Acció de Gràcies

Dijous que ve és Acció de Gràcies i tinc molts de motius per donar-ne. 

Gràcies a la meua família i a J. per donar-me suport, per tenir sempre un moment per escoltar-me i per tenir-vos a prop encara que sigui físicament lluny. I per acompanyar-me de presentació en presentació quan hi sóc, per fer cap a l'aeroport sempre que podeu i per malcriar-me amb plats deliciosos i llibres quan vinc de visita. Per escriure'm. Per llegir-me.

Dono les gràcies pels amics que he fet durant aquest any, perquè han regat les arrels que ara em lliguen a aquesta meua primera casa. Perquè he conegut persones fascinants, alhora que m'he conegut més a mi mateixa. Per la llibertat assolida i la sensació que m'envaeix, almenys una vegada a la setmana, de ser afortunada per viure on visc. Sovint em meravello per com s'encadenen i s'omplen els dies, per les descobertes i la sensació d'oportunitats que aquí, puf, sorgeixen.

Per haver vençut les pors que tenia quan vaig arribar i ser més independent cada dia.

També per haver viscut (i seguir-ho fent) el meu somni de treballar a Harvard i madurar un projecte que al principi no sabia ben bé on em portaria. Per haver tingut l'oportunitat de veure nàixer l'IMP, de formar-ne part i de conèixer a professionals entregats i persones generoses darrere d'aquestes sigles.

Perquè aquest any (compto des de l'anterior dia d'Acció de Gràcies) he vist un anhel fet realitat: la publicació del meu recull de contes, que ha fet que m'impliqués en el procés molt més enllà del simple fet d'haver escrit un llibre. I he vist com us hi bolcàveu. Va ser el meu propòsit d'any nou i el dia 3 de gener en rebia el sí. Des d'aleshores, he conegut mons nous. 

Perquè vaig viatjar a Washington DC, a Toronto i a les cascades del Niàgara!!! I vaig ensenyar Harvard, ca meua, Boston i Nova York a mons pares i a M., fent d'amfitriona. 

Perquè he viscut totes les estacions amb la mateixa intensitat.

Per tots els moments històrics, aquí i allà.

Per haver provat l'aquarel·la i haver-ne gaudit.

Per totes les converses en anglès, ara que ja no em fa mal la mandíbula quan el parlo molta estona.

La llista podria ser inacabable, però us deixo amb els primers punts que m'han passat pel cap.