Por

Sóc al llit, tapada. L'estufa escalfa l'habitació. Sóc de son profund, però des que visc sola dec tenir l'instint afuat. Estan burxant el pany de la porta que separa els dos "apartaments". Segueixo al llit, immòbil, ara amb els ulls oberts de bat a bat. Sento aigua molt a prop, com si algú s'hagués deixat una aixeta oberta o fes un riu. No m'atreveixo a sortir de l'habitació, encara, però sospito que hi ha algú a casa meua. Ara sí que miro l'hora al mòbil. Són les tres de la matinada. M'incorporo. M'aixeco del llit i veig llum per davall de la porta. Surto al passadís, desarmada. Els llums estan oberts. Miro dins al lavabo i no hi ha ningú. No he sentit la cadena. La porta que dóna al meu estudi és oberta.

L'he deixat tal com estava i he escrit a mons pares perquè em reconfortessin. A Catalunya ja era de dia. Aquest matí seguia oberta, la porta. Jo he dormit malament. He anat a parlar amb el senyor C., propietari del pis i veí meu i m'hi he trobat una dona. Una convidada, ha dit. Ocupa l'habitació del costat del senyor C., però no el coneix. Hi parlo. Va ser ella, que "només" va usar el lavabo, somnàmbula. S'havia empastillat perquè la tosseta del constipat no la deixava dormir. Anava balba. Ja ho pot ben dir. No m'acontento amb les disculpes i crido el senyor C. Hi parlo. No es repetirà. El darrer cop que devien portar mobles a ca meua es devia haver quedat la porta sense tancar en clau. Aquesta senyora no en té claus. No sabia que jo vivia aquí (em sona, la història, com amb el del soterrani, però no té excusa, repeteixo molts cops I was scared to death. It can never happen again). Un senyor C. trasbalsat. Es disculpen. Comprovo que hem tancat bé el pany i em disposo a agafar les trucades d'O. i J., que volen saber com estic i si ho he aclarit. D'això fa dues hores. Ara sí que he de començar el dia i aviat us contaré què vaig fer ahir. Potser un dia en sortirà un conte. Ara tinc els ulls rojos de son i despusanit va sonar l'Amber Alert a la matinada, al mòbil i jo no sabia si significava que venia un huracà o què. És el que envien quan segresten un xiquet, ho vaig buscar l'endemà. Espero que la d'avui sigui una nit de repòs!