Un altre cop?
Una vegada més em torno a plantejar si hauria de mantenir el blog actiu (obert ho estarà igual). M'encanta, sovint tinc la sensació que l'escric més per mi que per a vosaltres. No només m'agrada escriure'l i pensar a fer fotografies per compartir-les, sinó que a més m'encisa rellegir les entrades i reviure les experiències. Ara que cada dia és una descoberta nova, tinc més coses que mai per compartir. Però també tinc una feinada que em fa plantejar si no seria bo dedicar menys hores a estar davant de l'ordinador. I fa un any que no escric literatura a les estones lliures; escriure per plaer també, però amb unes exigències estètiques determinades i des de la ficció. Així que ho valoraré, perquè tot i que amb alguns de vosaltres hi parlo per Skype i sabeu diàriament com va tot per aquí, el blog m'ha portat a conèixer molts amics i lectors que d'una altra manera no hauríem trobat la manera de connectar. Tot segueix un curs. Potser, és probable, que demà hi torni com si no hagués dit res, però no voldria desaparèixer de sobte, sense dir res, de la catosfera. Per si de cas, doncs.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer és un plaer sempre llegir els teus escrits i descobrir els llocs amb les fotos que penses. No faig gaires comentaris però et segueixo. Una abraçada des de Badalona.
ResponEliminaRoser
M'ha agradat molt el teu comentari, Roser i saber que em llegeixes. M'alegro que el comiat temporal m'hagi portat a llegir-te a tu i a conèixer-te una miqueta.
EliminaEs algo que tienes que valorar tu misma pero si no estás segura puedes tomártelo con más calma y mientras decides sí volver con fuerza o hacer un descanso porque tampoco hay que olvidarse por siempre jamás ;)
ResponEliminaMuchas gracias por el comentario, Amelia. No, seguro que no es una despedida permanente del blog. Solo quiero intentar hacer tiempo para otras aficiones, que ahora van quedando olvidadas (la aquarela, leer, escribir cuentos).
EliminaTe entiendo, esto del blog engancha y muchas veces llegamos a dedicarle tanto tiempo que dejamos otras actividades un poco más olvidadas. Fran siempre me regaña por eso!! Me alegro que no te despidas del blog permanentemente, después de todo el tiempo que llevas escribiéndolo sería una pena...
EliminaMucha suerte con lo que decidas hacer!!
Muchas gracias por tus bonitas palabras. Hace mucho que lo escribo, pero con parones también ;P
EliminaFes el que creguis que et convé.
ResponEliminaEns agrada llegir les teves entrades
és una lectura molt amena i les fotos ens mostren altres perspectives dels llocs on estàs.
Olivera
Em penso que tornaré de seguida :D, potser amb entrades més senzilles. Ja ho veurem, tot plegat. Ara vull frenar-me uns dies (avui mateix volia penjar-ne una del balcó sota la pluja i en tenia una de pendent titulada 'l'home que viu al soterrani'). A veure què passa si deixo d'escriure-hi un parell de setmanes, contenint-me. Què passa a partir d'aleshores. Si m'he de seguir frenant, tornaré a escriure-hi de seguida. Si no, a què donarà pasel 'temps del blog'?
EliminaImagino que no et resultarà fàcil. A mi m'enganxen els teus escrits, potser per tu no escriure t'anira be o potser fara l'efecte contràri. Tu decideixes.
EliminaRoser
Imagino que no et resultarà fàcil. A mi m'enganxen els teus escrits, potser per tu no escriure t'anira be o potser fara l'efecte contràri. Tu decideixes.
EliminaRoser
Gràcies, Roser!
EliminaPer què no proves de fer canvis? Entrades més curtes (Sí, igual duen temps, però menys.), canvi d'imatge com ja et vaig dir l'altra vegada, una entrada per setmana, o cada deu dies...
ResponEliminaDe tota manera, replantejar-se les coses sempre va molt bé, ja siga per continuar, per canviar o per deixar-les.
Entrades curtes és una idea que estic valorant :) Però em costa ser breu, tret dels contes. El canvi d'imatge: quan m'ho vas dir l'altre cop ho vaig intentar, però sempre em diu que la imatge és massa pesada (?!) i en tinc un fart. La qüestió és que no m'he cansat del blog, hi estic més engrescada que mai, però l'eutrapèlia em fa pensar a moderar l'oci d'ordinador. Avui he rebut carta amb un segell nou: canvi de rei, es veu!
EliminaJo em referia a un canvi d'imatge general,del blog. A mi em va ve, de vegades, reorganitzar els elements, o canviar el tipus de lletra, o posar colors més clars...
EliminaJo també vaig rebre un segell del príncep. Crec que tothom continua dient "el príncep".
Em penso que estic decidida a fer entrades curtes amb imatge :) una de sola!
EliminaCom estas, com et va? Imagino que acabant el curs. M'agradaria saber que fas, les teves inquietuds em fascinen. Sento una sana enveja pel que fas. Una abraçada
ResponEliminaRoser
Trobo a faltar els teus comentaris
ResponEliminaHola, Roser!! Ja torno a ser aquí!! Espero que t'hagin agradat les dues darreres entrades. He tornat amb energia d'una interrupció que va ser brevíssima. Tu com estàs? Jo molt bé. He estat treballant i sortint poquet i això a vegades passa factura, però ara em queden tres setmanetes abans de fer una visita a la família i a J., que ja tinc ganes de veure'ls. I de tancar temes universitaris (reunions MOOC, per exemple), perquè sempre tens lligams a banda i banda (per sort). Aquí el curs està tancat i barrat. El 28 van ser les graduacions i des de la primera setmana de maig que s'havien acabat les classes i les activitats normals. La setmana encabat van ser els dinars i actes de cloenda i he notat aquest canvi d'ambient. Tothom pregunta com és que encara no te n'has anat de vacances. Vaig reprendre anglès un cop a la setmana i va molt bé, quan la resta d'activitat acadèmica exterior minva. Però ja em va bé per continuar treballant. I a més m'encanta explorar la faceta nova de Massachusetts en aquesta època, tot i que la darrera setmana no ha parat de ploure i vaig rebre una alerta per inundacions i tot. Espero seguir-te llegint!
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris. Trobava a faltar, ara que ens hem conegut, llegir-te. Què t'ha semblat l'excursió al poble de Moby Dick? Per a mi va ser apassionant.