The Arnold Arboretum of Harvard University

Ja se m'ha descol·locat... Chinese Path


Sí, ho heu llegit bé. Harvard té museus (demà n'aniré a un en una visita que ha muntat el professor d'anglès, tot i que aquest mes no vaig a l'acadèmia), més de 60 biblioteques (la Widener és una de les més completes del món en humanitats i ciències socials), un bosc (massa allunyat de Boston, però, i inaccessible en transport públic) i un jardí o parc com és l'Arnold Arboretum, que es dedica també a la recerca.

I diumenge passat era una data assenyalada perquè cada any celebren el dia dels lilàs (en tenen una bona col·lecció). Què fan d'especial aquest dia? A més de coincidir amb el moment àlgid dels lilàs florits, fan una cosa molt americana, tant com el camió de gelats que passa pels carrers amb musiqueta i s'atura perquè els clients hi comprin:

Es nota que la foto és de la setmana passada, perquè ara l'arbre està completament verd.

I és que omplen l'Arboretum dels famosos camions de menjar de les pel·lícules (precisament l'estiu passat en van fer una sobre un xef que ho deixava tot per recórrer el país en un camió de menjar; la vaig veure amb J. just abans de venir, per tant devia ser al juliol), els food trucks (en realitat, es poden trobar a la carretera principal del jardí (és un "jardí" enorme), però és la més transitada amb diferència, sobretot a les dotze (jo hi vaig dinar a dos quarts d'una).

Va ser un dia calorós; si vaig tornar aviat va ser perquè tenia por de cremar-me i he de comprar crema solar (fins ara no l'havia necessitat). Us en penjo unes quantes fotografies. Cada trenta minuts sortien visites guiades, però jo em vaig estimar més anar al meu ritme. Malgrat que tothom estava entusiasmat amb la presència dels camions (vaig arribar a les onze i ja era l'única pregunta que se sentia al punt d'informació i si vaig saber que se celebrava aquest dia va ser perquè vaig veure a Twitter una noia que indicava els llocs principals on pots trobar food trucks a Boston aquests primers dies de primavera de debò), i que l'afluencia al parc era massiva (està força lluny d'on visc, tot i que molt ben comunicat, i tot el camí el vaig fer, de transbord en transbord, amb visitants de l'Arboretum), tret del camí dels lilàs i la carrera dels camions, hi havia moltes zones lliures.



Sé que ja ho havia dit, però no me'n desdic. Mai no havia viscut les estacions de l'any amb tanta intensitat com aquí. La tardor em va meravellar, amb aquells colors (recordeu les imatges de Mount Auburn? I això que no em vaig moure d'aquí! Si no paren de fer activitats i no me les acabo! Ja em vaig haver de saltar moltes commemoracions històriques per feina) i ara la primavera és un esclat. I ho veig al meu barri, a cada jardinet, a la parada de les carabasses/llenya/corones de Nadal/flors de davant del supermercat. De l'hivern no cal parlar-ne (l'hivern bostonià més nevat). Sé que darrerament me n'havia queixat, encara sorpresa de com l'havia passat i com les tempestes de neu no havien fet que deixés de descobrir l'indret, però potser perquè n'estava molt conscienciada, no ho evoco com una experiència negativa, sinó com una anècdota que voldré contar una vegada i una altra quan us visiti a l'estiu (sobretot als iaios, que només de pensar-hi us esgarrifeu!). He viscut a Boston a l'estiu, quan vaig arribar, les primeres imatges de Boston Common, la quinzena de dies que vaig viure en un hotel al costat de Park St, que vaig aterrar a Harvard i llogar el meu estudi; la tardor amb les postals de Mount Auburn, Halloween i Acció de Gràcies, un mes de moltes coneixences i d'integrar-me a molts grups, una tardor d'oient a classe; l'hivern -amb el Nadal a Catalunya- amb els dies nombrosos que ens vam haver de quedar tancats a casa, les provisions, els caminets, les classes d'aquarel·la amb models nus i ara sento que per fi arriba la primavera, l'estació en què va venir-me a veure la família, els viatges (a Nova York i a Toronto), els congressos, un mes de maig molt intens (moltes emocions). I m'acabo d'adonar, precisament, que avui, 14 de maig, fa nou mesos que vaig arribar. I n'estic molt contenta.


Hi havisa uns quants llacs, però són el que menys em va cridar l'atenció.

El carrer principal. És mooolt més gran que Boston Common, eh, malgrat que n'hi diguin jardí.

Enyorava el color verd. Es nota? Tot el color verd del món no semblava poder-me sadollar. Els primers dies de màniga curta i de sentir el sol a la pell (massa, per això vaig alarmar-me).


No pareixia de debò. Quan vau venir encara hi havia neu. 


Explorer's Path

Fa uns dies Shaudin publicava al seu blog aquesta entrada des de Toronto. Explicava molt bé com es recupera la sorpresa, la capacitat de meravellar-se de fets tan menuts, tan quotidians. com observar els primers brots. 

La silueta de Boston. En reconeixeu els edificis? La Prudential Tower?


Propera parada: camions de menjar!

Exemple d'una coa per comprar gelats (no és la més impressionant, però és la que es va girar menys gent mirant a la càmera). 12.30 p.m. aproximadament


El camí dels lilàs!! Atapeït, sobretot a la part que quedava més a prop dels camions.








El jardí de les flors.


Comentaris

  1. Yo estuve el pasado otoño con un grupo del MIT y también estaba muy bonito pero no me llegó a gustar tanto como otros... lo encontré un poco abandonado... aunque puede que sólo fuese mi percepción en ese momento de un día negro y lluvioso.

    ResponElimina
  2. ¿Cuál es tu preferido? Seguro que fue influencia de los del MIT :D ¡Estaba muy cuidado esta vez, al menos para la fiesta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es que tenga ninguno preferido, pero por ejemplo el Boston Garden está mucho más bonito aunque es mucho más pequeño... y otros sitios me parecieron con más encanto, mira mi entrada que se llama New England Fall Foliage 2013

      Elimina
  3. És sorprenent!
    A casa nostra tot va més a poc a poc, deu ser perquè
    la primavera és més llarga i el temps no canvia tant de cop.
    Les fotos són molt boniques i sembla que la gent gaudeix de
    totes les petites coses. Tots al carrer que fa bon temps i floreixen els arbres!
    A fer picnics i a comprar menjar.
    M'agrada molt i també em fa il·lusió que tu hi participis d'aquestes alegries.
    Des de dijous a la terrassa hi tenim 2 plantes florides, fins ara totes eren de fulles.
    Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí les flors dels arbres han anat sent substituïdes per fulles! Hi ha dies que no sortir de casa es fa difícil, sobretot el cap de setmana!

      Elimina
  4. Potser l'Arboretum hagués agradat a Lakers i tot!! És una preciositat i també tens aquest sentiment col·lectiu tan fort, de: després de l'hivern tan dur de Boston, "ens mereixem" celebrar-ho! Ja sabeu que quan es van acabar les nevades hi va haver festes a tot arreu, fins i tot Harvard, per celebrar la paciència amb que havíem entomat el mal temps. Tot i que no hi vaig poder participar per feina...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada