La resta de l'excursió: cascades del Niàgara

A més a més, vaig decidir pujar a la nòria de les cascades. Les nòries m'agraden molt i sempre que en tinc ocasió hi pujo.

El sirop típic canadenc.

A més dels nombrosos centres de visitants, al voltant de les cascades del Niàgara hi han construït un poble que pareix un autèntic parc d'atraccions i de màquines recreatives, hotels i casino inclosos. Hi havia moltes cases de terror.

En aquesta botiga de llaminadures em van deixar tastar una mena de torró empalagós, molt enganxifós, amb mantega de cacauet i jo em vaig comprar quatre llaminadures de claus picants embolicades amb xocolata (una marranada molt estranya).

La parada següent, en autobús, són els ràpids del riu Ontàrio.

A continuació: la presa.

Després, el rellotge floral, que va fer enfurismar un grec que tenia ganes de tornar a l'hotel (bé, de fet a Grècia... perquè estava de viatge de negocis). 

El poble de Niagara-on-the-Lake, completament turístic i amb una bona gelateria italiana; ple de japonesos; també em va recordar el poble on s'agafava informació turística per ascendir als cims suïssos. Jo hi vaig dinar perquè abans m'havia despistat. De fet, m'hi van convidar.

La darrera parada de l'excursió: aquesta zona és famosa per les vinyes i ens van fer un tast de quatre vins més dos vins gelats, típics canadencs. A mi em va agradar el vi blanc glaçat, perquè semblava més una llepolia que un vi i vaig trobar que devia tenir poc alcohol (a mi el vi no m'agrada). 

Va ser una excursió molt bonica. Com que no havia començat la temporada del vaixell, vam arribar prou aviat a Toronto i encara vaig acabar d'aprofitar el dia, però us ho explicaré en una altra entrada, que se m'ha fet tard. Què, impressiona, eh?

Avui he publicat dues entrades: més avall la part de les cascades del Niàgara!