dissabte, 27 de setembre de 2014

Torno a Boston després de tres setmanes a Somerville!

[Escric després d'haver escoltat a Mas una estona i d'haver xerrat amb un vell amic que potser em visitarà a Boston aquest estiu, després d'anys sense trobar el moment de veure'ns entre Sant Just, Barcelona i Sant Cugat. Un antic bon amic de la carrera. Ja podem estar contents! Avui també són les festes del poble i ma cosina n'és pubilla major].

Quan et pregunten on sóc és més fàcil dir que a Boston, perquè de Somerville(s) n'hi ha molts i si dius Cambridge es pensarien que parlo del Regne Unit i, de fet, la línia roja de metro fa que no et sentis ben bé fora de Boston (se'm fa difícil no pensar-hi com en un continuum, que és com és), hi puc ser en uns deu minuts de metro (de T), són tres parades des de Harvard Square i de Harvard a casa meua són dues parades (en direcció contrària). Però ara feia tres o quatre setmanes que no anava a la capital, que és on s'hi fan més activitats els caps de setmana. Des que em vaig mudar a casa meua l'oferta cultural de Harvard m'ha absorbit i encara ara se segueixen fent sessions de benvinguda organitzades per altres departaments i centrs d'humanitats o instituts de recerca en els quals se'm convida. Però aquesta setmana volia moderar-me, dedicar més temps a la investigació en totes les seues vessants, fer els deures i anar a classe (vaig d'oient a una assignatura de tres hores a la setmana, que s'imparteix dilluns, dimecres i divendres, amb moltes lectures), no descuidar les feines de casa i... sobretot, esperar, com la resta del món sol fer, el cap de setmana per fer un parell d'activitats que em feien molta il·lusió.


 Fa temps que volia anar al Museum of Fine Arts, situat al sud de Boston, però l'entrada val 25 euros i, tot i que els dimecres al vespre hi pots entrar amb una donació (tu la fixes, però la recomanada són... 25 euros), entre setmana i tard no volia desplaçar-m'hi. Així que quan dilluns vaig veure una oferta al Twitter en què podies triar quin museu de la llista (tots dels EUA) volies que et regalés una entrada per al dissabte,,, No, no ho vaig tenir clar. Encara em queden uns quants museus pendents que vull visitar i el d'Isabella Steward Gardner Museum n'és un. Així que primer vaig fer la reserva amb un compte de correu electrònic per a aquest museu, però es veu que no era el de Boston, sinó d'un altre lloc de Massachusetts. Com que era una entrada per compte de correu (i de fet, en tinc molts, però no recorro mai als institucionals), vaig treure'n una altra, ara sí, per al Museum of Fine Arts, amb l'altre compte personal. I aquest matí m'he fet un parell d'ous per esmorzar, acompanyats d'un plàtan i rumb al museu! (Els caps de setmana també aprofiten per fer obres al metro, em pareix, com a Londres). M'havia preparat dos entrepans per dinar.

La idea era que si hi arribava aviat i tenia temps de veure'l bé, a les 11.45 un dels grups de cites a cegues havien quedat per a una Block Party a prop del museu, però si m'encisava el museu, el miraria tranquil·lament i després ja aniria al concert totsola una estona. El concert era Berklee BeanTown Jazz Festival i, pel que m'havien dit, hi aniria molta gent. Si estava massa cansada, fora concert, perquè tenia trosset fins a casa.

El museu m'ha encantat, he trobat que podria estar més ben organitzat, les col·leccions senceres per pisos, però tenen una col·lecció d'art impressionant. Completíssima pel que fa a l'art antic: art egipci (la major part procedents de Sudan), jo no sabia que la primera persona que va contractar Carter havia estat un americà (hi deia que havia estat el primer estranger a obtenir el permís d'excavació, però ara tinc por de refiamar-me'n perquè l'americana amb qui vaig anar al brunch dissabte passat em va comentar que als museus del Freedom Trail sembla que els americans que es van oposar als colons britànics haguessin guanyar, amb un nombre menor de persones, d'un dia a l'altre, mentre que no s'esmenta l'ajut i el paper que hi feren els francesos), però ja no el tenia contractat quan va descobrir la tomba de Tutankamon. L'art clàssic grecoromà, amb figures trobades als jardins d'americans de la zona, descendents de comerciants o de col·leccionistes, amb Juno com a peça colossal, impactantíssima també val molt la pena. De fet, m'he deixat portar per la col·lecció d'art antic, després he dinat a la cafeteria i he anat més per feina amb l'europea (directa a: part renaixentista italiana, Rubens, Canaletto, impressionistes, Gaugain i companyia i fora). També he fet una incursió breu a l'art americà i encara més breu a l'art contemporani. Ja estava cansada. Només m'he deixat l'art d'Oceania i Austràlia, que vaig descobrir sobretot al Met de Nova York, però que d'entrada (ara) m'interessa menys. I subratllo l''ara' perquè abans d'anar a Egipte tampoc no m'havia cridat mai l'atenció i abans de venir als EUA per primer cop, ja sabeu que no en sabia gairebé res.

M'hi he estat gairebé tres hores, així que en sortir m'he dirigit a la Block Party sola. Què és una Block Party? Recordeu una mica les festes de San Antonio al barri italià de North End? Una Block Party és una festa al carrer, normalment amb concerts (petits escenaris, pel que he pogut comprovar, aquesta em pensava que seria una festa grossa i els escenaris no són els d'un concert a Barcelona, són modestos i els grups també ho pareixen, el públic no és asfixiant i aquest es feia de 12 a 6, el sol es pon a les 6.30 ara, 4.30 d'aquí uns mesos). Això vol dir que arriben els policies amb tanques i tallen el trànsit d'una illa de cases (dos carrers per a les festes italianes). I es queden allí. A banda i banda del carrer, hi torna a haver menjar (i jo que havia portat dinar a la bossa) i, en aquest cas, molts de refrescos (i també marques). Avui hem arribat a 29 graus, mentre que la setmana passada hi va haver un dia que en feia 8 i quan he sortit aquest matí de casa, 18 (ara que tinc l'app meteorològica al mòbil..., amb Barcelona i Somerville!). Calor. Ja està bé. Hi havia diversos escenaris amb música i un grup amb timbals que feien una rua. Animat. Molt d'estiu, però no penseu en un gran concert. La població d'aquest barri m'ha fet l'efecte que és sobretot de raça negra i les cases tenen una altra estructura, que m'ha recordat Harlem, però potser m'erro.

Després ja he tornat cap a casa i hem parlat per Skype. Us he ensenyat la pandereta i hem connectat amb el discurs del president encabat. Darrerament el cap de setmana mirava de recuperar feina que s'endarreria i aquesta setmana ha valgut la pena fer lloc per a avui! Amb M. no hem pogut quedar, ahir van arribar sons pares i es queden tres setmanes. Els meus vindran a Setmana Santa i ja penso què els ensenyaré! (ànec-bus-barca, Freedom Trail, biblioteca/catedral i parc i NY: central park, empire states, estàtua de la llibertat, Times Square, musical, pont de Brooklyn és el primer que em ve al cap. Tindran pocs dies, però els aprofitarem! Aquesta setmana he estat més ermitana, perquè fins ara buscava moltes relacions socials i els darrers dies ha estat el contrari: volia fer feina i gaudir del temps d'oci ara. També m'ha escrit E. per quedar a dinar, però no tinc 3G i no ho he vist fins que he tornat, de totes maneres ja veieu quin dia m'havia organitzat! Sóc ben americana, en això, m'agrada quedar amb temps i organitzar-me.
Museum of Fine Arts, Boston. És un luxe, aquest museu. L'edifici també és preciós i té uns murals del mateix autor que els de la biblioteca pública de Boston. La part moderna i l'antiga, una preciositat. I és un luxe també perquè tenia la sensació que estava sola al museu, almenys fins a l'hora de dinar, i això que la majoria dels que hi hem anat veníem amb l'entrada gratuïta impresa o al mòbil. Potser els sortiria a compte en lloc de cobrar 25 dòlars per entrada, demanar-ne 5 i tindrien més públic i hi guanyarien?
  



L'estil de Singer Sargent em transmet una intensitat com pocs. Els seus murals m'atrapen. He vist de seguida que havia de ser ell. Els símbols. 





Aquesta i la següent dedicades a M. D'acord, se m'han descol·locat, salta-te'n tres.





Block Party. Típic americà. Ambient! I no, no sonava El libro de la selva com a altres llocs... ;P

Per a Olivera. Ja ho entendrà.



Atenció: la pinya plena de refresc




video
La pandereta que m'han donat. Els xinesos n'han agafat cinc cadascun, una de cada color :O

7 comentaris:

  1. Aaaaaaah! He vist en les fotos peces que faltaven als museus grecs aquest estiu! N'estic segura!

    ResponElimina
  2. Seguríssim! Aquí ho compren tot! Segur que van treure el xec!

    ResponElimina
  3. Gràcies per la foto!
    Qui ho havia de dir que un dia els tocaria.
    Olivera

    ResponElimina
  4. No era cosa de Torino, et van les ciutats amb museus egipcis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho vaig pensar, i jo sense saber-ho! Perquè el British Museum també...

      Elimina