divendres, 12 de setembre de 2014

Aquest cap de setmana farà un mes que vaig arribar!

Mons pares diuen que pareix que faci molt que me'n vaig anar, perquè he viscut moltes experiències; a mi em fa l'efecte que no pot ser que diumenge faci un mes que estic aquí, perquè només han passat setze dies des que vaig arribar al meu estudi i menys de dues setmanes des que van començar les classes a Harvard. I tanmateix he assolit unes quantes fites:

a) trobar i llogar un estudi per a mi (amb el compte americà, els xecs...),

b) comprar un número de telèfon americà,

c) aprendre a pujar i baixar una persiana americana (!!),

d) ocupar el meu cubicle a la universitat,

e) conèixer el professor amb el qual treballaré i uns quants companys,

f) començar a formar part de la vida acadèmica,

g) assistir a una assignatura (ideal per al meu projecte de recerca nou) i intervenir-hi,

h) comprar-me la primera roba de (molt d') abric [avui],

i) assistir a la V de Boston i amorrar-me a TV3 en directe per viure la Diada (i al Twitter i al Whatsapp),

j) fer molt de networking/relacions socials (en el sentit de taules de menjar, gent dreta abans o després d'una xerrada, no conèixer ningú, presentar-te -a mi la frase: 'em penso que no ens coneixem' encara no m'ha sortit-, xerrar una estona i... bé... hauria de recordar els noms del munt de persones amb qui es parla cinc minuts per cap? A mi m'és més efectiu el sistema de tallers en què hi ha treball en grup i, aleshores, sí que arribes a conèixer una mica la persona amb qui treballes, encara que no li hagis preguntat directament pel tema de recerca). No penseu en aperitius o pica-pica, aquí als seminaris s'hi va a dinar i a sopar (tothom que no sigui tan llepafils com jo): plats de sushi, verdura, menjars exòtics...

k) visitar Boston i saber-me moure per Harvard, supermercats i canvi de moneda (per a la bugada) localitzats,

l) portar sabates regularment,

m) organitzar-me la recerca.

Ara feia una setmana que no escrivia i no tinc excusa, em costa trobar l'horari bo per treballar perquè també coincideix a l'horari bo de parlar amb vosaltres i després estic una mica desorientada, però vaig trobant-hi el punt.

Faig un repàs de la setmana, perquè he fet bastantes activitats a la universitat, tot i que em vaig acabar saltant la recepció del departament de Comparada dimarts perquè em vaig quedar a Somerville (i perquè estava col·lapsada de tant networking en aquell moment).

El cap de setmana passat només vaig sortir de casa per anar al supermercat gros (que té un passadís només de gelats i un d'hamburgueses ja cuites i un passadís llatí amb la marca Goya, on compro oli d'oliva -no és italià-, arròs, cigrons, espaguetis...), que no tanca mai.

Dilluns ja em sembla llunyà. Després de classe, vaig dinar a la cafeteria de la biblioteca. Em porto la carmanyola de casa i l'escalfo als microones d'allí, tot i que els divendres solc acabar al bufet/menú de Harvard Square perquè ja em queda poc menjar a la nevera (el súper no està tan a prop; ells que van a tot arreu en cotxe troben impressionant que hi vagi a peu, però no són més de quinze minuts, el que passa és que l'aigua i el menjar pesen i els productes caduquen ràpid: la carn molt ràpid) i avui hi tenien peix (encara rai). Els actes solen durar unes dues hores, però els que s'acaben més tard de les set, que arribo a casa a quarts de vuit, ja fosc, havent sopat a les sis... em fa la sensació que és molt tard. No podria fer un SLIMM a les 7.30 i sortir-ne a les deu, amb l'horari habitual d'aquí. Per tant els actes de les 17.30 els classifico mentalment de nocturns (de fet, anit ja havien tancat les portes del campus, per sort no totes; els de primer i els doctorands em penso que hi viuen; tenen cases diferents, amb normes per casa i volen formar comunitat). Potser també perquè aquests primers dies d'universitat em cansava més, perquè jo no matino tant. Dilluns a les 16.15 vaig saber per una de les llistes de difusió per correu electrònic de la universitat a les quals et pots subscriure per rebre informació (gairebé diària) que feien l'acte d'inauguració del seminari de medieval del centre d'Humanitats Mahindra. Hi vaig anar, esperant asseure'm en una cadira mentre les autoritats o els organitzadors feien el parlament inicial i, després, tot seguit, la primera sessió, que estava programada per a les 17.15.

Vaig arribar i hi havia un munt de taules parades, amb molta teca, que no em vaig atrevir a fotografiar. Vi. Begudes. Sofàs. Butaques en cercle. Una sala preciosa (us en penjo la fotografia, tot i que no es veu sencera, però no vaig gosar fer-ne més). La gent estava dreta, menjant i presentant-se i xerrant amb la gent. Vaig acabar coneixent, sobretot, els doctorands de Welsh Literature, un departament molt menut. És fàcil que em confonguin amb una doctorand. Això sí, portava l'ordinador carregat a l'esquena perquè havia estat tres hores a la biblioteca fent feina i s'havia de redactar aquesta entrada. I portava els llibres que havia anat a buscar a la biblioteca. I el de classe. La llibreta, l'agenda, l'aigua (compro aigua diàriament, en garrafes de 3 litres, perquè no podria portar més pes alhora quan vaig al super ni quan torno carregada de la universitat), etc. Estava esgotada, dreta una hora parlant fins que va començar el primer seminari (homenatge a Le Goff) a les 17.15, puntualment, amb presentacions primer dels nous professors dels departaments. Per fi vaig entendre la dinàmica d'aquests actes. Ja havia estat el divendres anterior al Happy Hours del meu departament. I ahir vaig anar a un taller de lideratge per a postdocs on també vam conèixer gent de molts àmbits i universitats (MIT, Tuft... entreles més properes) diferents, majoritàriament doctorands. Més teca, molta teca, més temps per xerrar; aquest cop havíem treballat en grup prèviament, de manera que encara em va agradar més. Avui no he tornat al Happy Hours, però és que tampoc no cal repetir cada divendres! Em feien mal els peus i he arribat carregadíssima amb la compra de roba. I contenta d'haver intervingut a classe (que és difícil fins i tot aconseguir torn de paraula!). El passatge que havíem de llegir per a avui m'havia fet pensar molt. Potser perquè era d'amor, m'havia captivat.

I dimecres vaig anar a l'oficina internacional de la universitat a sol·licitar un número de la seguretat social, perquè es veu que hauré de fer la declaració també aquí i és més fàcil amb aquest número (el que et solen demanar per obrir un compte). Dimecres d'aquesta setmana i dijous de la que ve venen professionals a ajudar-te a fer la sol·licitud per a la targeta. No acabo d'entendre què és per a ells aquest número, perquè la sanitat la paguen (de fet, per això per fer-te el visat et demanen una assegurança que cobreixi unes determinades despeses, i la de viatge i prou no val). De totes maneres, vaig lliurar la documentació i el formulari i ara toca esperar que arribi (si no tens el nom a la bústia, no el poden lliurar, sort que el senyor C. s'hi va avenir de seguida). Hi havia una coa! Però encara vaig arribar a temps a classe i, encabat de dinar, havia quedat amb un medievalista hispànic d'un altre departament que va ser molt amable i em va explicar que a vegades fan vetllades (de recerca) a ca seua, que ja m'ho diria. Ara van de bòlit per altres circumstàncies.

Per cert, aquest novembre està previst que el Lector publiqui un volum/una antologia de contes amb el títol Iceberg, entre els quals n'hi ha un de meu que no heu llegit: es titula El maniquí. Estic segura que us agradaria. Ho està coordinant l'Ateneu Barcelonès.
L'aula on es va fer el seminari de medieval. Amb una cinquantena d'assistents. De butaques n'hi ha moltes més pel voltant, fent files, i de taules de menjar. Van haver de portar cadires d'altres sales. Uau.


Mirant TV3 en directe...

La roba d'abric que he comprat. Encara no tenien res tèrmic (m'ho havia recomanat la V., que va ser al Canadà). Comprovat: em puc posar les peces damunt de l'altra i les de dalt són impermeables per a la neu. 

11 comentaris:

  1. Has canviat la foto de fons i veig que hi has posat la de les cadires del campus! Bonica.
    Déu n'hi do les coses que has fet i a més tenir la paciència i voluntat d'escriure-les i compartir-les amb tots nosaltres. Gràcies.
    Aquesta setmana ja m'havien dit que no actualitzaves i que et deus enyorar.
    He fet un cóc.
    Bessitos
    Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més aviat quan no actualitzo és perquè no faig diferents activitats i quan torno a casa, o bé faig els deures de l'assignatura o llegeixi bibliografia, o bé estic massa cansada per escriure! Avui m'adono que en total he conegut moltíssima gent des que vaig arribar, tot i que gairebé no en veig a cap regularment per establir-hi una relació duradora.

      Elimina
    2. Has reconegut les cadires, Olivera!

      Elimina
  2. Quantes coses!

    Em recorda aquesta entrada que vaig fer (http://unpuntaldhercules.blogspot.com/2013/01/complete-install.html) als 4 mesos d'estar a Tetuan. Ací va tot més a poc a poc: el doble de temps a l'hotel, i als 4 mesos i escaig encara ni havíem començat a la paperassa (de fet, encara nohi hem acabat; l'assumpte amb el cens no el tinc resolt, però al consolat es cansaran de veure'm fins que m'ho arreglen). Veig que el que tenim en comú són els problemes amb les persianes... :D

    M'agrada el nou estil del blog, crec que li va millor al que estàs contant. Per cert, eixes sales segueixo pensant que són de Hogwarts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahah tenen un menjador per als de primer que és pur Hogwards, però no crec que hi puga entrar... Exclusiu freshmen. Aquí a mi ja em va semblar llarg fer el visat dos mesos i mig, tot i que hi ha moltes variants de temps... Cada lloc vol el seu temps, perquè dins d'Europa mai no m'havia costat un mes situar-me!

      Elimina
    2. No trobes que haurien d'actualitzar les plantilles del blogger?

      Elimina
    3. Darrerament estic descobrint moltes opcions noves (noves per a mi, cull dir, que no li havia dedicat gaire temps). Clar que el "descobriment" de la setmana ha estat el Twitter... A veure si dura més que el meu compte de Facebook, que va arribar a les 72 hores! :D Crec que sí. De fet, em sembla altament addictiu (sort que no tinc telèfon intel·ligent!).

      Elimina
    4. És molt additiu, però el temps ho cura. I hi ha moltes imatges de sirenes medievals. Saps que el meu compte de FB va durar 48 hores? El Twitter ja fa uns mesets que el tinc i... a mi em van regalar un telèfon intel·ligent, així que a vegades em desperto i miro què diu el món abans d'aixecar-me. Quines altres opcions has descobert?

      Elimina
    5. Ara bé, la teua entrada dels quatre mesos tenia un to literari insuperable i concís.

      Elimina
    6. Em refereixo a posar lletres diferents, les fotos...
      El telèfon ja arribarà, però de moment la veritat és que no em cal.

      Elimina
  3. Ara podem afegir-hi un jersei (bonic) d'hivern que em vaig comprar l'altre dia a Gap abans d'una aventura desagradable per malentès de #xoccultural (vaig portar poca roba, a la maleta no hi havia més lloc i de fet ja vaig acabar l'hivern passat justeta de roba (cada cop dura menys...) i després vaig decidir a comprar-ho aquí. M'havien dit que era més barat, però la roba que em fa el pes no és gaire més barata, tot i que després tenen descomptes diversos, es veu. Jo no puc accedir-hi... a la majoria. Hi ha moltes botigues de segona mà més bé de preu.

    Aquest diumenge volem anar a una botiga perfecta per a roba d'hivern als afores i he pensat que miraré si hi trobo uns guants (me'ls vaig deixar, eren els de Torí), unes orelleres potser (se'm gelen sempre les orelles però per vergonya no me n'he comprat mai) i potser pantalons d'hivern o tèrmics, que a l'altre lloc no en vaig trobar. Es veu que hi vaig anar massa d'hora, a tot arreu m'ho deien, però em feia por no estar prou preparada. A. em va parlar de roba molt calenteta. No m'ha agradat mai comprar roba, però encara m'agrada menys el fred! Estrenar sol ser més divertit. I quan la iaia tingui el jersei acabat, tindré més varietat :)

    ResponElimina