dissabte, 25 d’octubre de 2014

Mount Aubury Cementery (Cambridge)

Diumenge passat hi havia moltes activitats per a fer. De fet, mentre anava cap al cementiri vaig passar pel costat del riu Charles i feien curses de navegació: una regata molt important, es veu. Com que anava en autobús no ho vaig fotografiar. Vaig triar repetir, tornar a fer una trobada a cegues, però aquest cop amb el grup dels nouarribats a Boston entre 20 i l'inici dels 30s. Havíem quedat a les dues, així que vaig dinar a casa i no va ser tot el dia. Feia fresca. Vaig xalar moltíssim.

Quan vaig arribar encara faltaven tres quarts per a l'hora que havíem quedat, així que vaig passejar una mica pel meu compte i vaig fer fotos. Després em vaig centrar a conèixer gent i xerrar i vaig connectar molt bé amb diverses persones que espero tornar a veure, de fet hem dit de quedar. Quan es va fer l'hora vaig acudir al lloc de la quedada. Hi havia un grup de persones, però no podien ser del meu perquè tenien totes entre 40 i 50 anys! Després vaig aclarir que l'organitzador de l'activitat l'havia publicitat als diferents grups en què està apuntat i només hi havia restricció d'edat al meu (per cert, era l'única del meu grup). Vam ser més de trenta persones, de totes les edats. Vam passejar pel cementiri, el primer dels EUA que es va concebre com a cementiri i lloc monumental. És un parc natural i, tot i que encara no havia arribat el cap de setmana de màxima intensitat per al color de les fulles (ho controlen i enguany anem una setmana tard), va ser preciós. Jutgeu-ho vosaltres mateixos. Per això el que he fet avui no s'hi podia comparar. No m'estranya que estiguin enamorats de la tardor a Nova Anglaterra.





A la tarda hi havia un festival de música relacionat amb la mort. Potser l'òpera que feien aquella tarda a Cambridge sobre Orfeu era del mateix cicle. Les ballarines esperaven així el públic.























Continuarà la selecció.

1 comentari:

  1. No sóc molt aficionada a visitar cementiris, però aquest sembla que paga la pena. Molt adient per la setmana pre-Halloween!
    Això de l'òpera és genial. R i jo hem dit els dos el mateix: "Ja veus, com a Tetuan..." :D

    ResponElimina