dilluns, 16 de novembre de 2015

Economia compartida per a músics?

Per fi funciona Internet. Avui volia parlar-vos sobre l'economia compartida, que ara està tan de moda. Aquí a Boston tothom va i ve amb Uber i utilitzen AirBnb per allotjar-se quan viatgen. Jo no sóc usuària d'aquests sistemes encara, però si m'hagués de quedar a viure aquí, segur que acabaria cedint a la idea de l'Uber (els que fan la competència als taxis, vaja). Conec tant gent que ho utilitza com a client com persones que ofereixen casa seua quan se'n van, mentre que n'hi ha altres que practiquen el coachsurfing (una xarxa de persones que deixen el sofà de ca seua a desconeguts, de forma gratuïta -aquí res d'economia compartida-, per conèixer gent). Però al final, no vaig pensar a demanar de quin web d'economia compartida parlaven, així que l'únic que en sé és el que us explicaré i, tot i que sempre puc preguntar-li al meu amic G., potser vosaltres m'ajudareu a treure'n l'entrellat.

Dimecres passat, a la classe d'anglès, ens van convidar a "un concert de piano dissabte al vespre ca meua". Qui hi anirà? "Amics meus; una trentena". Com que també tenia una festa d'aniversari aquell vespre (al MIT), no m'acabava de decidir, però al final hi vaig anar i no s'assemblava gens al que m'havia imaginat. Per l'hora, les set, jo ja vaig anar-hi sopada, però hi havia una taula plena de menjar i coberts de plàstic, gots, begudes... G. ho havia comprat tot i ho estava distribuint. Em va explicar que esperava que els assistents portessin cadascú alguna cosa i que després paguessin uns deu dòlars cadascun en una mena de platereta. Em va estranyar que si organitzava un concert, en el qual a l'acadèmia ens havia dit que tocaria ell, fes pagar als amics, però de mica en mica en vaig treure l'entrellat. Hi havia un web (el web que no he demanat) sobre música i economia compartida. Pel que vaig anar sentint, G. i un amic fa temps que hi estan interessats i hi deuen tenir un perfil. Així que l'amic de G., que també té un nom amb la mateixa inicial, va comentar-li que li agradaria tenir un local amb públic per tocar, sense haver-se de preocupar de llogar res ni de perdre-hi diners ni de l'organització. I G., que té piano i una casa gran (a més d'uns propietaris de pis que deuen ser molt templats; segons el professor d'anglès, hands-off -igualet que el senyor C.-), van oferir-li fer d'amfitrió. Va avisar els amics i els amics van dir-ho a altres amics que no el coneixien, però sobretot hi havia persones del mateix país de procedència que ell. I, després, els americans són els que s'hi van apuntar des de l'inici a través del web (tot i que la majoria pareixien tenir molta més informació de l'esdeveniment de la que tenia jo). Malgrat tot, el pianista (en realitat, també investigador, que és la professió que té al MIT -i gairebé tothom era del MIT; de fet era l'única persona de Harvard, però gairebé tots eren postdocs o investigadors a seques) no va voler cobrar. 

Primer, estava previst el sopar (vaig repetir una mica), però com que el músic va arribar tard, es va allargar. I m'hi vaig sentir més còmoda del que m'esperava, perquè de seguida vaig conèixer moltíssima gent i anava canviant de l'anglès a l'italià al castellà i al català (també hi havia dos francesos, però no ho vaig intentar). A la catalana, S., ja me l'he trobat en tres ocasions: a la festa de les eleccions, un dia al Science & Cooking (diu que hi va cada dilluns) i al concert; també em va preguntar si aniria a la conferència de Zapatero, que va al Real Colegio Complutense, però allà no ens hi trobarem (ella era amiga d'un amic del pianista). De totes maneres, la gent estava registrada, perquè va dir una trentena i n'érem una trentena (després ens hi vam quedar només els amics, una desena que es va anar reduint). 

Encabat de la sessió de contactes (com un networking), vam córrer a seure per escoltar el pianista, que va tocar música clàssica (amb un interval al mig, amb més menjar i xerrada). Aleshores G. va explicar que si volien, podien donar diners a la platereta per cobrir les despeses de l'activitat, però el músic va insistir que no es fes i em penso que tothom li va fer cas. Em va saber una mica de greu. Realment ho va fer molt bé i hi havia gent molt mudada que preguntaven si era el primer esdeveniment que hostatjaven i que se sorprenia de com de bé havia anat. Em va sorprendre la gent entrant i sortint de totes les habitacions de la casa com si res, fossin qui fossin, ja no dic els amics. La major part de "forasters" van marxar encabat del concert, però jo m'hi vaig quedar fins a les tres, enganxada a la conversa. Vaig conèixer molta gent nova i intercanviar telèfons. Vaig xalar de valent i em va sorprendre perquè no anava a cap concert de música clàssica des de feia molts anys i perquè solc pensar que quan s'ha de socialitzar molt i en llengües diferents, acabes esgotat, però va ser un plaer en lloc d'un esforç i l'ambient em va agradar molt. 

Potser coneixeu iniciatives paregudes o sabeu com funciona?

P.S. Després tothom va tornar a casa en Uber; molts vivien lluny. Jo vaig tornar caminant i no hi havia gairebé ningú al carrer.

7 comentaris:

  1. Pues esa web puede ser el meetup que aquí es muy normal usarlo para todo aunque a mi no me acaba de convencer... O puede ser otra porque hay tantas nuevas que van saliendo.

    Nunca he entendido lo de invitar, pedir que se traiga algo para contribuir y después pedir dinero también. Sería diferente si de dijese desde el principio que hay un coste para asistir al evento y punto.

    ¿No te apuntas a ir a ver a Zapatero? Pero es en el centro de estudios europeos o algo así de Harvard, ¿no?? Mira que yo estaba pensando en ir por cotillear.... jajaja

    ResponElimina
  2. Jajah lo pensé, pero no era un Meetup. Además, se hubiese podido presentar mucha gente y nunca he visto un meetup en casa de nadie. De totas formas, no era el Meetup. En este caso, los que estaban apuntados sabían que había un coste (que al final no fue así) y lo de traer comida solo lo hicieron dos personas (vino y tiramisú). Así que el amfitrión compró comida, más el precio de un concierto y abrir la casa a extraños y organizarlo todo, si fuesen amigos en un potluck, muy bien, pero en este caso yo pienso que sí que al menos no deberían tener costes (era un evento con público y estaban informados, fue muy profesional... No era un encuentro de amigos). Uy, no, ni por curiosear; demasiado trabajo. Ah, pensaba que era en RCC, pero estoy en las dos listas; a lo mejor me confundí :D

    ResponElimina
  3. No soy muy experta pero creo que hay meetup privados en los que sólo los miembros pueden asistir y otros en el que el número de asistentes está limitado a una cantidad específica.

    Y lo que sí estoy muy segura es que hay algunos que son en casas de gente, por ejemplo los que hacen clases de cocina.

    En estos casos siempre se sabe el número de personas que va a asistir porque tienen que confirmar que van. Todo el mundo sabe quien va y ven las fotos, nombres, información.... de los otros que asisten.

    Entonces he entendido mal, muchas veces me cuesta entender con el traductor lo que dices exactamente.

    Creo que el evento es en Harvard pero que también irá a lo del Real Colegio, aunque en este último no sé si es abierto al público en general.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, al final no sé si has ido (después de la amenaza de bomba están reabriendo dos de los cuatro edificios), pero parece ser el único evento no cancelado (el Cervantes tenía una actividad y también la han cancelado y a nosotros nos aconsejan ir a casa). He visto en Fb que una doctoranda a quien conozco está con ZP. ¿Has ido a meetups de cocina, también? Me gustó el comentario que dedicaste al tema, porque es una actividad muy original para socializar.

      Elimina
    2. Al final no hemos ido, nos hemos tomado un café juntas.

      Sólo he ido a un meetup de una chica que era para andar por Cambridge pero eso fue cuando llegué y ya no he vuelto a usar más la web porque no me convence mucho...

      Elimina
    3. Yo fui a dos, pero luego están los de inglés. Me gustaron mucho y eran para hacer salidas; el segundo estaba mucho más organizado; daba gusto. Pero después, la gente que conocí allí (yo quería conocer americanos), quisieron quedar para beber/clubs y cuando dije que no una vez, ya no hubo forma. Y eso que planteé planes alternativos, pero nada. Y siempre hay alguno que no sabes si quiere ligar. Aquí conocí a una chica española, M., y nos hicimos amigas, aunque ahora hace mucho que ya no quedamos. Me ha pasado con algunos amigos del principio, pero es que las circunstancias han cambiado mucho para todos y a veces simplemente no puedo por trabajo.

      Elimina
  4. M'han xerrat el web: https://www.groupmuse.com/about.

    ResponElimina