Economia compartida per a músics?

Per fi funciona Internet. Avui volia parlar-vos sobre l'economia compartida, que ara està tan de moda. Aquí a Boston tothom va i ve amb Uber i utilitzen AirBnb per allotjar-se quan viatgen. Jo no sóc usuària d'aquests sistemes encara, però si m'hagués de quedar a viure aquí, segur que acabaria cedint a la idea de l'Uber (els que fan la competència als taxis, vaja). Conec tant gent que ho utilitza com a client com persones que ofereixen casa seua quan se'n van, mentre que n'hi ha altres que practiquen el coachsurfing (una xarxa de persones que deixen el sofà de ca seua a desconeguts, de forma gratuïta -aquí res d'economia compartida-, per conèixer gent). Però al final, no vaig pensar a demanar de quin web d'economia compartida parlaven, així que l'únic que en sé és el que us explicaré i, tot i que sempre puc preguntar-li al meu amic G., potser vosaltres m'ajudareu a treure'n l'entrellat.

Dimecres passat, a la classe d'anglès, ens van convidar a "un concert de piano dissabte al vespre ca meua". Qui hi anirà? "Amics meus; una trentena". Com que també tenia una festa d'aniversari aquell vespre (al MIT), no m'acabava de decidir, però al final hi vaig anar i no s'assemblava gens al que m'havia imaginat. Per l'hora, les set, jo ja vaig anar-hi sopada, però hi havia una taula plena de menjar i coberts de plàstic, gots, begudes... G. ho havia comprat tot i ho estava distribuint. Em va explicar que esperava que els assistents portessin cadascú alguna cosa i que després paguessin uns deu dòlars cadascun en una mena de platereta. Em va estranyar que si organitzava un concert, en el qual a l'acadèmia ens havia dit que tocaria ell, fes pagar als amics, però de mica en mica en vaig treure l'entrellat. Hi havia un web (el web que no he demanat) sobre música i economia compartida. Pel que vaig anar sentint, G. i un amic fa temps que hi estan interessats i hi deuen tenir un perfil. Així que l'amic de G., que també té un nom amb la mateixa inicial, va comentar-li que li agradaria tenir un local amb públic per tocar, sense haver-se de preocupar de llogar res ni de perdre-hi diners ni de l'organització. I G., que té piano i una casa gran (a més d'uns propietaris de pis que deuen ser molt templats; segons el professor d'anglès, hands-off -igualet que el senyor C.-), van oferir-li fer d'amfitrió. Va avisar els amics i els amics van dir-ho a altres amics que no el coneixien, però sobretot hi havia persones del mateix país de procedència que ell. I, després, els americans són els que s'hi van apuntar des de l'inici a través del web (tot i que la majoria pareixien tenir molta més informació de l'esdeveniment de la que tenia jo). Malgrat tot, el pianista (en realitat, també investigador, que és la professió que té al MIT -i gairebé tothom era del MIT; de fet era l'única persona de Harvard, però gairebé tots eren postdocs o investigadors a seques) no va voler cobrar. 

Primer, estava previst el sopar (vaig repetir una mica), però com que el músic va arribar tard, es va allargar. I m'hi vaig sentir més còmoda del que m'esperava, perquè de seguida vaig conèixer moltíssima gent i anava canviant de l'anglès a l'italià al castellà i al català (també hi havia dos francesos, però no ho vaig intentar). A la catalana, S., ja me l'he trobat en tres ocasions: a la festa de les eleccions, un dia al Science & Cooking (diu que hi va cada dilluns) i al concert; també em va preguntar si aniria a la conferència de Zapatero, que va al Real Colegio Complutense, però allà no ens hi trobarem (ella era amiga d'un amic del pianista). De totes maneres, la gent estava registrada, perquè va dir una trentena i n'érem una trentena (després ens hi vam quedar només els amics, una desena que es va anar reduint). 

Encabat de la sessió de contactes (com un networking), vam córrer a seure per escoltar el pianista, que va tocar música clàssica (amb un interval al mig, amb més menjar i xerrada). Aleshores G. va explicar que si volien, podien donar diners a la platereta per cobrir les despeses de l'activitat, però el músic va insistir que no es fes i em penso que tothom li va fer cas. Em va saber una mica de greu. Realment ho va fer molt bé i hi havia gent molt mudada que preguntaven si era el primer esdeveniment que hostatjaven i que se sorprenia de com de bé havia anat. Em va sorprendre la gent entrant i sortint de totes les habitacions de la casa com si res, fossin qui fossin, ja no dic els amics. La major part de "forasters" van marxar encabat del concert, però jo m'hi vaig quedar fins a les tres, enganxada a la conversa. Vaig conèixer molta gent nova i intercanviar telèfons. Vaig xalar de valent i em va sorprendre perquè no anava a cap concert de música clàssica des de feia molts anys i perquè solc pensar que quan s'ha de socialitzar molt i en llengües diferents, acabes esgotat, però va ser un plaer en lloc d'un esforç i l'ambient em va agradar molt. 

Potser coneixeu iniciatives paregudes o sabeu com funciona?

P.S. Després tothom va tornar a casa en Uber; molts vivien lluny. Jo vaig tornar caminant i no hi havia gairebé ningú al carrer.