My Jack O'Lantern!

Sé que hi havia dubtes sobre si seria capaç de decorar jo mateixa una carabassa perquè he de reconèixer que no sóc gaire manetes i que quan era menuda em vaig quedar mes d'un dia sense pati perquè els resultats de plàstica eren més aviat brutets, fossin el que fossin, però estic molt orgullosa de la meua (humil) carabassa!! Me n'he sortit i he de dir que hi ha hagut gent de la classe que ha renunciat a fer-la perquè no eren bons amb les manualitats. El taller era en una acadèmia d'anglès i era gratuït a través d'un dels grups que tinc a l'aplicació del mòbil, pel que he pogut comprovar avui ho fa un professor d'una acadèmia d'anglès del meu barri per captar més alumnes (segueixo admirada de com treballen, amb horaris llarguíssims, dissabtes inclosos: em vol fer una prova de nivell dissabte perquè he dit que potser el quadrimestre que ve voldria practicar anglès; segueixo sense notícies sobre el grup de conversa gratuït, i això que em van dir que hi havia estudiants apuntats que no apareixien i que m'avisarien aquesta setmana si veien que eren vacants). Al taller la majoria eren estudiants de l'acadèmia i gairebé totes (dos nois de vint) eren asiàtiques i quatre turcs, m'ha paregut que amb menys nivell d'anglès que jo (ja li he dit que si anés a classe m'esperaria un nivell alt, un repte, li he dit). 

El professor organitza molts esdeveniments i ho tenia tot preparat. És el típic professor d'anglès americà (de NY) que fa mooltes bromes, pallassades i que per a nosaltres (no per a les asiàtiques he entès) pot parèixer una mica infantil. Aquí tenim la fotografia amb la broma de l'aranya. Elles eren molt tímides, l'activitat estava pensada per aprofitar per donar una mica de vocabulari i treballar la tradició de la carabassa de Halloween (un punt positiu més), però s'ha fet una mica incòmode en el sentit que estaven poc comunicatius i només hi havia tres ganivets per a vint persones. Els ha costat més del previst i m'ha tocat l'última, així que ho he hagut de fer de pressa i corrents, m'he posat una mica nerviosa perquè volia enllestir-la amb les eines, he acabat amb les mans (sense la scooper, ei, mot nou) ben endins de la carabassa traient-ne les entranyes per ficar-hi la candela: si no ho acabaves no t'enduies la candeleta!! M'hauria pogut quedar millor... La veritat és que hi anava amb moltes ganes però molt capficada per qüestions de feina i decorar una carabassa relaxa! Ho compararia amb fer el pessebre o l'arbre de Nadal. I ho he trobat molt interessant i divertit.  

Quan he arribat ja hi havia dues noies coreanes i, després de presentar-nos, ens ha donat el bol de la primera fotografia: les llepolies tradicionals de Halloween (massa dolces), scary candies, es diuen, Hi havia un ull entre mig per espanar-nos es veu, però a mi gairebé me l'ha hagut de treure de la boca! :D Era una piloteta, es veu, no era comestible... Ens ha hagut de vigilar tota l'estona: amb els ulls (no he estat l'única), amb els ganivets (que es veu que tenien protecció però tallaven, tallaven), ens hem embrutat de carabassa, amb l'encenedor... No parava de repetir que tenia una assegurança! Encabat ha passat el bol amb les llepolies que més es donen ara, kitkats i altres xocolatines. Els kitkats són els que he comprat jo per als xiquets que vinguin, tot i que és probable que demà no hi sigui en tot el dia (i faré campana a classe, en canvi treballaré dissabte). Després hem triat una carabassa :)

Ens ha explicat com era el disseny tradicional i per què s'havia de fer la nit abans de Halloween, abans que la pluja i els esquirols tinguin temps de destrossar el Jack O' Lantern (que és com es diu quan ja és un fanalet), tot i que la major part de la gent ja fa dies que la té al porxo. El model tradicional té dos triangles als ulls (els més són més allargats per fer més por), triangle al nas i una boca sencera que se'n riu, ben oberta. Hi pots fer dents, ullals, el que vulguis. A la classe hi ha hagut carabasses cuques i tot, amb ullets de corets o estels o cares kawai. N'hi havia que pareixien professionals. Ens ha fet fotos a tots, a veure si ens les envia, perquè jo no tinc Fb... Primer hem dibuixat el que teníem en ment en un full. Després amb un retolador damunt de la carabassa com a la fotografia. Després l'apunyales amb el ganivet i vas dibuixant la forma. Requereix una mica de força i de resistència. Treus les parts que sobren. Encabat fas la tapa (jo em pensava que la tapa era el primer que es feia!) per ficar-hi la candela dins. Amb el tronxo obres la tapa, talles les llavors que sobren (aquí se m'ha quedat el ganivet i les he tret com he pogut) i amb una pala o amb les mans treus tot el que hi ha dins (m'hauria agradat fer-ho encara més). Demà estarà més seca. Quan està, hi pots posar la candela. Fa olor de carabassa rostida. Hi ha companys que no havien tret prou la part de dins i s'ha cremat molt... Compte! Actualment hi ha molta gent que hi posa llums elèctrics perquè no sigui perillós (als senyors C. de la caseta de fusta no els cal patir, que no l'encendré al balcó!) i a Boston han prohibit les candeles naturals als restaurants, així que has d'anar a Somerville.

I aquesta és la meua supercarabassa amb la candeleta dins!!!

Aquí sense il·luminar, ja al meu balcó.

Fa goig, no trobeu? Em pregunto si se la menjaran els coloms del senyor C. o si serà el nostre esquirolet o si resistirà! La veurà des del colomar, el senyor C.? Ells són els únics que no n'han posat; els deurà agradar? Jo ja hauria volgut ensenyar-li avui tota cofoia!! És una activitat divertida i fàcil de fer amb adults. El resultat és molt bonic. És estrany que havent passat un Halloween a Londres gairebé no hagués vist res de tot això. Bé, ni carabasses ni decoració ni xiquets demanant caramels. A més a més, ja us deveu imaginar que la TV en va plena. I demà hi ha moltíssimes festes de disfresses. Jo tinc la meua pròpia celebració, amb una noia que vaig conèixer a Mount Aubury i una que coneix ella. Serà durant el dia!