dimarts, 2 de setembre de 2014

Cubicle ocupat!

Avui ha estat un d'aquells dies que has de fer gestions que esperes que donin resultats els propers dies. Al matí he estat una hora al banc (és el primer dia del mes perquè ahir era festa i Allston Christmas o Moving Day): és clar, tothom a cobrar els xecs dels llogaters. Aquí fan servir tan poc les transferències que ni tan sols tenen codi IBAN, que acaba implicant un recàrrec més per als pobres estrangers amb compte fora. Però és que quan una hora més tard m'han atès, he descobert que els xecs es paguen (!!!!) i l'enviament, amb certificat de seguiment i tot això, és gairebé tan car com els xecs. Almenys es poden comprar per paquets, perquè així és com es paguen els lloguers. Al final he anat caminant fins a Harvard des de casa perquè el banc és a mig camí (al mateix lloc que el gran supermercat), però feia moltíssima calor, molta xafogor.

Quan he arribat a Harvard Yard ja eren les 12.30, per tant feia tard per dinar a l'hora d'aquí. Com que avui m'havia portat la carmanyola de casa he anat a buscar un lloc on escalfar el menjar: la cafeteria de la Widener Library, al soterrani, té de tot, aigua inclosa. Després he fet el cor fort per anar a buscar el cubicle, que ja m'havien assignat divendres. Dic que he fet el cor fort perquè m'havien enviat codis, més webs que havia de visitar prèviament (ho he fet abans de sortir de casa, com la sol·licitud d'un llibre per a la classe de demà) i un reguitzell d'instruccions que finalment no havia llegit. He tret els volums que tenia reservats (període curt de deu dies) als prestatges de la Philips Reading Room, per ordre alfabètic del meu cognom i se m'ha acudit preguntar si podia traslladar-los al cubicle directament. No. He hagut de fer una fitxa per a cadascun dels volums, passar-ho pels bibliotecaris i el lector de codis de barres i ara els tinc indefinidament al meu cubicle fins que algú els necessiti. Aleshores els agafaran i em deixaran una noteta per avisar-me. He arribat a l'espai assignat, que havia triat a prop dels exemplars de filologia i d'Ovidi, i encara hi feia més fred que a les sales de lectura (ja ho vaig veure l'altre dia, és dins als prestatges, on tenen els volums). Es veu que tenen tanta demanda de cubicles per als professors i investigadors que ara són compartits. És a dir, que per a la tauleta i els prestatges que hi ha haurem de jugar al joc de les cadires perquè és obvi que només hi cap una persona alhora. El meu company (que per sort no hi era) tenia gairebé totes les lleixes (!!!!!!) plenes. Quants llibres hi té, 300? Hi he deixat els meus sis volums i almenys he tingut una tarda de lectura (congelada) profitosa, per fi m'he pogut centrar en el que llegia.

A les 4.30 ha fet una arruixada (i si no se m'hagués acabat la bateria del mòbil en aquell instant, tenia preparada una fotografia preciosa del campus des de dalt de les escales, amb el campanar de l'església del davant) i cap a les 5, a l'hora de plegar d'aquí, me n'he anat i he passat pel súper menut de Harvard Square (la farmacy). Amb aquests horaris m'havia d'espavilar per al sopar. En realitat, quan he arribat m'he menjat el bol de fruita que havia comprat, he parlat llargament amb J. abans que se n'anés a dormir i, després sí, he fet el sopar a les 7.30 (tard, tard, aquí és a les 6). Demà vaig a la primera classe de l'assignatura del professor que m'acull, que tracta sobre les Metamorfosis d'Ovidi (tot i que el llibre recomanat encara no havia recomanat. Ara en tinc dos de sol·licitats, però l'altre no sé si arribarà perquè és d'algú que el té demanat fins al 9.30.99, d'acord, aquí el mes va davant, però parlem de l'any 1999 o 2099 o què és, això?

Aquesta nit ha vingut el senyor que em lloga la casa. Ha rebut el meu llistat de desperfectes i volia veure'ls... Diu que em portarà una bombeta nova.

P.S. Malgrat el to del post i el cansament acumulat, ha estat el dia de més normalitat que he tingut i m'ha agradat aprofitar l'estona de biblioteca i tornar a casa després de la pluja. El sostre de la biblioteca (fora de la zona de cubicles) és de vidre i es veien i se sentien repicar les gotes. I sí, me l'esperava més gran, el cubicle. Jo l'usaré sobretot per deixar-hi llibres, em penso. Si hi ha espai a les sales de lectura, hi entra més llum natural i la temperatura no és tan freda, tot i que ho és.

P.P.S. Necessites el carnet per entrar a la biblioteca i un altre cop per anar als prestatges i el carnet específic per entrar a la biblioteca privada dels de clàssiques, tenen portes de les que fan sonar l'alarma si t'enduus un llibre sense desmagnetitzar, però, com al Warburg, en sortir et fan ensenyar l'interior de la bossa.

[Vaja, no puc penjar-ne fotografies perquè hi ha dibuixada una càmera cancel·lada damunt de la taula, així que suposo que no podia fer-ne malgrat les peticions de J. I ara me n'adono...]. Això és real, quan he arribat a la biblioteca he anat directament a l'home d'informació i li he dit: com puc ocupar el meu nou cubicle? Era aquell senyor tan i tan amable de l'altre dia, que m'ho ha explicat tot detalladament, tot i que aquest tema ha confessat que no era la seua especialitat.

4 comentaris:

  1. Sembla d'organització complicada, però molt organitzat.

    Ací per obrir un simple compte al banc ens vam passar tot un matí... I cada vegada que veiem el del banc pel carrer ens diu: "Ei, mai no veniu pel banc a xarrar una estona". Sí, home, si estem tement el dia que l'haurem de cancel·lar!

    ResponElimina
  2. Hahah quin fart de riure! Organitzat sí, i hi ha un home que distribueix les coes i tot :o

    ResponElimina
  3. No m'imaginava que fos tot tant diferent d'aquí
    Me'n recordo que a Londres també ho vaig veure tot molt complicat.
    Olivera

    ResponElimina
  4. El de la biblioteca del Warburg era tot un procès: signar a la porteria, registrar l'hora d'arribada, ensenyar la bossa al sortir... Però allà no podies endur-te llibres. Aquí els tornen a passar pel lector magnètic per veure si te'l podies endur i ja l'has agafat en préstec. Almenys no és una British Library o BC, biblioteques nacionals.

    ResponElimina