Taller de creació literària

Quan acabava la feineta repetia: fresh food, we have more fresh food! El meu primer pie , diria (i segurament el darrer, perquè no m'ha agradat gaire, massa espècies). El meu primer plat (el de S. era més normalet...). Eh que pareixen cucs de bo de bo? Els ulls estan al fons, eren mandonguilles! Representa que és sopa, eh. El resultat, que ens ha arribat a esquitxar i tot! Si arribo a saber que la gent aniria disfressada m'hagués disfressat jo, també! El barber en acció (jo no en sabia res fins que en vaig veure el musical a Barcelona). Ja que el meu acompanyant no s'hi oferia, no podia anar a fer de paparazzi dels altres allà al davant... Aquí hi trobareu el menú complet de Halloween: http://www.putneypies.co.uk/index2.php El restaurant: Putney Pies, a East Putney, que m'ha agradat menys que la meua zona. Royal Albert & Victoria Museum. i a vosaltres, bona castanyada! Tenia ganes de celebrar Halloween a Anglaterra i ja feia setmanes que veia carabasses somrients

Menjador de Harry Potter amb Enric VIII al mig. Christ Church. La biblioteca. St. Mary Divinity School. Biblioteca. Teatre. El pont dels sospirs, imitant el de Venècia (Cambridge també en té un, que travessen els estudiants sospirant quan van de cara a un examen). No entenc com, se m'acaba d'esborrar la foto bona que havia fet del pont des de l'altra banda... el conjunt era més bonic, però no la trobo ni a la paperera de reciclatge, l'he degut esborrar sense voler de la càmera. Com pot ser? Les hauré de guardar abans, ja m'h ha fet 4 vegades avui! I estic contenta de ser-hi. L'experiència cada vegada s'enriqueix més amb noves coneixences, de procedències diferents, amb motius únics per ser aquí i interessos que no solen distar gaire dels meus. Per celebrar-ho, després d'una setmana en què em sentia exhausta, he anat a Oxford i, al contrari del que esperes d'un viatget, n'he tornat molt més descansada (almenys de moment) del que hi havia anat. To

King's Cross. Bloomsbury en estat pur. Aquest està davant del parc de Russel Square. The Opera House . Aquest carrer i el del costat, de Covent Garden, sempre estan molt animats. Una vegada a Barcelona vam ser una ruta de façanes. A Londres intento mirar amunt (no tant com al gener) i fixar-me en els edificis mentre vaig d'un lloc a l'altre de la ciutat, tot i que sóc una entusiasta del metro i la major part del temps estic under ground .

Gràcies per enviar-me una carta. Ara està a la bústia de la meua habitació antiga esperant que dilluns pugui demanar que me l'obrin. Tinc moltes ganes de saber qui ha estat i de llegir-la. Gràaaacies! Ho he vist pel foradet de la bústia, estava alerta aquesta setmana per si de cas... Mira que és ràpid el Royal mail i aquest cop m'ha fallat, ha hagut d'arribar aquesta tarda amb tot el cap de setmana d'intriga! Thanks!

Plou. Ara plou cada dia, però aquest plugim intermitent que em banya els pantalons no em molesta. M'agrada Londres quan plou. És el seu hàbitat natural. Hi ha poca gent corrent (córrer és el verb que correspon al trot dels londinencs) pels carrers. Menys empentes. Temps per contemplar el paisatge urbà i embadalir-te davant dels edificis que veus cada dia sense empentes. La sensació de terra banyada als parcs, una sensació que a Barcelona no sé retrobar i quan plou només hi veig fang i petjades. Per cert, sabeu situar el lloc de la fotografia? Jo hi havia passat unes quantes vegades sense veure l'estàtua... ... **** P.S. Encara sense Internet a l'habitació i a l'altra ja hi fa molt de fred. Amb ganes de poder deixar d'anar-los darrere cada dia i havent enviat diverses amenaces als informàtics com ara que demanaria a la residència el llibre de reclamacions i em queixaria específicament del servei informàtic. They don't seem to care. The residence's manager nei

Imagineu-vos que sou un investigador d'una universitat prestigiosa arreu del món i que us dediqueu a fer recerca d'un àmbit tan especialitzat que, quan us presenten algú, no sabeu explicar-li a què us dediqueu. Doncs bé, si us trobéssiu en aquest cas, a Londres han trobat la solució: els acadèmics (de doctorands a grans eminències) fan actuacions còmiques a un club de la comèdia en què el públic va a passar-s'ho bé (i a beure, segurament). Es veu que els primers de dur-ho a terme van ser els investigadors de la University College of London i que l'objectiu era divulgar les darreres recerques en tots els àmbits del coneixement no només als museus, sinó en un ambient molt diferent, durant el lleure i adreçat a un públic de procedència i interessos diversos. Així, es dediquen a explicar amb aquell humor tan anglès que els caracteritza les seues cabòries investigadores. Per a això, tenen a la seua disposició un entrenador que els aconsella, un dia de pràctica i unes hores

Els festivals al carrer em recorden una mica els dels nostres estius a Eastborne quan érem menudes, que ens van sorprendre molt. Russell Square. Bllomsbury Festival. Des del London Eye. London Eye, Big Ben i Parlament. London Bridge Tower of London. Espero tenir aviat Internet a l'habitació i poder actualitzar sovint i més extensament. Ha estat un cap de setmana molt ben aprofitat i... curt alhora, ja tinc ganes que torni a venir. J. va arribar passades les dues de la matinada (jo m'havia adormit i tot) i, per tant, ensundemà no vam matinar gaire (això no deu estranyar gens als que ens coneixeu als dos), vam anar a comprar totes les especialitats british que ens agraden al súper per a sopar i vam acabar a la Torre de Londres. Per entrar-hi, s'ha de pagar una entrada caríssima i, si no mires la lletra menuda no veus que al preu hi inclouen una donació generosa que els has d'avisar que no vols fer ( excluding donation, please ). Força diferent dels museus nord-americans,