Dia 17: quina diferència!

Aquest era el dia 16 de Londres. Tot i que vaig tenir molts problemes amb la calefacció, la primera setmana ja estava instal·lada (vaig arribar-hi l'1 d'octubre) i també hi havia arribat sense pis. Havia començat a anar a classes d'anglès, que vaig deixar de seguida, ja treballava intensament al Warburg, no sé si ja havia conegut els amics del King's, però em feia l'efecte que ja hi estava plenament establerta i J. va venir-me a veure de seguida (el 21?). Unes setmanes més tard coneixeria N., que ha acabat sent una molt bona amiga malgrat la distància. El canvi de mentalitat no va ser tan gran. Ara aquí hi estic a gust, però el temps per establir-m'hi, per sentir-m'hi a casa, és més lent. Recordo l'ambient cultural de Londres i la pluja, com aquesta nit. El plugim suau d'allà. La major part dels catalans que són aquí abans de fer el gran pas havien viscut temps a altres països europeus: Irlanda, França... Tinc la sensació d'haver fet un gran salt i que he aterrat en un país que, a poc a poc, espero anar descobrint.

Comentaris

  1. Aquests dies és Allston Christmas: http://www.boston.com/yourtown/news/allston_brighton/2011/09/former_resident_bu_alum_releas.html

    ResponElimina
  2. De vegades he trobat gent per Internet que segueix una mena de diari... A veure com ho explico: una pàgina o fitxa per a cada dia, però l'any que ve tornes a escriure a la mateixa pàgina. Així la pàgina et va quedant:
    "6 de maig 1982: M'he comprat un xupa-xups.
    6 de maig 1983: He pres la 1a comunió.
    6 de maig 1984: Avui és l'aniversari de mon pare (com cada any).
    Etc"
    Em sembla molt bona idea, però no m'ha abellit mai fer-ho.

    El que hem fa enveja de l'apunt és "els catalans de Boston" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que és una idea boníssima la de la llibreta! M'agradaria començar-ne una amb J.! Una de compartida en què cadascú hi escrivís una línia, cada any, amb el que ha passat aquell dia i quatre impressions.

      Elimina
  3. Hahah per a mi va ser un consol quedar amb un català quan feia uns dies que havia arribat i estava desesperada buscant pis.

    ResponElimina
  4. També té gràcia que a l'entrada d'aquells dies a Londres anés al festival indi i aquí al festival italià, les festes dels immigrats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada