El Museu de la Sabata de Toronto


Dijous de la setmana passada vaig anar a The Bata Shoe Museum, un museu de la sabata que és a la vora del ROM (Real Ontario Museum), però opino que els dos museus en un dia seria massa. Alguns n'heu rebut explicacions extenses per correu postal (bé, us arribaran). Vaig anar-hi atreta per la curiositat, perquè ho vaig trobar original (a quants llocs heu vist un museu de la sabata?) i hi vaig anar amb espardenyes. Em pensava que seria un museu menudet, amb quatre peces molt triades, però hi ha tres pisos d'exposicions (quan jo hi vaig anar una de les exposicions estava tancada perquè preparaven la celebració del 20è aniversari del museu, aquesta setmana, en què regalaran l'entrada). Tot i així, va valdre molt la pena.

La primera exposició fa un recorregut a través de la història de la sabata, des de la més antiga que se n'ha trobat fins a l'actualitat (no han canviat gaire, vaig trobar). Estan ordenades cronològicament i cada vitrina mostra la sabata, hi ha una contextualització general a l'època i la cultura a la qual pertany i després un retolet més detallat sobre aquelles sabates. (Això em recorda una novel·la infantil que tenia sobre unes sabates blaves...). El que em va agradar més van ser les explicacions socioculturals, les marques d'estatus, les prohibicions i els reglaments sobre qui pot calçar què. Peus embenats a la Xina, sabates de taló per als homes al s. XVII, l'islam i les sabates aixafades de darrere (Eva, segur que té un nom i me'l sabràs dir), les sabates que la vídua jueva pot deslligar al germà del difunt espòs si vol alliberar-lo de casar-se amb ella, les sabates de ballet, les d'astronauta i una zona per a les sabates dels contes tradicionals (com la Ventafocs). L'exposició culmina amb sabates donades per famosos.

L'exposició que estava tancada era The Curious History of Men in Heels, així que si Amelia hi va a l'estiu, ja m'ho explicarà.

Al segon pis també hi ha una exposició sobre el tipus de sabates dels nadius americans (no em va interessar tant). I al tercer pis n'hi ha una en què es relaciona la moda amb el calçat. Trobo que s'assembla al Museu del Disseny que van obrir fa poc a Barcelona (vaig anar-lo a veure per Nadal). Aquí t'expliquen també els materials contaminants, molt perjudicials per a la salut, que contenien moltes peces de roba o tints, els corsés i altres complements enverinats.

Vaig tornar per la universitat i per Kensignton Market.
University of Toronto






Chinatown
 Al migdia vaig acudir al congrés i divendres hi vaig passar el dia. La nit de dijous C. i jo vam sopar aquí (ui, la darrera foto).


I vam voltar pel centre comercial.

Comentaris

  1. Et refereixes a les babutxes (xinel·les)? En àrab tenen nom diferent les d'home i les de dona (més decorades). Jo me les compro d'home, i de vegades li dic al venedor que són per a mon germà (inexistent) :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te les compres d'home perquè són massa rococós les de dona? :D i no te les emproves?

      Elimina
    2. Exacte, massa rococós: purpurina, colors estridents...
      Sí que me les emprovo, que són fetes a mà (vaja, que els números no són allò que se'n diu exactes). Què passa, que no puc tindre el mateix peu que mon germà imaginari? ;)

      Elimina
    3. Hahah està clar que sou bessons! :D

      Elimina
  2. Han arribat les babutxes perses! :-))))))

    ResponElimina
  3. OOOOh, no ho havia vist fins avui al teu blog i he fet cap aquí per rememorar-ho.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada