesta setmana. Potser va de dos en dos: em pensava que en tenia 68).

Ara sí. Començo. El dia d'Acció de Gràcies és el més celebrat aquí. Els dies en què els vols són més cars als EUA, aquell vespre els carrers estaven deserts, hi ha embusos interminables dimarts i dimecres per sortir de les ciutats, tot està tancat (supermercats, cinemes...), tot, al país on no tanca mai res (tot i que hi ha restaurants que ofereixen especials aquell dia). És una festa familiar, tot i que els estrangers ho celebrem amb els amics. Diuen que se celebra més que Nadal perquè, és clar, no és una festa religiosa. A mi m'encanta que aquell dia es donin les gràcies per tot allò que valores de l'any que ha passat des del darrer cop. Per a mi, a més a més, era el primer any que ho celebrava de debò, la nit que tocava i amb tito farcit i tots els complements. Perquè vam tenir de tot i va ser una fartanera, ara que es va costa amunt fins després de les festes de Nadal. L'any passat ja us vaig explicar com funcionava a través del tast que en vam fer a l'activitat de Veïns (enguany no hi he anat). Enguany vaig optar pel potluck d'anglès dimecres al vespre, en què cadascú havia de portar un plat del seu país, amb L., G. i també O., que encara no coneixeu. Vam donar les gràcies d'un en un perquè en teníem molts de motius. Jo vaig donar-les, també, per les llargues converses de Whatsapp amb M.

Les begudes (res amb alcohol; la llei de Massachusetts fa que si algú s'engata en una festa i després té o provoca un accident, l'amfitrió segueix sent-ne el responsable, així que el professor no en volia saber res, tot i que tots érem majors de 21 anys. De totes maneres, L., G. i jo vam fer còctels encabat al Five Horses). El de la dreta és un plat búlgar semblant a la quiche però sense pernil. A l'esquerra, vedella. I encara que us parega estrany vaig tastar molts de plats "exòtics".

Més postre, Nutella. Per cert, la Fanta de taronja d'aquí no té el mateix gust que la nostra...

D'acord, els saquets negres (japonesos?) no em vaig atrevir a tastar-los. Però potser vaig estar-hi a punt.

Recordeu les amigues amb qui vaig celebrar Halloween l'any passat (i Saint Patrick i l'any nou xinès, entre d'altres?). Ara feia molt que no féiem res junts. Elles han fet colla amb uns quants, però jo havia estat molt atabalada amb la feina quan vam començar a ajuntar-se més i ara feia moltíssim que no coincidíem. Doncs M. em va convidar a ca seua i vaig retrobar-hi vells amics i conèixer-ne de nous. Vam fer el sopar tradicional, va ser una vetllada molt agradable i vam acabar pixant-nos de riure amb els jocs de taula.

Aquest cop només no hi surten les pataques. Hi apareixen dues salses, la de gerds i la gravy. El tito farcit s'ha de coure durant sis hores al forn. Era boníssim tot plegat. L'any passat el tito em va parèixer sonso perquè no hi vaig posar salses. Davant de tot, hi veieu el recipient amb pataca. Les torrades són de carabassa. De fet, tot el que porta carabassa és típic d'Acció de Gràcies i la maçana de la tardor. Els pastissos de postre en solen portar. Anit no era un potluck, però hi vaig dur un pastís de formatge:

I aquesta fotografia és del dinar d'avui. Quan vaig arribar a casa passada mitja nit, el llum de les escales estava engegat. El senyor C. m'havia deixat un plat amb tito i salses/acompanyaments/guarnició per si no havia tastat tito. Ha estat el meu dinar! La pasterada verda és el que s'usa per farcir l'animal.

Què me'n dieu? Fa patxoca, tot plegat!

Això fa completar la meua llista de tardor (tret de l'apple picking, que sense cotxe s'ha fet impossible) entre els dos anys:

1. Passejades per observar les fulles. FET
2. Fes la teua pròpia Jack O'Lantern. FET
3. Halloween tradicional (decoracions de les cases, trick or treat). FET (com a espectadora, que de disfressa només vaig usar, enguany, el barret de bruixa).
4. Acció de Gràcies amb tito. FET
5. Salem decorat. FET

L'any passat vaig arrossegar la ressaca de Halloween (no en el sentit alcohòlic, sinó de la festassa i activitats que hi estan relacionades) fins a Acció de Gràcies; enguany es tracta més aviat d'un turkey coma, que d'existir, existeix.

P.S. Després de les activitats de les darreres setmanes m'he adonat: a) que m'estic atrevint a tastar menjars nous (per a mi tot un rècord, tot i que vaig dir que no al dinar amb la noia coreana perquè em va explicar que la base era arròs i que després es picaven verdures per compartir i b) que cada cop m'agrada més conèixer gent nova i que trobo molt interessants les històries que m'expliquen.