El meu paisatge urbà

Com veieu, de tant en tant segueixen apareixent mobles a la vorera perquè, qui vulgui, els apadrini.

Tinc veïns més discrets que els de les fotografies que he penjat abans :)


Harvard Yard a la tardor

Anant cap a classe...

Ja ho veieu, després de dies sense temps per escriure, volia compartir aquesta estona de dissabte a la tarda també amb vosaltres, relaxada repassant les experiències dels darrers dies... que han estat moltes, però teniu la sort que com que ja us en parlat en directe i perquè se m'han acumulat, no escriuré parrafades llarguíssimes. Divendres vaig participar a una jornada d'estudi a la UB, en què vaig presentar un tema de recerca derivat de la tesi. Em va agradar sentir-me connectada a la meua vella universitat encara que ara estigui a Harvard. La ponència me la van llegir ^^ gràcies, A.!

Comentaris

  1. Anirem veient com canvia el campus al llarg de les estacions.
    A una de les fotos es veuen les cadiretes que fan de fons al teu blog.
    Molt boniques!
    Les de l'entrada següent també són molt boniques però el fet que sigui un cementiri en provoca una mica de tristor.
    Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va xocar que un cementiri fos un parc natural i que hi hagués gent fent-hi excursions i admirant el paisatge i els monuments. Ara, el lloc és preciós. Em pensava que el cementiri seria una part menuda del parc, però no. Un altre xoc cultural. Com la invitació del crawl bar a la qual vagi dir que no, convençuda que era de 12.30 de la nit a 8 del matí i era de 12.30 (començar a beure després de dinar?) del migdia ia 8 del vespre de pub en pub bevent!!

      Elimina
    2. Me'n passen un munt, així. Malentesos que dónes per fets i no t'hi fixes, però els referents són uns altres i això que ara qualsevol activitat que sigui més tard de les 5.30 de la tarda em sembla tard perquè és després de sopar.

      Elimina
  2. Això dels mobles quan jo vivia a València també s'estilava molt. Anàvem als barris "pijos" per moblar els pisos. I alguna vegada vaig passejar una cadira trobada fins les cinc del matí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, que valenta. Aquí són una mica marranots per a les coses de la casa, no és que estiguin gaire netes, d'entrada...

      Elimina
    2. Ha, ha: res que no arregle una maneta de pintura!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada