diumenge, 18 d’octubre de 2015

Ahir que érem dissabte...

Classe de l'edifici Stata del MIT, on vam fer la presentació del programa ahir. Hi havia moltíssimes més pissarres. M'encantaria fer classe utilitzant tantes pissarres. A Harvard no he vist cap aula així, tot i que les nostres transpuen història.
Avui ja fa temps d'hivern. Arribarem a -2. Volia anar d'excursió pels voltants i observar les fulles seques amb L. o totsola, però al final he trobat innecessari sortir i passa fred, així que després de dinar treballaré. El temps encara deurà oscil·lar uns dies, però potser J. tenia raó en dir-me que aprofités, que aviat arribaria l'hivern i em passarien les ganes de fer-ho (com que l'any passat igual em vaig moure molt, però recordo que fins a Halloween va fer molt bo i fins després de Nadal no van començar les grans nevades).

El nom de l'edifici. Fa il·lusió, a més de sentir-te Harvard, tenir una mica de MIT. No sembla que tanqui mai. Per a les reunions que fem a Harvard en diumenge necessitem claus i acreditacions i ensenyar fins i tot el document d'identitat (jo uso el carnet de conduir, així no em cal dur el passaport, que el DNI no el reconeixen i la targeta Harvard meua no té permís per al campus de Medicina). El MIT sembla obert a qualsevol hora de la nit, per comentaris que he sentit i també tot el cap de setmana. Normalment, com que som una grup amb membres de les dues institucions, sol ser més fàcil reservar aula al MIT.
L'edifici on vam fer la reunió. Ja l'heu vist abans al blog.

Ahir va ser un dia atrafegat. A primera hora i vestida amb americana vaig anar al Stata Building del MIT perquè hi féiem la sessió informativa inicial per als mentors i hi presentava la nostra especialitat. Va durar més de dues hores (la directora va portar cookies, galetes grosses i una mena de paneretes de coco i em van comprar dos llibres! Així els podran llegir abans de la presentació. Que consti que no els vaig anar a vendre, però em van preguntar si en tenia -pensava ensenyar-li a M.-).

Riu Charles ahir.

No es veu bé, però són les regattes.
El MIT està al costat del riu, així que, malgrat la fresqueta, vaig voler aprofitar per passejar pel costat del riu fins a veure la regatta que se celebra cada any, a l'octubre, al riu Charles (que d'aquí uns mesos estarà glaçat, com vau veure l'any passat). I encabat vaig anar a la fira del còmic a la Lesley University. Es diu Mice i el feien tot el cap de setmana. Buscava un còmic o una caricatura d'un informàtic per regalar a F., el marit d'A., pel seu trentè aniversari, però no hi va haver manera.
Ocupava un munt de sales i de passadissos. Em va agradar moltíssim. No eren botigues de còmics que n'anaven a vendre, sinó dibuixants (alguns dibuixaven in situ), uns ja tenien llibres publicats, altres els venien grapats, fins i tot hi havia mini-còmics de sis pàgines grapadets i minúsculs per uns cinc dòlars. També il·lustradors de targetes/felicitacions (cadascuna cinc dòlars). Em vaig quedar amb ganes de comprar-hi. Era a la vora de Porter Sq. (sí, Cambridge), però no tenia prou temps per triar i remenar i encara havia de trobar el regal per a la festa d'aniversari sorpresa! Confesso que anava una mica perduda i que, després d'haver entrat a tres botigues (i a la del MIT, que vaig pensar que tindria alguna cosa tecnològica xula), vaig anar-ne a una que hi deia "hardware" perquè a mi em sonava dels ordinadors i vaig pensar que m'assessorarien, però "hardware" significa eines. Al primer pis hi havia coses de la casa, on vaig comprar el regal, i al segon, eines de bricolatge.

També em vaig quedar amb ganes d'assistir en un dels tallers o a una de les taules redones. Feia molt que no llegia còmics. Vaig passar dels còmics infantils (amb un intent de dibuixar còmics a extraescolars a Tortosa, però era per a més grans) a la subscripció a Cavall Fort i, d'aquí, als manga (durant tota l'època universitària m'ho gastava tot al FNAC del costat de Plaça Universitat en manga i anava al Saló del Manga cada any i al Saló del Còmic). Quan vaig començar a sortir amb J. començava a descobrir les novel·les gràfiques (J: encara tens Persèpolis a ca teua?) i ara havia fet un parèntesi. Des que sóc aquí, llegeixo webcomics. Estic segura que una de les autores que he llegit darrerament, que a més esmenta Boston/Somerville, hi devia ser. Ha de ser de la zona. Però anava molt justa de temps. Ells et volen donar conversa. I targetes de visita.
Encabat, havia quedat a Davis Sq. per fer un intercanvi lingüístic català-anglès amb una noia que s'havia anunciat a la llista de catalans. Va ser tota una sorpresa: resulta que ja la coneixia, la noia, i que té setze anys! Hi havia parlat a Boston Common. Molt intel·ligent. Ha après català per internet per afició al BarÇA. Em recorda a M. amb l'italià i Valentino Rossi. Em vaig quedar tan parada que fos ella, que vam parlar en català uns 45 minuts o més i un quart d'hora en anglès. Però a mi el que m'interessava més era conèixer més a fons la cultura americana. Vam parlar del que m'havia xocat més quan vaig arribar aquí, però confesso que semblava haver oblidat què m'interessava a mi quan tenia setze anys. De totes maneres, vam passar una bona estona. 

I vaig anar corrents a la festa sorpresa de F., amb tones de menjar (les fotografies són de quan la taula encara no estava plena). F. no s'ho esperava gens i va ser fantàstic. Hi vaig retrobar coneguts i conèixer persones noves. Tots sabien castellà. Hi havia un americà (un que deia shit tota l'estona -em va sorprendre perquè encara no m'hi havia trobat-). Al final de la nit, jo estava cansadíssima, però ha estat una nit convulsa i, per tant, no m'allargaré més. Un esment final per a Mr. X (conegut com a Mr. J. als Starbucks), que volia treure el nas al preu que fos al blog i, potser, darrerament m'ho diuen molt, a les meues històries, però jo encara no sé sobre què escriuré la propera vegada, ara només em vaig alimentant d'experiències i omplint de vida, sense pressions).

Veieu els gotets de Clam Chowder? Nyam. Del Legal Seafoods. He de comprar-ne al supermercat.



Boston Cream. Va tenir dos pastissos preferits! A. va anar de bòlit per recollir-ho tot i dur-ho a casa sense que s'adonés de res. Tenien la nevera pleníssima, però l'excusa va ser "provisions per a l'hivern, que pot nevar qualsevol dia".


Caps de setmana bostonians.

4 comentaris:

  1. No sabía que habías hecho tantas cosas... no me extraña que estuvieses tan cansada.

    Creo que Mr. X no va a quedar contento con su breve mención.... olvidas sus tres adjetivos fundamentales jajajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaj Tendrá que dejar la queja en comentarios :p Fue un día cansado, de hecho también había quedado para hablar brevemente con una de las mentoras del programa después del acto, pero como ambas llegamos pronto, avanzamos conversación! A la regatta solo asomé la cabeza porque, ya que estaba allí! No hacía día de paseo, pero hoy lo he compensado por casa haciéndome pasar el susto y esta noche dan Homeland, capítulo 3, en la TV (esta cadena es la única sin anuncios durante las series, creo!). :) A punto para comenzar la semana, espero! Nos vemos mañana!

      Elimina
    2. Cansado en el sentido de intenso y agotamiento físico, pero me lo pasé muy bien!

      Elimina
    3. Nosotros tampoco hemos salido, no tenía sentido salir a comer cuando tenemos tantísimas cosas en la nevera-congelador-armarios de la cocina y hemos aprovechado para estar en casa relajados.

      Yo también estoy disfrutando como una enana de salir y de tantas actividades pero estoy agotada. Nos vemos mañana y espero que en esta ocasión sí sea con cena post-conferencia.

      Elimina