dissabte, 20 de setembre de 2014

El meu primer brunch americà

A diferència d'altres blogs que segueixo m'adono que jo escric molt poques entrades que pugui classificar dins de la categoria "menjar". Aquesta és una d'elles i és que avui he anat a menjar un brunch:

a) amb un noi que vaig conèixer a l'Instituto Cervantes, la seua dona americana (també postdoc a Harvard) i els dos bessons de quatre mesos, que són molt bons xiquets: iuhu, noves amistats! A més ahir també em va escriure la portuguesa,

b) havíem quedat amb una setmana d'antelació (mooolt americà) i hem dit de repetir-ho: perfecte, perquè he xalat molt i

c) he descobert Somerville, el "poblet" fronterer amb Cambridge on visc i que té... 75.754 habitants!! De poblet, res, però són els suburbs perquè tot són cases unifamiliars (després rellogades per parts), amb porxos, jardinet, parcs, escoles i criatures. Em costava classificar-ho. Fins ara anava de casa a l'estació, a Davis Square, que és una plaça molt animada, amb restaurants i botigues i de casa al supermercat (en direcció contrària), a Porter Square, l'altra plaça, que conflueix a la famosa Massachussetts Avenue, de la qual us vaig parlar a l'inici de tot. Allà hi ha una altra estació, amb un escales llarguíssimes, però normalment no l'uso. En canvi, no havia estat mai a Union Square, que m'ha semblat una plaça d'ambient més relaxat, amb més botigues, la millor botiga de dònuts de l'àrea (en realitat també té una paradeta els dimarts a la vora de Harvard i hi vaig ser precisament aquesta setmana); és on es concentra la immigració portuguesa i brasilenya. Avui, a més de descobrir aquesta plaça, on dissabte al matí fan un mercat i hi ha música a l'aire lliure, hem anat de monument bèl·lic en monument bèl·lic (guerra civil, guerra per la independència, Vietnam, guerra amb Espanya per les Filipines, Iraq...) i hem tingut una conversa molt interessant sobre el tema (no me m'he pogut estar, de preguntar sobre l'orgull de tenir un familiar a l'exèrcit en aquest país, però m'han dit que les classes altes... no solen enviar-hi els fills). Per a nosaltres és un #xoccultural, tot i que m'ha recordat les poppies de Londres. Hem vist el castellet, el turó, la biblioteca de Somerville (oberta també en cap de setmana i només necessites provar que hi resideixes amb una factura i ID per fer-te'n, a més e carnet et dóna accés a totes les biblioteques de la xarxa, així que si un dia hi vaig, potser me'n faré)... Els meus amics viuen a 50 minuts caminant d'on sóc jo, uf! He fet una bona caminada. Encabat se n'han hagut d'anar per donar de mamar als menuts i jo he decidit ajornar les compres al supermercat (encara en una altra direcció) per a demà. Al parc de davant de casa feien festa veïnal i hi havia pizza i pastissos (encara estic farta del 'brunch') i a l'escala m'he trobat la correspondència d'avui: ja tinc el número de la seguretat social (!!!) i dues galetes (ja en van cinc) més del senyor C. embolicadetes.
BRUNCH! A veure si endevineu quin era el meu!!



Union Square, Somerville


Prospect Hill. Veg, la història a la fotografia anterior. Guerra de la independència.

Una bústia de Massachussetts. Dedicada a Eva

4 comentaris:

  1. Em penso que el teu era el del croasant.
    ?¿ Olivera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahah i tant! No era gaire difícil! J. també ho va endevinar.

      Elimina
  2. Ei... jo també ho havia endevinat! I mira que mai no hem esmorzat juntes, eh? ;-)
    És una mica cruel estar llegint açò just abans de dinar (ara dinem a les 3 gairebé sempre).

    He vist la foto de la bústia i he dit "Ooooh!"; després m'he adonat que estava dedicada. Moltes gràcies! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només faltaria!! No sóc gens amant del verd, aquesta era la pista principal! Hahah vosaltres a les tres i jo a les 12, hauré de començar a preparar-lo!

      Elimina