dilluns, 12 d’octubre de 2015

El cor del meu barri: Davis Square

Davis Square aquesta tarda.
Voltant i girant, no us he parlat gaire del meu barri. De fet, no l'he començat a descobrir fins fa poc. Sabeu que visc a Somerville, que estic ben comunicada amb la universitat (dues parades de metro, de la T) i heu vist les casetes amb decoracions (per cert, ja hi comencen a haver carabasses, encara sense tallar perquè si no es fa malbé abans de Halloween) i algunes de les festes que s'hi celebren. Però no us he parlat de la plaça on se situen tots els negocis d'entreteniment al meu barri: restaurants, cafeteries, gelateries, cinema, pubs, música... Es tracta de Davis Sq. En efecte, quan vaig veure el pis l'agent immobiliari em va dir que de Cambridge només me'n calia conèixer dues places: Harvard Sq (que coneixeu bé) i Central Sq (més a prop del MIT). A Somerville hi ha tres places que t'has d'aprendre, des de la vora de Cambridge fins a la meua zona: Union Sq, Porter Sq i Davis Sq. A Porter hi tinc el supermercat i hi ha una altra parada de metro, Michaels (la gran botiga de manualitats, molt barata i amb cupons d'ofertes), una llibreria, un forn de pa i botigues de menjar. Davis Sq. està a uns deu/quinze minuts de casa a peu (perquè passo pel camí llarg, no per la drecera) i de nit és un lloc animat, però segur (bé, aquest adjectiu als EUA no saps mai ben bé quan utilitzar-lo, i menys amb les alarmes d'assalts sexuals i l'apunyalament d'aquesta setmana a Cambridge, a prop de la universitat). El fet és que tothom s'estranyava que jo no conegués bé les tendes de Davis Sq., però em moc més per Harvard Sq. i per Boston. Allà a la vora hi vaig a anglès i a una de les pharmacy a proveir aigua, Kit-Kats, cereals i llet. I a agafar el metro. Els amics que tinc que viuen a Somerville (tots ells perquè també són investigadors de Harvard), ho fan a Union Sq., que és una zona que m'agrada menys, encara que és molt a prop (caminant) de la universitat (tot i això trobo que no acaba d'estar ben comunicat, per distàncies). I allà hi fan un mercat els diumenges (us en vaig parlar el dia del meu primer brunch, ara ja fa més d'un any!) i altres festes. Allà també hi és la millor donuteria de Boston, que sempre té coa. I, si no m'erro, és el barri portuguès.

Davis Sq. avui (a la tarda, al matí en sortia la desfilada de l'Oktoberfest que arribava fins a Harvard Sq.).
Quan vaig triar viure a Somerville, convençuda per la casa, però encara dubtosa perquè volia viure a un lloc tan animat i ple d'estudiants com és a prop de Harvard Sq., ja sabia que Davis Sq. també oferia moltes possibilitats d'oci i que és una zona de joves professionals (25-35 anys). En efecte, hi ha també doctorands de Harvard que acaben vivint-hi quan ja han superat el primer any. Normalment, es comparteix pis. Una opció molt bona per als matrimonis és la de llogar un dels pisos d'una casa que nosaltres consideraríem unifamiliar. També es lloguen soterranis (a vegades sense cuina, si no tenen permís per fer-la). Jo tinc llogat un segon pis per a una persona perquè és un estudi: cuina, bany i habitació molt espaiosa. Entro per la porta del jardí, no per la del porxo. Els preus segueixen sent cars. A casa meua, al soterrani, hi viu un doctorand del MIT, ara (no és espanyol, al final). Hi té una habitació i sospito que un lavabo (al costat de la sala de la rentadora: cada rentada són 2 dòlars amb quaters i la màquina d'eixugar la roba igual). 
Davis Sq. ahir al migdia, per Honk Festival, el festival de bandes de música i d'art al carrer. Coincideix amb l'Oktoberfest i dura tot el cap de setmana i, com sabeu, demà és Columbus Day, festa a Harvard i a algunes feines.
El mig de la plaça de Davis ahir. Veieu la banda al mig?
Davis Sq. es considera una zona que va a l'alça i està bastant de moda.
Ara que ja coneixo uns quants locals de Davis Square, us en mostraré breument una selecció (tot i que, malauradament, he tendit a repetir els que ja conec. També tenim Starbuck's, però aquest me'l salto).

En primer lloc, tot i que Michaels és més barat i hi tenen de tot, la meua papereria preferida és Davis Squared (però els preus són carissíssims). És una parada obligatòria per a les meues visites i segurament us n'he enviat postals. També tenen merxandatge de Somerville, banderolles incloses, candeles i peces de roba. 


En segon lloc, J.P. Licks, la gelateria, el que més freqüento quan fa calor (està just entre el tren i... el camí cap a casa). Ja sabeu que una de les coses que m'enduria dels EUA són els gelats amb topping: Lacasitos/M&Ms, estelles de xocolata (chocolate sprinklesjimmies a Boston, però l'origen del mot bostonià és racista, segons ens va contar el professor d'anglès). Jo solc posar-hi ossets de llaminadura damunt. I mai no recordo el nom per demanar-ne la mida menuda, així que la tarrina que acabo agafant no ho és mai. No em pareix car, sobretot comparat amb preus de llimonades (artesanals) d'autoservei en què deixes propina perquè saps que els treballadors cobren molt i molt poc.
Cinema de Davis Sq.

El tercer, el petit cinema de Davis Square, il·luminat a la nit (darrera pel·lícula cap a les deu, només). Una entrada, deu dòlars. Em diuen que els cines menuts són més cars, però comparat amb el preu català, no em pareix car. A més, hi ha diverses sales. Acostumats al Bristish English cinema, a vegades pot costar adonar-se que el (movie) theater no és un teatre, sinó un cinema. Avui he anat al cinema per primera vegada des que sóc aquí, amb un català conegut d'A., JM. Havía d'anar a sopar abans (a les sis) a un restaurant italià que em va recomanar el professor d'anglès, Il Posto, però ell havia dinat tard i al final ho hem canviat per una llimonada (i al cinema crispetes). Un cop casa, he escalfat sobres per a sopar. Espero anar al restaurant aviat! Un altre dels llocs d'aquí que tinc pendent, aquest amb Amelia, és el Rosebud, tant per estètica com pel menjar (em deleixo per fer-hi un brunch dolç, un de salat i un pastís, no necessàriament en aquest ordre). Avui les cafeteries i el cinema ja estaven decorats per Halloween. Al cinema hi fan un cicle especial de pel·lícules de terror, em penso.
M'ha sorprès que la sala estigués plena, però hem triat LA pel·lícula.

En aquest cinema hi ha crispetes de mides normals europees, no gegantines i econòmiques comparat amb un Cinesa. Sorpresa! Et pregunten si hi vols una mena de mantega damunt. Després m'ha dit JM que és perquè no porten sal, per això hi ha un saler gran perquè te'n serveixis (em pensava que la sal quedaria tota dalt, però ha funcionat).


Un dels aspectes que també m'ha sorprès d'aquí és que hi ha cinemes com aquest amb un bar amb begudes alcohòliques. Segur que m'haurien demanat un document d'identitat (aquí poden beure els majors de 21, però se n'asseguren molt, tot i que no he demanat encara cap beguda alcohòlica aquí, diria). Per cert, quan volen que m'identifiqui, si no duc el passaport, funciona millor el carnet de conduir que el DNI. Si beus, fes-te la drinking card.


Aquesta és la pel·lícula que hem anat a veure: Black Mass, basada en fets reals. Està situada a Boston (al sud, sobretot) als anys vuitanta i també hi apareix la zona de Winter Hill de Somerville. Tracta de la màfia irlandesa i la italiana i de les males pràctiques policials. És una bona pel·lícula i m'ha interessat veure el canvi que ha fet la ciutat en aquest temps. Amb Johny Depp. Era una pel·lícula molt esperada, aquí, potser més que les Olimpíades (l'alcalde va retirar-ne la candidatura perquè era un tema polèmic). 

No anava al cinema des de l'estiu, a Barcelona al mes de juliol. Quan vivia a Torí hi feia cap cada setmana, acompanyada o totsola. Fins i tot quan vaig viatjar a Siena vaig aprofitar per mirar una pel·lícula italiana acabada d'estrenar. Eren molt barates i tenia molts cinemes a prop de casa. JM ja l'havia vista, però li havia agradat molt i volia repetir. L. hi va anar fa un parell de setmanes i no li va fer el pes. Però quan s'ha acabat, encara hem tingut una sorpresa:
Un museu d'art dolent... 


Era molt divertit llegir els cartellets i els jocs lingüístics amb els títols.

I al final... la llista de difusió. PERÒ MIRA LA LLETRA MENUDA!
En quart lloc, Mr. Crêpe: dolces i salades. Jo hi he menjat diversos cops: una de Nutella, una de Nutella i maduixes (i la llimonada), una de cansalada, formatge brie i ou ahir mateix... Són delicioses. Preu d'aquí.


I, finalment, m'agrada l'ambient del Diesel Cafe i el local és gran (i les llimonades artesanes; compte que la de color rosa és massa dolça per a un gust europeu estàndard), fet poc comú. A més, aquí tothom se sol instal·lar a cafeteries amb el portàtil durant hores, així que sol ser difícil trobar lloc a altres cafeteries, però no aquí. No he pensat a fer-vos-en una fotografia. Els locals de Davis Sq. solen tancar tard.


Aquesta fotografia us la penjo amb l'excusa que hi ha un restaurant amb molta coa en cap de setmana per als brunch (els llocs que conec em penso que ofereixen brunch els caps de setmana, només). Al costat, a l'edifici de la immobiliària, l'acadèmia d'anglès (una vegada a la setmana). 

Havia fet fotografies d'altres curiositats del barri, però m'està quedant una entrada molt llarga, així que només us penjo unes quantes fotografies més del Honk Festival d'ahir.




Perquè en veieu l'ambient. Pot ser que passessin la platereta? Em va parèixer que ho feia una persona disfressada, però no ho vaig acabar d'entendre.

Això era ahir, tot i que la desfilada disfressats a l'Oktoberfest era avui. He sentit la música des de casa. L'any passat us la vaig explicar, vista des de Harvard Sq. Hi van anar amics meus, però vaig mirar de treballar bona part del dia. 

5 comentaris:

  1. Uy en lo de las dos plazas de Cambridge y tres de Somerville que tienes que conocer, no coincido contigo. Yo pienso que son dos de Somerville y cinco de Cambridge jajajaja. Tenemos que discutir eso!! ;)

    Yo aún no me atrevo a ir al cine aquí, pero esa película parece interesante así que tendré que esperar para poder verla :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues MJ me dijo que lo considera una película especialmente difícil por la pronuncia, pero no me lo pareció. Además me pareció un americano mucho más estándard que el de ciertas series. Ya lo sé, por eso no te dije de ir, pero cuando te animes vamos a ver alguna peli de vez en cuando, porque me gustó! Además ahora los doblajes me disgustan, así que mejor aprovechar.

      Yo abierta a que me expliques las plazas de Cambridge, que seguro que aprendo mucho. Para mí Porter Sq es importante solo porque es el supermercado que me queda más cerca :D

      Elimina
    2. Fran me ha dicho muchas veces de ir pero creo que ya me ha dejado por imposible... Yo sigo pensando que en español mejor y además echo mucho de menos ver algo en español. Enterarme de todo simplemente, sin tener que estar pendiente con los cuatro sentidos :)

      Bueno es que yo Porter Square la cuento dentro de las cinco de Cambridge. No es de las más importantes pero es una zona bonita. Creo que para vivir es la segunda que más me gusta por calidad-precio-localización después de Harvard.





      Elimina
    3. :o yo no me iría de tu casa para vivir en porter!!! Con lo bien que estás situada! ;p

      Elimina
    4. Yo tampoco!! Es sólo segunda opción ;)

      Elimina