Oktoberfest

 Avui havia quedat per anar a l'October Fest de Harvard Square (Cambridge) amb una família que he conegut aquí i amb qui he fet amistat, els deveu recordar del lunch. De fet a A. el vaig conèixer al taller al qual vaig assistir a l'Instituto Cervantes, la seua dona, K., és americana i tenen dos xiquets bessons de cinc mesets que es porten molt bé i que tenen doble nacionalitat. Tot i que la desfilada que volíem veure començava a prop de ca meua, a David Square, els carrers tallats de la block party ho estaven al voltant de Harvard (els policies, en grupets de cinc, vigilant les tanques que tallen els quatre carrers de la festa). Havíem quedat a les dotze per tenir temps de fer un cafè abans, així que jo anava una mica perduda: deu ser el cafè de després de dinar o de brunch? És un cafè d'esmorzar i dinar a hora mediterrània? Per si de cas, m'he fet un bon esmorzar quan m'he aixecat i he fet cap davant de Peet's, una cafeteria especialitzada en cafès i tes que m'ha fet adonar que 'anar a fer un cafè' no era l'expressió àmplia en la qual hi tenen cabuda Cacaolats, pastes i altres àpats, sinó un cafè estricte (de moooltes varietats). Els que em coneixeu sabeu que ni bec cafè, ni te ni Coca-cola (ni cervesa, posats a fer, ni vi). Totes aquestes begudes no m'agraden (i sóc molt llepafils a l'hora de menjar). Però a les dotze menys dos minuts he rebut un missatge (això ja és impensable a Catalunya) d'A. dient que un dels menuts tenia gana i que s'havien hagut d'aturar a mig camí perquè fes un mos. Anaven preparats! Així que els he dit que jo també trauria el cap al menjar i he fet una volteta pels carrers del voltant.

Us n'he de descriure el panorama? Em penso que m'heu llegit el pensament! Les paradetes de productes i menjar (hi havia ostres fresques!!!) a banda i banda, no gaire temàtic, només una parada de l'escola alemanya i una de menjar alemany en un petit recinte on entraves pagant. En realitat, l'Oktoberfest de Boston fa dies que l'anuncien: és a la ciutat i és la imatge de la típica festa alemanya que rep aquest nom: pagues una entrada cara, però t'hi entren consumicions, sobretot de cervesa i la munten en una espècie de carpes. Allò no m'interessava, pels motius que ja he llistat més amunt, però aquesta era oberta a tothom. Quan he acabat de fer la volteta he tornat a la cafeteria, però com que està davant d'un parc, mentre els esperava m'he assegut en un banc i m'he posat a llegir el sobre que havia obert aquest matí quan caminava cap a l'estació!!!! És una preciositat i està molt ben pensat. És tot un regal, molt personalitzat (veg. detalls més avall). Ara la postal fa companyia a la que E. em va enviar de Grècia ^^

M'han trobat al banquet quan acabava de llegir la carta. De fet, aquest vespre l'he tornada a rellegir, sempre solc fer-ne dues o tres lecures quan les rebo, perquè el primer cop, de l'emoció, vaig massa ràpid i el segon i el tercer les degusto!

Eren les 12.30 i ha semblat que l'hora del cafè ja havia passat, així que han proposat anar a menjar alguna cosa (se m'ha encès la llumeta: dinar! ara no queda cap dubte! Hem entrat al recinte de menjar alemany, triaves quina entrada volies pagar i cap dins! L'entrada depenia del que mengessis. Per 4 dòlars, un bratwburg i un pretzel gegant, que és el que he menjat jo. Encabat ja s'ha fet la una, l'hora dels de la desfilada dels que venien de Davis Sq.

 És l'espectacle més freak que he vist mai i, havent estat aficionada als manga, n'he vist uns quants! Allí, fossis del club que fossis, tinguessis l'habilitat que tinguessis, o si tenies a mà una bicicleta (per a la part en rodes), ganes de ballar, de portar un instrument davall del braç i decidir després si tocaries o no, una disfressa o et volguessis manifestar per qualsevol causa: la llibertat al Tibet, els palestins, la paga durant la baixa per malaltia, la defensa del mediambient, els veterans de guerra contra la guerra (els he fotografia, aquests!), la importància de l'art o et volies transvestir... hi tenies un lloc. A veure, era molt hippy també i la gent ho sentia, ballaven i feien bogeries, Ho he trobat molt i molt amricà. K. hi està d'acord. Hi havia moltes bandes, tot i que tocaven el que bonament podien, en general, i era una barreja de festival/desfilada i manifestació quan passaven els reivindicatius amb cartellets. Em penso que uns quants captaires dels habituals de Harvard Square (que es coneixen tots entre ells, sobretot la fan petar davant del supermercat/pharmacy) s'hi han afegit, però no n'estic segura. N'hi ha que també toquen.

Olivera, estic segura que trobaràs idees per fer a l'escola per Carnaval en unes quantes fotos.

Encabat d'aquest festival tan divertit, hem anat a casa dels meus amics caminant, travessant Harvard Yard. M'ha sorprès que visquessin en un pis a Somerville, però també n'hi ha! Mentre canviaven els xiquets, es canviaven ells, els donaven el dinar un per un i avançaven feina, he estat xerrant amb ells i jugant amb els bessons, que són molt riallers. A la tarda hem agafat el cotxe i hem sortit de Somerville (i de Cambridge i de Boston) per anar a un centre comercial a uns 15km. Els voltants, a la tardor, són preciosos pels colors de les fulles dels arbres, rogenques. 

Sabia que aquí l'habitual és agafar el cotxe i el cap de setmana fer una compra grossa al supermercat dels afores, més barat, (dic dels afores, però de qualsevol afores de tots els EUA, simplement has de sortir de la ciutat, agafar lautovia i aniràs trobant els complexos comercials, sense pobles, enormes, amb moltes places d'aparcament). El que no sabia és que cada quilòmetre hi hagués com si fossin cinc centres comercials com el de Sant Cugat en un roglet. Hi passen el dia, però ara no parlem d'un cinema, unes birles i quatre restaurants i dos botigues de roba, sinó d'un local gros de dos pisos de roba, un altre al costat igual, un altre per a un restaurant... i així. Ja veureu l'estètica, perquè tots són així. Al voltant dels aparcaments. Avui A., que té una targeta de client de la botiga de roba d'hivern, tenia un 15% de descompte en tot perquè cada vegada que dilluns és festa (Columbus Day), aprofiten per fer ofertes a tot arreu durant el cap de setmana. I perquè cada vegada que cau una festa en diumenge, la passen al dilluns perquè la facis.

L'altre dia em vaig comprar un jersei molt bonic. Així que avui la missió era una altra i l'he aconseguit de seguida: unes orelleres (discretes), uns guants (vaig perdre els de Torino o deuen córrer per casa) (bonics) i uns pantalons (de pana). Després ja hem tornat, m'han deixat a casa i hem quedat que potser a la propera anirem a veure l'exposició de Goya que fan al Museum of Fine Arts des d'aquesta setmana. A sopar i ara, d'aquí vint minuts, fan Homeland a la TV! Es fa tan estrany mirar la TV i també veure-hi les sèries que tant havies d'esperar a aconseguir...

L'exaficionat als Lakers hauria xalat amb la desfilada, digna de l'ànec-bus de San Francisco! El mateix nivell de friquisme.

Aquí és un dels rogles de centres comercials, on estava la botiga de roba.

Per què no gira???? M'encanten les ballarines ^ ^

Aquest sobret, dins del gros, mostrava això a la part de davant:

Idoni perquè qui ho ha escrit és una gran amant de les cartes i perquè qui ho rep, tot i que no li arriba ni a la sola de les sabates pel que fa a la correspondència, estudia les Metamorfosis d'Ovidi (una traducció). 

 I dins...!!! Sorpresa! 

A la meua nevera!!

I ja estic a punt per contestar-te!!!!! (Saltirons d'alegria pels regalets!).

 I aquestes? Bé... la desfilada tampoc no semblava gaire organitzada ;P

Dia 2 d'estufa... a casa d'ells anava la calefacció, però els senyors C... res! Al final ha fet bo, avui, malgrat que la temperatura no era alta... hi havia sol.

P.S. SI US AGRADEN LES POSTALS I LES CARTES I L'ART DE LES CARTES (I A QUI NO?) FEU UN COP D'ULL A AQUEST BLOG!