Memorial Day

Va, decideixo provar la modalitat "entrades breus" durant una temporada, perquè m'agrada massa explicar i mostrar què descobreixo. Som-hi!

Avui, dia 25, era festiu i feia una dia rúfol però la xafogor era intensa. (Parlo en passat perquè per a vosaltres ja és 26? O perquè tinc son i em penso que és més tard?). El Memoria Day commemora els militars morts pels EUA. Com explica la Viqui, és diferent del Veterans Day perquè els veterans no s'han mort... Elemental, estimat Watson.

Des de dijous fins a avui es podia visitar una plantació especial a Boston Common: tantes banderetes estatunidenques com militars morts a Massachusetts. 37.000!!! Hi havia un esment especial als morts després de l'11S, tot i que entenc que la xifra és en total. Fa esgarrifar. Comentaven que era un record molt bonic.

He aprofitat per conèixer, finalment, A. i l'he citat a la Thinking Cup of Coffee que havia recomanat Amelia al seu blog, tot i que avui, en lloc de xocolata, hi hem esmorzat entrepans i no m'han convençut. És una cafeteria menudeta i ben decorada i, tot i que hem trobat lloc de seguida, avui estava atapeïda.

Després, hem acabat el matí a Quincy Market, on feien actuacions al carrer (poc excepcionals) i hem aprofitat que, com a totes les festes, feien descomptes grossos a les botigues de roba (40%!). Llàstima que n'havia comprat feia no-res! (Descoberta, també, de Christmas in Boston, una botiga preciosa!).
Memorial Day 2015 a Boston Common



Han tornat els cignes al Public Garden

Avui comença extraoficialment l'estiu. Una vegada a l'any construeixen aquesta mena de xarxa per pescar peixos que utilitzaven els nadius americans (llegiu 'indis'). Sí, aquí mateix. (Aigua als alls!).

Segur que el xocolate cuit valia molt més la pena, Amelia. I mira que havia estat a punt de demanar un Bliss Barcelona, que era amb pa (real), però hi duia olives dins... i ho he trobat estrany. He demanat l'entrepà d'ou (si se'n pot dir ou), perfil i formatge en un pa de muffin. (Ja em torna a fallar Internet).

Christmas in Boston.


A la vora de Quincy Market, des de les escales on ens van fer fotografies de l'arbre de Nadal. 



Comentaris

  1. Ohh! Siento que no te haya gustado... yo es que nunca suelo pedir bocadillos en las cafeterías. El lunes pasado estuve yo allí desayunando con una amiga, pero en el que hay frente al Common. Pedí un té y una tartaleta de frutas del bosque y estaba bastante bien aunque no excepcional. Lo bueno del chocolate de allí es que es más denso del que normalmente puedes encontrar aquí pero nada como en mi cafetería preferida ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaj bueno, es que a sido mi primer bocadillo de desayuno, creo (el burrito no cuenta). Como soy poco de madrugar, si no es brunch, difícilmente desayuno fuera! Pero me ha gustado verlo, solo que no he hecho la mejor elección (es que el huevo no era huevo...).

      Elimina
    2. Y qué era?? me dejas con la intriga....xd

      Elimina
  2. Curtes, curtes... ;-)

    No, el que volia dir era... 37000 banderetes?!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una per difunt... De Massachusetts! Jo em vaig quedar igual...

      Elimina
  3. Que patriotes són!
    Olivera

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada