diumenge, 22 de novembre de 2015

Excessos

No hem arribat a Acció de Gràcies, enguany, i ahir ja va ser un dia d'excessos (de menjar) en aquesta cursa ascendent fins a Nadal. Ahir va ser un dia una mica improvisat, però en què, abrigada amb la bufanda d'hivern però encara amb l'abric fi català (avui nevarà a Somerville a la una de la matinada i demà estarem a -3, però encara fa un temps agradable per al clima d'aquí), vaig passar el dia fora. Avui ho he compensat aixecant-me a quarts de dotze.

Dònut de cansalada viada a Union Square Donuts.
No es nota, però era gros. 
Vaig fer poquetes fotografies, però us en faré cinc cèntims. El dia va començar amb una matinada perquè, al sopar de dimecres, vaig comentar a F. que volia anar a la donuteria més famosa de l'àrea de Boston, de la qual us vaig parlar el dia del meu primer brunch. Està a prop de casa de F., a prop de Union Square, a Somerville. Obre cada dia a les set del matí, fins que s'acaben els dònuts o ja no pots triar. Jo volia tastar el famós dònut de bacon, així que vam quedar a les 9.30 del matí per anar-hi. Era deliciós. La massa és boníssima i el bacon cruixent era deliciós amb el dònut. També vaig tastar, perquè F. els va compartir amb mi, el de Boston Cream (si hi torno, segur que el demanaré) -havia pensat comprar-ne dos, però sort que no ho vaig fer perquè vaig acabar el dia empatxada i no podia dir a L. -la tarda sí que era organitzada- que no podia menjar i beure més i que l'hora de dinar i la de sopar (amb llimonada pel mig) només es portaven dues hores- i un que portava ametlla damunt. 

Vam seure al carrer per esmorzar, perquè dins només hi ha tres tauletes i, tot i que n'hi havia una de buida, era massa estret. Després em va dur a Union Square per ensenyar-me les paradetes (vaig tastar formatge amb pebre) del mercat al carrer i es va quedar parat que, com que sempre faig cara de desorientada, ja hi hagués estat. Li vaig ensenyar el restaurant del meu primer brunch i, mentre desféiem el camí per quedar-nos un dels llibres -per a adolescents- que havíem vist en una capsa de catró al terra amb el retolet de "gratuït"-, vam aturar-nos a un supermercat brasileny (F. és del Brasil). Em va ensenyar els productes típics del seu país (allí tothom parlava portuguès), la marca Moça, també hi tenien productes Goya, els panettone -que jo ja havia descobert a Itàlia; ell en va comprar un-, milions de llepolies, vaig comprar tres panets amb gust de formatge com els que veieu a la foto per només un dòlar (tot era prou barat) i vam seure allà, amples i mirant la TV brasilenya (programa de gossos), mentre vèiem, a les onze del matí, com començava a arribar gent per dinar (ja sabeu que als supermercats venen menjar fet i a vegades hi ha un espai per seure). Era dissabte, per tant no hi podia faltar la feijoada, feta amb fesols i les parts menys nobles del porc (era el menjar dels esclaus). Hi havia gent que se n'enduia ribells cap a casa.
Pao de queijo

F. em penso que ja tenia gana, però vaig comentar que també podíem quedar per fer altres coses a més de menjar. Em va ensenyar a seua i vaig coneixer N., la propietària, que també hi viu. Ara en són uns quatre i la gata. Al pis de dalt estan les habitacions i, arran de terra les sales comunes. Vam parlar sobre viatges, pintura, recerca. N. és una persona molt interessant. Però es feia tard, jo havia quedat a les quatre per sopar amb L., volia dinar abans i, sobretot, el plat fort del dia, que havíem improvisat. Volia veure el laboratori de F. a Harvard! Treballa a l'edifici del Museu d'Història Natural, a prop de l'Old Yard, que és on treballo jo. Ell és investigador en biologia, en la mateixa posició que jo. 
Me l'he menjat ara per esmorzar tard.
El laboratori és al·lucinant. Em va explicar els passos incomptables que fa (amb màquines especialitzades per a cada part del procés) fins arribar a la seqüènciació de l'ADN dels insectes dels quals ell s'ocupa. M'ho va ensenyar tot, d'un lloc a l'altre del laboratori, detallant-ne els passos perquè algú que no en té ni idea ho entengui i -tot i que quan hi vaig entrar era el que em feia més gràcia, encabat va resultar ser la part més previsible del procés- vaig mirar els insectes que estudia pel microscopi. Encabat em va ensenyar les altres sales (menys riques que les dels geòlegs), les neveres, els insectes classificats de la col·lecció del museu. Tenia una imatge molt abstracta del que feien i em va encantar fer-me'n una idea palpable. Tant de bo els amics del MIT també m'ensenyessin les seues bases. Jo aquí em limito a mostrar la biblioteca i les col·leccions d'art als amics que m'ho demanen, però no tinc unes eines que faci gràcia mostrar. Si fos a la UB, podria portar-los a veure un dels meus manuscrits a la Sala de Reserva i fer-los una mica de ruta. Els manuscrits també agraden a la gent, però quan dius que ara treballes amb un incunable, ja és més complicat i potser atreu menys.

Ja a Cambridge (eren les tres!), vam anar a dinar a l'hamburgueseria on em va portar el lector de català del curs passat la primera setmana a Harvard. No l'havia trobat més, però buscàvem una cadena de menjar ràpid que el professor d'anglès diu que està sobrevalorada i... era aquesta! Encabat vaig passar per la Burdick's per comprar una capseta amb bombons en forma de tito (temàtic: Acció de Gràcies) per regalar a L. i el seu home. M'havien convidat a casa a dinar. Feia temps que em volia ensenyar ca seua, una de les que ofereix MIT als doctorands i a les seues famílies. És un edifici altíssim davant de l'edifici on treballa el seu home (a qui per fi vaig conèixer). També s'hi organitzen la major part de les activitats d'Esposes i Marits MIT. Dalt de tot hi tenen un local que es pot llogar unes hores per fer-hi festes (amb una vista impressionant de la ciutat), la sala de la rentadora, un parc per jugar-hi els xiquets (com a tots els condominis on he estat fins ara) i un jardí comunitari (cada jardinera és per a un dels afortunats a qui li han concedit: L. hi tenia tomaqueres, pebrots i maduixeres). Vam fer una llimonada tot xerrant. Vaig trobar M. molt simpàtic. Van fer pizzes casolanes (jo ha vaig afluixar el ritme) i encabat vam marxar corrents cap a Boston, que ahir era el concert i la il·luminació de l'arbre de Nadal. Els controls de seguretat van ser més exhaustius que l'any passat, però al final hi vam poder entrar (molt curtet, l'any passat va durar el doble per problemes tècnics) i vam acabar la nit canviant els còctels previstos per un xocolate cuit en una pastisseria (en què tot entrava pels ulls -no només l'amor entra pels ulls, estimats medievalistes-) de Quincy Market. Vam seure al segon pis i, encabat, cadascú a ca seua. Ens veurem dimecres al pre-sopar d'Acció de Gràcies d'anglès, en què cadascú ha de portar un plat. Dijous, sopar d'Acció de Gràcies de bo de bo (enguany no em quedaré a casa aquest dia). I encabat comencen els pre-sopars de Nadal. Em fa molta gràcia, la quantitat de pres que s'arriben a celebrar i que hi ha, a cada grup del qual formes part (veïns, edifici, departament, amics...).
No vaig fer-ne fotos i, al final, aquest intent em va quedar borrós. És com un piromusical però amb l'arbre de Nadal i les llumetes del passeig.




4 comentaris:

  1. Ya me pierdo con las iniciales jajaja No me entero de ná

    ResponElimina
    Respostes
    1. En resumen, aquí las dos importantes son L., mi amiga holandesa, a quien ya conocéis (y leyó en mi presentación) y F., mi nuevo amigo, brasileño :)

      Elimina
    2. jajaja vale, entonces ya F. no es Fran :(

      Elimina
    3. Pobre Fran: es que va por contexto! Como las palabras comunes :p

      Elimina