El Museu de la Sabata de Toronto
La primera exposició fa un recorregut a través de la història de la sabata, des de la més antiga que se n'ha trobat fins a l'actualitat (no han canviat gaire, vaig trobar). Estan ordenades cronològicament i cada vitrina mostra la sabata, hi ha una contextualització general a l'època i la cultura a la qual pertany i després un retolet més detallat sobre aquelles sabates. (Això em recorda una novel·la infantil que tenia sobre unes sabates blaves...). El que em va agradar més van ser les explicacions socioculturals, les marques d'estatus, les prohibicions i els reglaments sobre qui pot calçar què. Peus embenats a la Xina, sabates de taló per als homes al s. XVII, l'islam i les sabates aixafades de darrere (Eva, segur que té un nom i me'l sabràs dir), les sabates que la vídua jueva pot deslligar al germà del difunt espòs si vol alliberar-lo de casar-se amb ella, les sabates de ballet, les d'astronauta i una zona per a les sabates dels contes tradicionals (com la Ventafocs). L'exposició culmina amb sabates donades per famosos.
L'exposició que estava tancada era The Curious History of Men in Heels, així que si Amelia hi va a l'estiu, ja m'ho explicarà.
Al segon pis també hi ha una exposició sobre el tipus de sabates dels nadius americans (no em va interessar tant). I al tercer pis n'hi ha una en què es relaciona la moda amb el calçat. Trobo que s'assembla al Museu del Disseny que van obrir fa poc a Barcelona (vaig anar-lo a veure per Nadal). Aquí t'expliquen també els materials contaminants, molt perjudicials per a la salut, que contenien moltes peces de roba o tints, els corsés i altres complements enverinats.
Vaig tornar per la universitat i per Kensignton Market.
University of Toronto |
Chinatown |
I vam voltar pel centre comercial.
Et refereixes a les babutxes (xinel·les)? En àrab tenen nom diferent les d'home i les de dona (més decorades). Jo me les compro d'home, i de vegades li dic al venedor que són per a mon germà (inexistent) :P
ResponEliminaTe les compres d'home perquè són massa rococós les de dona? :D i no te les emproves?
EliminaExacte, massa rococós: purpurina, colors estridents...
EliminaSí que me les emprovo, que són fetes a mà (vaja, que els números no són allò que se'n diu exactes). Què passa, que no puc tindre el mateix peu que mon germà imaginari? ;)
Hahah està clar que sou bessons! :D
EliminaHan arribat les babutxes perses! :-))))))
ResponEliminaOOOOh, no ho havia vist fins avui al teu blog i he fet cap aquí per rememorar-ho.
ResponElimina