diumenge, 7 de setembre de 2014

Happy Hour al departament!

Divendres vaig estar nou hores a la universitat i quan vaig arribar no podia dir ni fava. Arribar a mitjan agost m'ha anat molt bé per situar-me abans que comencés el curs acadèmic i que tot agafi un ritme intens. Aquesta ha estat la primera setmana de classes, la famosa shopping week, i el millor és que alguns departaments aprofiten aquests dies per fer activitats de benvinguda i de presentacions. Així que divendres vaig anar a classe amb els deures de lectura fets i, després de meravellar-me de com els estudiants intervenen a les classes sense por per compartir les reflexions que han extret del text, vaig dinar a Harvard Square i vaig tornar a la biblioteca.

A les 4.30 p. m. m'havien avisat a través de les llistes de difusió del correu electrònic que se celebrava el primer Happy Hours del meu departament fins a les set de la tarda, que aprofitéssim per presentar-nos. Jo aleshores encara no sabia que se n'organitza un cada divendres (de fet, ho fan els doctorands de primer del departament, que durant dos cursos realitzen assignatures encara sense triar el tema de tesi ni el director, que viuen a la mateixa residència, estan becats i aquesta és l'única tasca que han de fer pel departament -em va estranyar que no esmentessin que formessin part de cap grup de recerca-). Vaig pensar que era una bona oportunitat per conèixer els professors del departament del qual formo part (que a més, per aprendre'n més, no és de l'especialitat en la qual em vaig doctorar, però que és perfecte per desenvolupar-hi el meu projecte de recerca postdoctoral).

Quan vaig arribar ja vaig veure el gos solt amunt i avall (extraoficialment és un departament pets-friendly) i molta joventut. Perfecte! Al final, però, de professors no en vaig conèixer, però vaig xalar amb els doctorands i m'hi vaig quedar fins encabat de les set, que no havia previst de cap manera! Vaig fer cap a casa més tard de les vuit i per l'horari d'aquí i encara pel procés d'adaptació (a Torino me n'anava a dormir molt aviat durant l'Erasmus! jo que sóc tan nocturna...) és tard. A les altres professions es plega a les cinc (de 9 a 5, treballen) i a les sis, com us vaig dir, se sopa. Jo sense restes de menjar a l'estómac començo a fer figa... Ara són les 23.20 i estic baldada, se'm tanquen els ulls, però no volia que passés cap dia més sense actualitzar. Divendres era massa tard i, després de donar-me d'alta al Meetup (una aplicació que et permet apuntar-te a grups de gent que a priori no es coneixen, però que comparteixen una afició: no he anat a cap activitat encara, però n'he trobat d'interessants i tothom d'aquí m'ho ha recomanat perquè és la millor manera de passar una estona amb nord-americans, que en general sembla ser que treballen molt, però que a la feina es relacionen poc amb els companys, pel que m'han dit) i de decidir que faria l'endemà, vaig gitar-me. Així ho he anat deixant, tot i que cada vegada que caminava pel carrer (a la tornada de divendres, avui per anar al supermercat) pensava mentalment en tot el que us diria i que us explicaria com funciona el doctorat en una universitat com la meua en una entrada que titularia 'Els doctorands del departament'. I el cap de setmana m'ha passat volant.

Al final vaig decidir que no visitaria cap museu aquest cap de setmana i que dissabte descansaria per casa i m'aixecaria més tard (jo, a l'hora d'ells no m'hi aixeco). Sobretot volia donar una embranzida a la feina, ara que ja estic més o menys situada pel que fa als altres àmbits. Però no funcionava Internet i no vaig poder parlar amb el propietari del pis fins ja avançada la tarda, que per fi vaig fer un parell de Skypes. No podia fer res: es connectava i desconnectava tot seguit. L'estona més llarga que vaig aconseguir estar en línia al matí (amb interrupcions) va ser per fer un hangout (trobada virtual) amb el grup amb el qual vaig treballar sobre les competències de lideratge ara fa més d'un any a la UPMC a París. Només hi vam acabar acudint dues persones, una de les quals era la que ens havia convocat per fer pluja d'idees. Ell vol fer un canvi de rumb en la carrera professional i volia consell. Ens vam posar al dia i vam decidir repetir-ho de forma regular per debatre idees i per parlar sobre el nostre futur. També he parlat amb una postdoc de Harvard, espanyola, per correu sobre temes similars: a vegades ens sembla que de lluny, amb perspectiva, podem incorporar noves formes de fer o determinades activitats a les universitats on ens vam formar nosaltres. Avui, Internet funcionava i després d'anar al supermercat, cuinar per a avui i per a demà, he pogut avançar més que ahir. Tot i així, demà m'hauria de llevar amb temps, perquè he de fer els deures per a la classe de les onze!

[El temps segueix canviant contínuament. Aquesta entrada és... un esbós].

Fotografies dels edificis del voltant del centre on són les meues classes. Aquí em penso que els de Literatura Comparada hi tenen el departament, però no n'estic segura. També vaig visitar un jardinet preciós: n'hi ha fotografies retuitejades al meu compte de Twitter. És a Harvard, a prop de la classe, molt menut i només l'obren fins a l'octubre i em penso que des del maig. Exclusiu per a membres de la universitat.

El club per al professorat de la universitat. Ja sabeu que a la ciutat hi ha un club que té les mateixes restriccions que aquest per entrar-hi.

Henry Moore. Aquesta escultura és a Harvard, però també en tenen al MIT.

Pluja des de la meua habitació. Recordeu la fotografia similar que vaig fer a Londres? Tot i que allí estudi era sinònim d'una sola habitació amb cuina i el bany. Una mena de loft com el que compartia amb R. a Torí. Ara d'espai en tinc molt i per això els dijous els dedico a netejar-ho i a fer la bugada al soterrani (rentadora, 2 dòlars = he d'aconseguir 8 quarters + màquina d'eixugar la roba, 2 dòlars més. Imagineu-vos: roba interior, de color, delicada... quants quarters? Sí, aquesta setmana vaig fer curt, però no urgia, per sort. [Ei, aquesta és LA persiana que em em va costar fer pujar i baixar].

6 comentaris:

  1. Em consola que no només tenim ací problemes d'Internet! :P
    Ei, però només quan hi ha partits "importants" de futbol, o persones "importants" a la ciutat.

    ResponElimina
  2. Aquí es veu que depèn de com bufa el vent?!? Quan el propietari va reiniciar el mòdem (que tenen ells a la seua part de casa) un segon cop, aleshores va funcionar!

    ResponElimina
  3. Aquest cap de setmana tinc previst publicar una entrada fent balanç del primer mes (diumenge farà un mes que sóc aquí, no m'ho acabo!) i anb actualitzacions d'aquesta setmana, amb tràmics i activitats diverses!

    ResponElimina
  4. Emocionada. Impressionant. Gràcies a la família i amics per les fotografies en directe, als tuits, als whatsapps, a TV3 en directe fins que no he pogut recuperar-ne l'emissió... Des d'aquí, amb l'estelada, us acompanyo.

    ResponElimina
  5. Una diada fantàstica.
    El vídeo de la V a Boston és molt original. La càmara sembla un satel·lit.
    Éreu força gent per ser tan lluny.
    Aquí hi va haver trending topic i tot.
    Olivera

    ResponElimina