Ferran Adrià a Harvard! o La creativitat en persona

Quan vaig arribar a Boston una de les primeres persones que hi vaig conèixer em va explicar que una de les grans experiències de ser en un ambient com aquest, fins i tot si no formes part de la universitat, és que tens la possibilitat de veure molta, moltíssima, gent amb talent, persones brillants, creatives, innovadores, que venen a explicar-te què fan. Pensava en Ferran Adrià a Harvard l'any anterior. Ell hi havia assistit. Quan vaig anar al Soap Box del MIT (per cert avui n'hi havia un sobre la possibilitat de la vida en altres planetes, que penjaran en línia; però avui hi havia massa coses i m'he centrar en la lectura de bibliografia per al meu projecte) hi havia un local, estranyament, a la nostra taula i ens va dir que aquí tothom era 'estudiant internacional' o de fora i que ell, com a autòcton, tenia una sort immensa de poder gaudir de la gran oferta cultural de les diferents universitats de primera línia de Cambridge, Boston i Somerville. I encara a la festa de benvinguda del departament, una de les espanyoles a qui em van presentar (haurien de presentar també a gent que pensen que no és de la mateixa nacionalitat, perquè és el que en aquell moment t'estimes més) de seguida em va dir que aquí s'hi coïa de tot, que si els interessava algú i no volia sol, ja te'l portarien. Això vol dir que més val que desisteixes d'assabentar-te sempre de tot el que fan. En aquesta ocasió jo no sabia que uns dies abans havien regalat a Harvard entrades per escoltar la conferència de Ferran Adrià a l'edifici de ciències per a dilluns passat. Dues per persona, gratuïtes a les dotze del migdia. Es veu que a les dotze i deu s'havia acabat. La coa havia començat a les nou del matí. Hi havia moltíssima gent.

De tot això me'n vaig assabentar més tard, quan l'autora d'un blog que ja seguia i que m'agrada moltíssim perquè de fet s'assembla molt al meu (amb la mobilitat que dóna el cotxe i uns anys de viure als EUA): http://amis30porboston.blogspot.com/ va publicar una notícia al fòrum d'Ibèrics. (Us n'he parlat alguna vegada; per exemple va ser la meua referència per als productes de la marca Goya al supermercat). Havia estat a la coa des de les nou del matí, el seu marit s'hi havia afegit amb un amic i sortejaven tres entrades. De seguida hi va haver trenta persones apuntades. El sorteig era diumenge i dissabte vaig anar a Salem. Com que em penso que no m'havia tocat mai cap rifa, quan vaig veure tanta gent apuntada (l'any abans no havia estat així, es veu!) vaig pensar que no em tocaria. Ara bé, al museu de Salem tenien una fusta que es veu que si la toques porta sort per a la loteria. Jo no hi jugo mai, però la vaig tocar, sense pensar en el sorteig i ensundemà vaig entrar al blog d'Amelia. Havia estat la primera afortunada a anar a veure Ferran Adrià a Harvard! Així que aquell dia me'l vaig passar pràcticament al cubicle esperant que es fes l'hora. Ferran Adrià va ser el líder que vaig triar per a l'esbós previ que havia de presentar en un treball de grup sobre lideratge ara fa dos estius. I la conferència em va encantar: no era sobre menjar sinó sobre creativitat. 

Ell no parla anglès, ja ho havia vist als vídeos de Youtube, així que porta un intèrpret que va traduint cada mitja frase (Adrià ho diu en castellà -hi havia molts de castellanoparlants al públic, també uns catalans darrere meu, als quals vaig saludar- i l'intèrpret ho mira de traduir a l'anglès. Si el públic pregunta, tradueix de l'anglès al català i Ferran Adrià contesta en castellà). Es veu que va ser ell un dels inventors d'aquest cicle, si no m'erro. De fet, des que va tancar el Bulli com a restaurant no ha parat de fer coses. Coneixia la Bullipèdia i la Fundació elBulli, també els tallers de cuina i educació i l'havia anat seguint, però no em podia imaginar que a més d'un museu, hagués descodificat la 'creativitat' en uns esquemes i l'hagués reconstruïda en un altre en relació a la cuina. Ara està treballant amb una escola de disseny per fer el mateix amb la creativitat al disseny i així anirà fent. Tenen pensat publicar quinze llibres sobre el tema i no limitar-se a la difusió per Internet, també perquè és un exercici de... síntesi! Si serà una mena d'enciclopèdia de la creativitat! I tornarà a fer sopars, poquets, vint-i-cinc taules cada any, em penso que va tenir per seguir experimentant, per comptar amb el comensal com a factor determinant del procés de creació (i ingestió) d'un plat (només falta tenir en compte els òrgans interns). Va ser molt, molt interessant! Després podies fer una altra coa (la tercera) per fer-t'hi fotos, demanar autògrafs i parlar-hi. Jo sóc poc de parlar amb escriptors o altres artistes que m'interessen pel que fa a l'art i estava tan afamada (no havia sopat i va començar a les set, gran error per part meua, devien pensar la resta) que vaig sortir corrents cap a casa! Va durar fins a les nou i es notava que, si hagués estat per ell, hauria continuat tota la nit. Vaig entendre per què considera que l'experiència d'elBulli ja no podria tornar a ser igual per a ell. I tots aquests anys han mirat de racionalitzar-la, d'analitzar-la, de disseccionar-ne els elements, aquells que el van portar a l'èxit.