diumenge, 8 de novembre de 2015

South Boston Open Studios

Ahir tenia una presentació d'un dels projectes (de voluntariat) en què estic ficada. Era a la meua universitat, però al campus de medicina i durava fina a les dues de la tarda, de manera que vaig proposar a L. aprofitar per agafar-me la resta del dia lliure i anar al sud de Boston. En aquella hora, però, vaig pensar que el millor era fer un brunch, ja que era cap de setmana i buscar-ne un que tanqués més tard de les dues (difícil) i que estigués a prop de l'activitat que triéssim per a aquella tarda (és a dir, fins a les sis, en què soparíem a casa). Aquests horaris canvien la concepció que tenim del dia, però a les quatre comença a fer-se fosc i jo no trobo que sigui difícil adaptar-se i sempre pots fer el que més et convingui, perquè a Boston sempre hi ha llocs oberts per menjar. L'horari de la presentació, però, estava pensat perquè ens hi connectéssim des de tres continents i des de les dues costes dels EUA.

Brunch (oficialment era un esmorzar, però no per l'hora i jo ja havia esmorzat a casa i aquells dònuts en forma de piloteta a la presentació). Ja ho reconeixeu, són pancakes. Podries triar de què, Aquest és el plat de L. N'hi anaven tres. El de damunt és la mantega. Ella ho va tocar perquè no ho identificava, però jo ho vaig recordar de casa A. i C. 

Volia menjar quelcom salat com fos, una truiteta, però vaig pensar que em quedaria amb gana, així que vaig demanar pancakes de móres i la truita, però quan vaig veure la cara dels cuiners vaig canviar d'idea. Era The Paramount a South Boston. Vaig preguntar si era massa. Em van dir que eren tres pancakes, però em van oferir la possibilitat de demanar-te un. Era esponjós i molt bo, però no me'l vaig acabar.

Perquè encara em va agradar més la "truiteta" de xampinyons, formatge i pernil i les pataques picants.

Igual que a Londres, aquí aprofiten els caps de setmana per fer obres al metro, però hi ha uns autobusos llançadora que fan el mateix recorregut des de l'entrada de la parada del metro afectada fins al final (i n'hi ha un cada minut). Així que, tot i que ens va costar arribar-hi i vam tenir una estoneta caminant, vam fer el brunch i visitar els estudis d'artistes d'un dels edificis del sud de Boston: hi havia sales de curtmetratges, pintura a l'oli, aquarel·la, postals, escultures... i pastetes. Es notava que la major part es coneixien entre ells i ens va parèixer un ambient bohemi (sobretot perquè jo encara anava amb americana). Em va agradar haver-ho vist, però potser m'esperava més varietat, veure'ls treballant també (com al saló del còmic que vaig visitar), més animat, amb més gent de fora del cercle, amb un format d'estudi de debò més que de galeria d'art alternativa, en què vas pujant les escales del bloc de pisos i entrant a les diverses sales habilitades per a les obres. Tant de bo també hi hagués hagut música i altres arts. Els quadres tenien preu i els podries comprar. A Boston hi ha diverses iniciatives d'aquesta mena, com la de Fort Point o la que vam visitar ahir, que té lloc dos caps de setmana a l'any, el South Boston Open Studios. A les deu de la nit estava tan cansada que em vaig gitar i avui a les sis he hagut de fer el sobreesforç de seguir dormint.



La zona no ens va agradar gaire...
Per cert, segueixo fent amics nous, dimarts sopar amb F.  

7 comentaris:

  1. He reconocido el lugar por la foto. Yo también estuve la semana pasada, aunque en el de Beacon Hill :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Qué dices! ¿Fue el domingo? Jajaj qué callado lo tenías.

      Elimina
    2. ¿Qué te pareció? "Fancy" no es, pero muy amables, todo muy rico, sobre todo me chifló lo salado y la limonada estaba de vicio.

      Elimina
    3. No fue ayer, fue el martes pasado. Ayer estuvimos haciendo brunch en Cambridge. Está bien pero tampoco puedo decir mucho porque sólo probé los pancakes de arándanos y la limonada.

      Elimina
    4. ¿Martes no fue el día que me llamaste? ¡No aflojas!

      Elimina
    5. Ha sido una semana muy ocupada y sigo así :D

      Elimina