Dia 17: quina diferència!

Aquest era el dia 16 de Londres. Tot i que vaig tenir molts problemes amb la calefacció, la primera setmana ja estava instal·lada (vaig arribar-hi l'1 d'octubre) i també hi havia arribat sense pis. Havia començat a anar a classes d'anglès, que vaig deixar de seguida, ja treballava intensament al Warburg, no sé si ja havia conegut els amics del King's, però em feia l'efecte que ja hi estava plenament establerta i J. va venir-me a veure de seguida (el 21?). Unes setmanes més tard coneixeria N., que ha acabat sent una molt bona amiga malgrat la distància. El canvi de mentalitat no va ser tan gran. Ara aquí hi estic a gust, però el temps per establir-m'hi, per sentir-m'hi a casa, és més lent. Recordo l'ambient cultural de Londres i la pluja, com aquesta nit. El plugim suau d'allà. La major part dels catalans que són aquí abans de fer el gran pas havien viscut temps a altres països europeus: Irlanda, França... Tinc la sensació d'haver fet un gran salt i que he aterrat en un país que, a poc a poc, espero anar descobrint.