La resta de l'excursió: cascades del Niàgara

A més a més, vaig decidir pujar a la nòria de les cascades. Les nòries m'agraden molt i sempre que en tinc ocasió hi pujo.







El sirop típic canadenc.

A més dels nombrosos centres de visitants, al voltant de les cascades del Niàgara hi han construït un poble que pareix un autèntic parc d'atraccions i de màquines recreatives, hotels i casino inclosos. Hi havia moltes cases de terror.






En aquesta botiga de llaminadures em van deixar tastar una mena de torró empalagós, molt enganxifós, amb mantega de cacauet i jo em vaig comprar quatre llaminadures de claus picants embolicades amb xocolata (una marranada molt estranya).

La parada següent, en autobús, són els ràpids del riu Ontàrio.


A continuació: la presa.

Després, el rellotge floral, que va fer enfurismar un grec que tenia ganes de tornar a l'hotel (bé, de fet a Grècia... perquè estava de viatge de negocis). 


El poble de Niagara-on-the-Lake, completament turístic i amb una bona gelateria italiana; ple de japonesos; també em va recordar el poble on s'agafava informació turística per ascendir als cims suïssos. Jo hi vaig dinar perquè abans m'havia despistat. De fet, m'hi van convidar.

La darrera parada de l'excursió: aquesta zona és famosa per les vinyes i ens van fer un tast de quatre vins més dos vins gelats, típics canadencs. A mi em va agradar el vi blanc glaçat, perquè semblava més una llepolia que un vi i vaig trobar que devia tenir poc alcohol (a mi el vi no m'agrada). 


Va ser una excursió molt bonica. Com que no havia començat la temporada del vaixell, vam arribar prou aviat a Toronto i encara vaig acabar d'aprofitar el dia, però us ho explicaré en una altra entrada, que se m'ha fet tard. Què, impressiona, eh?

Avui he publicat dues entrades: més avall la part de les cascades del Niàgara!

Comentaris

  1. Les fotos són molt boniques.
    Les dels ràpids amb l'aigua tan blava i les de la ciutat
    tot amb màquines.
    Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar molt el color de l'aigua. Aquest poblet són tot botigues, teatres, restaurants i gelateries. Havia fet fotos dels teatre des del cotxe, perquè encabat vam estar xerrant, passejant i menjant, però m'he adonat que surto jo pel retrovisor! Anava de copilot.

      Elimina
  2. No conocías el fudge?? La primera vez que lo probé fue en Cambridge de UK, en una tienda artesana, así que allí también es popular.

    No se ve mucha gente en la calle en tus fotos, pensé que estaría todo más lleno.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaba bastante lleno pero: 1) los autocares tenen prohibido llegar (lo nuestro era una furgoneta) i 2) la temporada de las cataratas con crucero y todo va a empezar más tarde este año y en verano es cuando está más lleno. Aun así, estaba muy animado!

      Elimina
    2. Fui a un Fudge en algún momento, pero... no había probado la mezcla de chuchería con chocolate. Me gustó probarlo pero no sé si repetiría :D

      Elimina
    3. A mí tampoco me entusiasma, es demasiado dulce y empalagoso.

      Elimina
  3. A mi tampoc no m'agrada el fudge. Però el "vi de neu" em va semblar curiós.

    ResponElimina
  4. És una llepolieta aquest vi. Vas estar a les cascades, també?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vi que ens van regalar a nosaltres (un amic de Mont-real) no era dolç (?).

      No, jo no vaig estar a les cascades. Només al Quebec: Mont-real, Quebec ville i la volta de la Gaspésie que tot quebequès ha de fer alguna vegada en la vida. Un mes no dóna per tant!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Ja fa molts anys (Massa! Hem de tornar!).R va estar un mes el 2006 i un altre el 2009. Jo només la darrera vegada.

      Elimina
    2. Si hi torneu ens haurem de veure! :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada