Salem

Us vaig anunciar fa unes setmanes que jo tenia el meu propi pla de Halloween muntat, tot i que més aviat hauria de dir de pre-Halloween perquè ho vaig fer dissabte passat, però aquí Halloween comença a celebrar-se tres setmanes abans: comences a veure carabasses, cases decoradíssimes (les fotografies que penjaré també són de la setmana passada, és una bogeria, a la TV només anuncien llepolies i els descomptes típics de totes les festes (en mobles, roba...), tallers de decoració de carabasses, totes les activitats normals però disfressat (ja m'han convidat a un parell de bar crawls i pubs amb l'afegitó de "Halloween" i el requisit d'anar amb disfressa, però no, això de bars i discoteques no em va gaire i els he dit que no).

El meu super-pre-Halloween consistia a anar a Salem amb el grup de noies de la primera trobada a cegues (la de l'aplicació del mòbil) que vaig fer. I de 36 que hi estaven apuntades, n'hi vam anar vuit. El viatge estava molt desorganitzat: a cada trobada hi ha un organitzador, que és qui ha fet la proposta, i l'anada a Halloween també la feien, aquest cap de setmana, els del meu altre grup (amb qui vaig sortir diumenge passat i vaig xalar de valent), amb horaris i de tot, però per la planificació em va parèixer tot "més maduret" (en cotxe en lloc de tren, a restaurant reservat al costat del mar, de peix, dues hores per a dinar, sopar inclòs i tornada de nit: tampoc no m'errava en això i, a més, vaig pensar que ja seria a temps de repetir).

Salem és el poble de les bruixes als EUA. S'hi van jutjar centenars de persones per bruixeria i se n'hi van penjar una vintenta. En trobareu un document del National Geographic en línia en què està molt ben explicat què va passar realment i el Witch Museum, el museu de la bruixa, penja vídeos curts sobre episodis concrets dels fets de Salem. Això vol dir que a més a més d'haver-hi museus que expliquen la història de la ciutat, un cementiri on estan enterrades les bruixes (?) (jo no sabia que les bruixes s'enterressin al cementiri), molts de restaurants plens, botigues de records, botigues de llepolies temàtiques... hi ha atraccions, els visitants es disfressen, cases encantades (de por), hi ha estàtues humanes del monstre de Frankenstein, bruixes i zombies. I els barrets de bruixa de les botigues són xulíssims. De totes les mides i colors. A més s'hi han gravat moltes sèries fantàstiques, es veu.

Us podeu imaginar que dos setmanes abans de Halloween estava ple de gent passejant-hi. I com que aquí els caps de setmana no es queda mai abans de les dotze, tot i que Salem està a només mitja hora en tren de Boston, vam arribar a l'hora de dinar i vam estar gairebé dos hores per trobar un lloc on menjar. Hamburguesa americana. Nyam. Aquí és on em van estafar amb la propina un cop ja era a casa. Em va agradar el dinar perquè, tot i que jo pensava que agafaríem un fraknfurt de les paradetes del carrer i així tindríem més temps per fer coses, vaig conèixer bé les tres persones amb qui vaig compartir taula, que són les que m'havien convidat aquesta nit de discoteca. Aquí va ser quan vaig pensar que començava a valdre la pena, perquè encara no havíem vist res!! Bàsicament vam passejar tota la tarda, perquè elles no volien entrar als museus (almenys la líder), i vam passar moolts cops pels mateixos llocs. Quan per fi ens vam decidir a fer coa per visitar a una de les cases de la bruixa (històrica, això sí) ens van dir que ja no hi seríem a temps. Eren les 4.30 i tancaven a les 5 p. m. Vam entrar a la casa de l'ajuntament per veure-la per dins, l'edifici també era històric, però com que plovia estava pleníssim i, malgrat que em delia per llegir els panells informatius, una de les noies (la que havia arribat tardíssim) va fer-nos saber que no li agradaven les aglomeracions. Però em va agradar l'encant de Salem, que no es troba a primera vista en els edificis per a un europeu, l'ambient, la conversa, conèixer aquestes noies, i a més a més vam anar al port, com havia suggerit jo, perquè Salem no és només la ciutat de les bruixes, sinó que té un dels ports més antics dels EUA, on hi van arribar els colons puritans britànics. També hi ha un museu que n'explica la història, gratuït, però aquí hi deuen haver anat els de l'altre grup de trobada avui!

A l'hora de marxar, tres se'n van tornar en cotxe, una se n'havia anat abans i a una l'havíem perdut entre la multitud, així que les tres que vam quedar vam comentar la jugada i vam decidir que abans de tornar a agafar el tren, visitaríem un museu (i que no ens importava pagar entrada)! En quedaven pocs d'oberts, però anant cap a l'estació vam veure'n dos amb coes. Vam entrar al de la presó de les bruixes, just quan estava a punt de començar la representació. Val nou dòlars i val la pena per tenir una noció del que va passar el 1692. Primer et fan una petita explicació històrica (haurien de comprar micròfons perquè la sala d'actes és gran), després representen un fragment d'un dels judicis i a continuació pots baixar a les presons. Abans t'expliquen que les bruixes havien de pagar per l'estada a la presó i que les que no tenien diners estaven a unes habitacions que eren com una tomba (de mida) i que no podien moure's, que el terra estava fangós i a vegades inundat i detalls d'aquesta mena. Si eren esclaus si els alliberaven, l'amo havia de fer-se càrrec de les despeses de la presó. Després d'això vam tornar a casa. Les tres vivim a Somerville. Vaig quedar molt contenta de l'experiència i amb ganes de repetir (però si m'apunto a activitats culturals, com és que la gent que hi conec després em convida a bars i discoteques?). Ah, i això sí: a ca seua. Els americans d'aquí pareix que costa conèixer-los i sortir amb ells, però a casa t'hi conviden de seguida!

Evidentment, quan vag arribar va ser quan vaig mirar el documental i altres documents, perquè volia treure el suc del que havia vist. A més a més aquesta setmana he començat el MOOC que em va enviar Eva sobre la història de Boston. No està pautat, vaig al meu ritme, tot just estic estudiant els puritans.
`

[Acabo de tenir la primera trucada de ma iaia (exclusiva) per Skype! Aquesta nit la resta de la família].

Voldemort.

Wally

Caçafantasmes!

Afegeix la llegenda

Els Adams són aquí.

Smarty Pants. Aquestes dues fotografies són a part. Vaig haver de preguntar què era tot allò. Smarty pants és un docte, un saberut i els 'pants' són els caçotets i calçons. Quan els estudiants es graduen els fan això. Veieu tota la roba interior estesa?

Ja veieu l'ambient del cementiri.

Port de Salem.

Veieu les carabassetes?

A partir d'aquí ja no té res a veure amb Salem. És el panorama que em vaig trobar quan vaig arribar a Somerville passades les sis de la tarda. Veïns!! No m'esperava que fos tan exagerat i amb llumetes.

Aquesta casa sí que feia por. Si t'hi acostes, tot el jardí és un parc temàtic de Halloween amb molts de detalls macabres i es veuen més detalls dins de les finestres de casa, però estava fosc i no podia fotografiar-ho. Tantes llumetes?